LLIBERTAT CONDICIONAL
'A por ellos'
Les masses es mobilitzen per una causa identitària, però no pel seu propi benestar
zentauroepp40511936 corrige fecha gra201 barcelona 12 10 2017 banderas de171012180615 /
Els dos últims articles d’aquesta secció gairebé no han sigut llegits: tractaven sobre sexe i van aparèixer en dies en què el debat independentista era el tema únic. No vull faltar al meu compromís de no tocar temes polítics en aquesta secció, així que parlaré de relacions personals. Però també intentaré donar una resposta a per què la massa es mobilitza tan ràpidament darrere d’una bandera.
La psicologia social explica molt bé aquest fenomen al·ludint al motiu de pertinença.
Un primat no pot sobreviure sol. Necessita un grup per subsistir. Si a un ximpanzé nadó se li dona menjar i refugi, però se’l deixa completament sol, es mor. A les presons el pitjor càstig és l’aïllament: en una cel·la d’aïllament, un individu es torna boig. I és que l’instint de pertinença és un tret genètic que els humans portem marcat a foc, perquè som primats evolucionats.
Per demostrar el caràcter innat, instintiu, pur i potent de l’instint de pertinença, em referiré a dos experiments clàssics.
El 1945, Muzafer Sherif es va emportar de campament un grup de nens. Aquests nois no es coneixien entre ells, no eren problemàtics, no provenien de famílies disfuncionals i/o violentes i no presentaven diferències significatives socioculturals i/o econòmiques. Sherif els va dividir en dos grups, els Àguiles i els Serps. I els va assignar tasques en les quals només un grup pogués aconseguir l’èxit: un partit de futbol, una carrera de relleus, el 'soka-tira'...
Baralles i insults
L’hostilitat entre els dos grups va anar augmentant i aviat van començar les baralles i els insults. Al cap de poc temps, va començar la crema de banderes del grup rival, un ritual simbòlic que no falta en les disputes nacionalistes. Els membres d’un grup no parlaven dels membres de l’altre com a Àguiles o Serps, sinó que van inventar qualificatius despectius. (¿ Els sona allò de «fatxa» o «colpista»?).
Per últim, es va crear un efecte paradoxal que també es produeix en la vida real: quan el psicòleg afavoria un determinat grup injustament, els membres del grup discriminat no reaccionaven contra Sherif, sinó contra el grup rival. El mateix que succeeix quan una població no reacciona manifestant-se contra l’atur o les retallades, sinó contra l’altre grup nacionalista que consideren rival.
El 1971, Philip Zimbardo va dissenyar un altre experiment que es va desenvolupar en un dels soterranis de la Universitat de Stanford i en el qual van participar 24 homes joves. Cap tenia antecedents violents o delictius, cap provenia d’una família disfuncional, molts s’havien declarat pacifistes o antiviolència.
Els voluntaris van ser assignats a dos grups per sorteig: els guàrdies, ostentarien el poder; els presoners, continuarien reclosos.
"Nosaltres contra ells"
Al segon dia, els guàrdies es van tornar violents. Al quart, van arribar les vexacions: es negava el menjar a determinats reclusos, se’ls obligava a estar despullats o a la gatzoneta i no se’ls permetia dormir. De la mateixa manera, les empentes, les travetes i la ruixada amb una manguera eren freqüents. Al sisè dia, la situació era tan perillosa que es va haver de posar fi a l’experiment.
Els dos experiments, ara clàssics, han sigut replicats en tot tipus de condicions i ambients, i els resultats han sigut sempre similars: la resposta automatitzada quan es crea una situació de «nosaltres contra ells» és brutal, tan immediata com l’erecció que li provocaria a un individu jove i heterosexual la presència inesperada de Scarlett Johansson despullada al seu llit.
Un milió de persones poden sortir al carrer a demanar la independència de Catalunya, un altre milió a demanar la unitat d’Espanya. Al país amb més atur d’Europa, i després d’unes retallades salvatges en dependència, sanitat, educació, les masses donen suport de forma directa o indirecta, precisament, als partits responsables d’aquesta situació. Les masses es mobilitzen per una causa identitària, però no pel seu propi benestar. I això perquè en la massa deixa de funcionar la peculiaritat de cada individu i hi aflora l’inconscient col·lectiu, l’instintiu.
Però se suposa que som éssers civilitzats i que podem sobreposar-nos a les pressions de l’instint. Se suposa.
Notícies relacionadesEl futur d’aquest conflicte ens demostrarà si sabem ser-ho o no.
O si ens perdem en cortines de fum.
