EL TEXT I LA TEXTA
¿L'aclapara el procés?
zentauroepp40617166 mas periodico tuatara a native reptile in new zealand has171020184226
Si el tema català comença a cansar-lo, crec que farà bé de llegir aquestes breus línies. És la meva petita aportació al manteniment de la seva salut mental, amable i saturat lector de premsa. Per compensar tantíssima informació sobre l’assumpte, avui li vull parlar de tot al contrari.
Per tant, allunyem-nos del tema tant com sigui possible. ¿Com? En primer lloc, anem als antípodes. Catalunya es troba a 41,3 graus de latitud nord i 2,1 de longitud est. El seu antípoda és una bonica ciutat de Nova Zelanda anomenada Waitangi, un importantíssim lloc per conèixer a fons la cultura maori.
Parlem, doncs, de Waitangi. ¿Però, de quin tema dels molts que pot suggerir-nos aquell llunyà lloc? Ja que hem localitzat l’antípoda geogràfic, busquem també la qüestió oposada. Si és la independència a Catalunya el que ens aclapara, doncs parlem de la dependència en Waitangi.
Dit així, pot semblar complicat, però és possible aconseguir-ho per poc que ens hi esforcem. La independència catalana és una cosa entre humans. Per allunyar-nos de la qüestió, parlem de la dependència en animals i ja tindrem el tema de l’article: La dependència animal a Waitangi. ¿Se n’adonen? Hem trobat la qüestió més allunyada possible del procés sobiranista. Pensar en això ens ajudarà a allunyar-nos del conflicte català i relaxar així els nostres atordits i maltractats cervells. Comencem, va, que el nostre objectiu val la pena.
¡Waitangi, quin preciós lloc, Waitangi, quina riquesa visual, quanta flora i quanta fauna! Aigües blaves i un cel meravellós ens recorden que el món pot ser una cosa estupenda. iQuanta pau! Hi trobem curiós rèptil, la tuatara. Gràcies a la fredor de la seva sang i als lents processos del seu metabolisme, pot arribar a viure un segle. S’alimenta principalment de grills, als quals devora amb entusiasme. La dependència de la tuatara (tema d’aquest escrit) està relacionada, per tant, amb el grill.
Els grills a Waitangi canten igual que els nostres. Si vostè visqués allà i obrís una finestra a la nit després d’una esforçada jornada de feina, podria relaxar-se escoltant el seu hipnòtic so. Cri-cri-cri. Tanqui els ulls i imagini-s’ho: cri-cri-cri. Aquells bonics animalons li recordarien, amb amor, que ja s’ha fet de nit: cri-cri-cri, igual que aquí, a Catalunya, a aquella mateixa hora, sentim el clon-clon-clon, de les cassolades que en molts balcons... ¡Merda, perdó!
Notícies relacionades¡Ho sento, ho sento, Ho sento! Em sap molt de greu, estimat lector. Sé que la llunyania li havia fet oblidar la maleïda qüestió i jo, per estupidesa, he hagut de recordar-l’hi. De veritat que ha sigut sense voler. Se m’ha escapat, li dono la meva paraula. No sé què puc fer perquè em perdoni. És que últimament només pensem en això i és molt difícil que el cervell no ens jugui una mala passada.
Si jo fos milionari, regalaria a cada lector un viatge a la ciutat de Waitangi, però com que no ho soc, només puc aconsellar-los que desconnectin de l’actualitat durant una estona, que surtin al carrer amb la seva família i passin un bonic dia.
