Les viudes a l'Índia: Jankee ja no té por

Jankee té 34 anys i ha estat gairebé la meitat de la seva vida viuda: el seu marit va morir quan tenia 18 anys. I resideix a Vindravan des de fa més d’una dècada. És la primera viuda amb la qual Diana Ros va entaular contacte l’any 2008 quan va aterrar per primera vegada a la ciutat de Krishna. Amb el transcurs dels anys, el que més l’ha sorprès d’ella ha sigut la seva capacitat de rehabilitació, superant l’anul·lació com a persona a la qual estava sotmesa fins a aconseguir apoderar-se com a persona.

    

«Sobretot com ha anat perdent la por, com ha anat guanyant confiança en el seu caràcter, s’ha anat enfortint. Durant l’últim any s’han produït els canvis físics i psíquics més notables. Entre els físics, em va sorprendre molt veure-la amb els cabells deixats anar, és raríssim en una viuda. Ja saps que quan ets viuda no pots portar joies, i ella, en canvi, ha anat reprenent la seva feminitat, sent més presumida, tornant a aquelles petites coses que ens agraden a algunes dones: posar-nos polseres, collarets, pintar-nos les ungles», apunta Ros. Se li dibuixa un somriure quan parla de les actituds o canvis psíquics davant la vida que han transformat Jankee. «Una cosa tan simple com riure, ballar, asseure’s a prendre un chai, petits plaers que estan negats a les viudes. I, sobretot, voler disfrutar de viure la vida i tenir desig de treballar». Per descomptat, mai identificaríem Jankee amb una viuda al creuar-nos amb ella pels carrers de Vrindavan. Avui porta les ungles pintades de vermell, vesteix roba de colors i es tapa el cap amb un mocador ornamentat amb motius vegetals.

Assetjament dels proxenetes

Quan Diana Ros va conèixer Jankee era una persona desconfiada, insegura i amb por. Encara recorda les primeres paraules que li va etzibar el primer dia que l’equip de SOS Dona va voler parlar amb ella: «No sex», que evidencia el principal problema amb el qual han de lidiar les viudes joves: els proxenetes, que les assetgen contínuament, realitzant falses promeses i oferint diners. No obstant, Jankee no va caure en les xarxes de la prostitució a causa de la seva fortalesa interior. «Només es té a ella per protegir-se i creu que no pot confiar en ningú perquè li deuen haver fet molt de mal», afirma Ros, fent referència a la soledat personal i social a què s’ha d’enfrontar una viuda en una societat on la xarxa familiar i les amistats són fonamentals per tirar endavant. 

    

Després de gairebé 10 anys de relació, Jankee mai ha parlat del seu passat, ni de com van ser les circumstàncies que la van conduir fins a Vrindavan. Alguna vegada Ros ha preguntat; però Jankee només ha respost amb incomoditat i malestar. Sense cap mena de dubte, vol oblidar. La seva antiga vivenda va ser arrasada pel monsó perquè estava gairebé a la llera d’un riu. En l’actualitat, té una modesta casa de tova construïda amb les seves pròpies mans. L’ha ubicat en un lloc més elevat per evitar que s’inundi durant un nou episodi de pluges torrencials. Aquí viu amb tres gossos que li fan companyia i l’alerten de l’arribada de desconeguts. El lloc és molt auster, sense aigua ni llum, però està molt orgullosa de l’espai que ha creat.

Notícies relacionades

Vrindavan: la condemna de ser viuda a l'Índia

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

    

En nombroses ocasions se li ha ofert un lloc millor per viure, però no vol moure’s de casa seva. Ha adquirit, o recuperat, una personalitat forta que li permet enfrontar-se a les adversitats amb determinació. «Ja no té por, és capaç de dir el que pensa, es pot enfrontar fins i tot a homes», assenyala Ros. Sense cap mena de dubte és tot un exemple de superació i dels fruits que el treball de SOS Dona està generant a Vindravan. L’evolució de Jankee ha sigut tan bona que ha començat a portar a terme tasques dins de l’equip de treball, amb la finalitat d’empatitzar millor amb les viudes als tallers de nutrició, higiene i de costura que realitza l’oenagé.