Jenji Kohan puja al ring de la lluita lliure
La creadora d''Orange is the new black' segueix dinamitant estereotips a 'GLOW', la sèrie revelació de la temporada que ha produït sobre el 'pressing catch' femení dels anys 80.
zentauroepp39070281 writer jenji kohan attending a panel discussion with the cas170630135049 /
Per Jenji Kohan, l'orgull masculí va ser un esperó fins i tot abans de començar seriosament a escriure. Quan anava a la universitat, un nòvio li va dir que ho tenia clar amb els seus somnis d'escriure per a sèries de televisió. «Abans seràs elegida per al congrés», van ser les seves paraules. Just les que necessitava sentir per a: 1) deixar per fi a la cuneta aquell fantotxe; i 2) posar-se a treballar.
Kohan porta l'espectacle a la sang. El seu pare, Buz Kohan, és un considerat guionista de shows de varietats, guanyador d'un bon grapat d'Emmy. Però segons Jenji, és de la seva mare, l'escriptora Rhea Kohan, de qui ha heretat l'oïda per al diàleg. Només li feia falta estudiar una mica i practicar. Al principi ho va fer estudiant a fons els seus VHS amb episodis gravats d'Els Simpson, Roseanne i Seinfeld. Aviat va passar a agafar rodatge a El príncep de Bel Air, en la qual era l'única dona de tot l'equip de guionistes.
Després va passar a escriure capítols de Loco por ti o, per al seu germà David, Will & Grace. Però aquesta classe de sitcom lluminosa i estàndard no era l'horitzó de Jenji, que sentia necessitat d'expressar impulsos foscos. No volia seguir línies rectes, sinó sortir de la norma, sobretot en allò referent a la representació de les dones.
"Abans de guionista, "Abans de guionista, seràs elegida congressista», li va dir un nòvio. El va deixar i es va posar a treballar
MADRE VIUDA I CAMELLA
Gairebé per a sorpresa seva, Kohan va aconseguir vendre a Showtime el pilot de Weeds, en la qual una mare de classe mitjana (Mary-Louise Parker, escapant de la seva pròpia tèbia ombra), després de quedar viuda, decidia vendre marihuana per tirar endavant la família. Un exemple pioner del que ara coneixem com a dramedia, aquestes sèries de drama còmic i comèdia trista, amb una heroïna realment fora del comú.
Weeds va sobreviure vuit temporades, fins a l'abril del 2013. A finals d'aquell any, Kohan estrenava Orange is the new black, adaptació de les memòries de Piper Kerman, una dona que va passar un any en una presó femenina de mínima seguretat per haver traficat amb drogues en el passat per suggeriment d'una antiga amant. La sèrie presentava (o presenta: se n'acaba d'estrenar la cinquena temporada) una protagonista bisexual amb plena naturalitat, com també personatges lèsbics o transsexuals.
HEROÏNES DEL RING
El seu repartiment coral va deixar empremta, igual que podria fer-ho el de GLOW, sèrie que tan sols uns dies després de la seva estrena a Netflix ja acumula felicitacions crítiques i populars. En aquest cas, Kohan produeix; les creadores són dues veteranes de Nurse Jackie, Liz Flahive i Carly Mensch. Però és clar que Kohan no s'ha limitat a mirar des de lluny.
Notícies relacionadesLiz i Carly necessitaven el seu bon olfacte en tots els sentits, la seva intel·ligència i sensibilitat. Sembla que li van enviar un e-mail dient, simplement, «¿Vols treballar en una sèrie sobre lluitadores de pressing catchels 80?». La seva resposta, també concisa, va arribar en cinc minuts: «¡Sí!».
Com Orange is the new black, GLOW és una sèrie sobre acceptar-se un mateix i, més que això, sentir-se'n orgullós; no només assumir-se. Mostra també moltes classes de dona, de totes les mides, formes i colors; dones que no són només secretàries ni esposes ni nòvies, sinó glorioses amazones del ring amb una àmplia gamma de complexitats.
