VIDA DE CINE

Barry Seal: el narco que va servir a la Casa Blanca

¿Màrtir o malvat? ¿Pilot temerari que es va fer ric infestant el seu país, els EUA, de drogues o patriota que va arriscar la seva vida lluitant contra el comunisme? Més de 30 anys després de la seva mort, el personatge la vida del qual arriba ara al cine segueix sent un misteri.

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Es diu que en tres anys va introduir als Estats Units cocaïna per valor de 5.000 milions de dòlars; les teories de la conspiració l’han vinculat a la invasió de badia de Cochinos, els assassinats de John Fitzgerald Kennedy i Martin Luther King i l’escàndol Iran-Contra. Dennis Hopper el va encarnar en un telefilm de 1991; i ara la seva vida –o almenys una versió edulcorada de la seva vida– és l’assumpte de 'Barry Seal: El traficante', la nova pel·lícula de Tom Cruise.

La primera cosa que sorprèn de la pel·lícula –divendres que ve arriba als cines– és que Hollywood hagi trigat tant de temps a fer-la donades les immenses possibilitats dramàtiques del personatge. Seal va viure al límit des de molt jove i literalment fins al final dels seus dies. Als 16 anys ja s’havia tret el títol de pilot i abans de complir els 20 ja formava part de la perillosa xarxa de col·laboradors de David Ferrie, un devot anticomunista vinculat a grups anticastristes del qual se sospita que va participar tant en el citat intent d’invasió de Cuba com en l’atemptat contra JFK. I poc després, a mitjans dels anys 60, va començar a treballar com a pilot comercial per a Trans World Airlines (TWA), fins que la policia duanera dels Estats Units el va arrestar per intentar transportar il·legalment set tones d’explosius a Mèxic. ¿Com va obtenir Seal aquell carregament? La TWA, recordem-ho, era propietat del magnat Howard Hughes, un home íntimament connectat amb la CIA. Més clar l’aigua.

MARIHUANA I COCAÏNA

El 1976, Seal va començar a introduir marihuana als Estats Units, però no va trigar a veure més possibilitats de negoci en la cocaïna. El 1979 el van atrapar a Hondures al comandament d’un avió carregat amb 40 quilos d’aquell producte i el van enviar a una presó de Tegucigalpa. Allà va conèixer un sicari de la família Ochoa, que el 1982 s’associaria amb Pablo Escobar per crear el càrtel de Medellín. Des del primer moment, Seal es va dedicar a transportar cocaïna per aire per a ells. Avui dia es dona per fet que les autoritats federals nord-americanes no només van saber en tot moment d’aquelles pràctiques, sinó que les van utilitzar en el seu profit.

A principis dels anys 80, el govern de Ronald Reagan estava decidit a eliminar el comunisme a Llatinoamèrica fos com fos, i l’operació orquestrada a aquest efecte, supervisada pel vicepresident George HW Bush –o Bush pare, per entendre’ns– va desencadenar el que avui coneixem com l’escàndol Iran-Contra: l’ús de fons obtinguts il·legalment venent míssils a l’Aiatol·là Khomeini per enderrocar el govern sandinista de Nicaragua. 

Va fer escriure a la seva tomba:  «Un aventurer rebel com els que, en el passat, van fer gran Amèrica»

GUERRILLA NICARAGÜENCA

Seal hauria sigut una peça instrumental en l’operació: els carregaments d’armes que transportava per avió fora dels Estats Units anaven a parar a les guerrilles nicaragüenques d’extrema dreta i, després de fer alguna parada en el seu camí de tornada, descarregava munts de cocaïna en territori nord-americà a través d’un petit aeroport de l’estat d’Arkansas. No s’ha pogut comprovar si aquells negocis eren coneguts pel que aleshores era governador d’Arkansas, Bill Clinton.

Però és probable que la connexió del pilot amb els despatxos de la Casa Blanca arribés a ser molt més estreta, suficient per assegurar-li un final tèrbol i violent. A principis de 1984, després de ser capturat mentre intentava introduir al país 200.000 unitats d’un potent sedant anomenat Quaaludes, Seal presumptament va començar a treballar com a espia per al departament antidroga encapçalat per Bush; i el juny d’aquell any, en una base aèria de Managua, va fer en secret una sèrie de fotografies que implicaven  Pablo Escobar amb el govern sandinista. 

Tres setmanes després, quan aquelles imatges es van filtrar a la premsa, Seal va saber que la seva sentència de mort estava firmada.

TIROTEJAT A BATON ROUGE

El febrer de 1986, a les portes del centre de rehabilitació de Baton Rouge (Louisiana) on llavors estava internat en règim de llibertat vigilada, Barry Seal va morir cosit a trets per dos pistolers de nacionalitat colombiana. De nou, segons les especulacions, el seu assassinat no va ser planejat des de Medellín sinó des de Wa-

Notícies relacionades

shington. Setmanes abans del succés, el pilot hauria amenaçat l’entorn de Bush de fer públic tot el que sabia si el Departament del Tresor no deixava d’investigar els seus comptes a Bahames. 

Seal va ser enterrat sota una làpida en la qual es llegeix un epitafi que ell mateix va escollir: «Un aventurer rebel com els que, en el passat, van fer gran Amèrica».