El tuit 'pelotazo' de Manuel Bartual

Juntament amb Neymar, Manuel Bartual (València, 1979) ha sigut un dels noms de l’estiu. Aquesta setmana ha sigut investit rei de Twitter, al narrar en temps real les seves estranyes vacances en un hotel a prop de la platja, amb un doble, un brioix oblidat i una samarreta perduda. Ja coneixen les coordenades del fenomen: el primer missatge d’aquesta particular història –el seu «anava tot bé fins que han començat a passar coses estranyes»– ha sigut retuitejat més de 60.000 vegades i el seu compte va passar de 16.000 seguidors a vorejar els 400.000. Però per a algú que té com a vocació «explicar històries», la verdadera mesura de l’èxit, admet a aquest diari, és tenir la safata d’entrada del seu compte de correu «fins a dalt de 'mails' amb propostes de tota mena», tant literàries com audiovisuals. Un somni complert. «Jo de petit sempre deia que volia ser dibuixant de còmics al matí i director de cine a la tarda, o al revés», recorda. «El més fenomenal de tot això és poder triar què faré. És una passada. Era una cosa inimaginable fa una setmana i mitja», reconeix.

Bartual va estudiar disseny industrial a l’Escola d’Arts i Oficis a la seva ciutat natal. «La meva idea era viure del còmic, però necessitava un pla B i sempre m’havia agradat el disseny», explica. A la cafeteria de la pròxima facultat de Bellas Arts hi va passar moltes hores i allà es va començar a gestar un dels seus primers projectes, '7 monos'. Un grup d’amics es va unir per autoeditar-se les seves historietes i cada setmana muntaven la seva particular redacció en un bar pròxim a Futurama, la històrica botiga de còmics de València. «Oficialment no s’ha dissolt mai», comenta, divertit. Però el 2001 es va traslladar a Madrid per feina i allà segueix «molt a gust». Un any i mig després va entrar a l’editorial de còmics Astiberri, per a la qual segueix treballant des de casa i «en pijama», afició que comparteix amb el també valencià Paco Roca.

Mentrestant, va seguir trucant a la porta d’'El Jueves', que finalment se li va obrir el 2007. «Per a mi era una meta, em van trucar per oferir-me una sèrie de sexe i la veritat és que, encara que me n’haguessin ofert una sobre farmacèutics o bombers, hauria dit que sí perquè tenir una sèrie a 'El Jueves' per a algú com jo és com tenir una butaca a l’Acadèmia». La 'destrempada' de la famosa portada censurada el 2014 va tancar 'Sexorama' i va situar el seu nom per primera vegada als grans mitjans, va que va ser un dels que va abandonar la revista com a protesta. D’aquella rebequeria va néixer 'Orgullo y satisfacción', concebut inicialment com un humil PDF de número únic i preu lliure a partir d’un euro i mig. Sen van vendre 40.000 exemplars i explica, entre sorprès i agraït, que hi va haver qui va pagar mil euros per insuflar aire a aquella guerrilla que va renunciar a la seva privilegiada posició per defensar la llibertat d’expressió. Amb aquell impuls arribaran fins al desembre, quan la revista abaixarà els llapis després de treure al carrer el número 40.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

No sembla que li hagi de faltar feina perquè per a aquell mateix mes ja en té almenys una proposta. Encara que no sigui estrictament de la seva especialitat. La popular Cristina Pedroche va deixar caure que li agradaria que fos la seva parella en les campanades de Cap d’Any. No ha sigut l’únic gest de complicitat d’un famós els últims dies. José Coronado, Clara Lago, Iker Casillas i Gerard Piqué van ajudar a viralitzar-ne les peculiars vacances amb els seus tuits. «Van entrar en el joc i ho van entendre perfectament. N’hi ha d’altres que es van creure que era veritat el que estava passant, una cosa que, de debò, em sorprèn força el 2017. Però per a mi els que millor s’ho han passat són els que, sabent que era una ficció, van decidir seguir-ho com si no ho sabessin», explica. Es preocupaven per ell, que estava de vacances amb el seu fill i la seva dona. «Ella ho ha portat bé perquè em coneix», diu, rialler. I perquè entre actualització i actualització, amb mitja xarxa social pendent de si el perseguien, anaven a la platja de veritat.

Retrobament amable

El seu 'fil' ha sigut també un retrobament amb la versió amable de Twitter, xarxa social en què és veterà. «Hi sóc des de fa 10 anys i he passat per totes les fases, incloent-hi la de Pedro Sánchez. Ara també refloten tuits meus dient ‘vaig a la pizzeria’, però és que abans Twitter era això. Últimament, de vegades és un lloc molt més gris amb molta gent enfadada i, tot i que no ha sigut res buscat, també m’ha agradat recuperar l’esperit anterior», explica. Ell, per la seva part, ja ha reflotat els curts i la pel·lícula que va dirigir. Cal aprofitar el ganxo perquè ara tuiteja «tot va bé» amb una careta somrient i 13.000 persones ho retuitegen i 8.000 ho comenten. Així que ja ho saben, no es preocupin per ell.