CONSEQÜÈNCIES DEL PROCÉS DE PAU A COLÒMBIA

Surten les FARC, entra la ciència

La retirada de la guerrilla de les zones on ha exercit el seu domini durant dècades ha deixat al descobert un magnífic tresor: territoris inexplorats al segon país amb més biodiversitat del planeta. Comença la gran expedició.

fcasals38769740 farc170609130704

fcasals38769740 farc170609130704 / ANDR S ROMERO IAVH

6
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Va passar a finals de l'any passat a Colòmbia: milers de guerrillers de les FARC van emprendre la llarga marxa que els havia de portar dels seus campaments a la selva a les zones on es consumaria la seva transició a la vida civil, segons els termes de l'acord de pau firmat amb el Govern de Juan Manuel Santos. Malgrat la incertesa causada per la a victoria del 'no' en la consulta de octubre, tant l'Executiu com la guerrilla van tirar endavant aquesta part del pla de desmobilització, i a poc a poc uns 15.000 guerrillers es van anar concentrant a les 26 zones veredales destinades a l'operació. Deixaven enrere extenses zones on havien exercit el seu domini durant dècades, zones on fins llavors no havia arribat l'Estat i que el ciutadà comú preferia evitar. Al capdavall, era territori guerriller. Allà on es lliurava la guerra.

Solien ser zones selvàtiques i de difícil accés, idònies per amagar els combatents i els seus campaments: sempre es va dir que el territori colombià, ple de selves i boscos i solcat per tres serralades i una infinitat de rius, era perfecte per a la lluita guerrillera. Com més espessa la selva, millor per a la guerrilla; com més alts els arbres, com més exuberant la vegetació. El control de les FARC i l'absència de l'Estat van funcionar en la pràctica com una extraordinària eina de conservació mediambiental, i al retirar-se, la guerrilla ha deixat enrere un tresor: territoris inexplorats durant dècades al segon país amb més biodiversitat del món. Els científics es fregaven les mans.

«Hi ha estudis -explica el biòleg Javier Barriga- que demostren que el conflicte va generar territoris on la naturalesa va poder seguir el seu ritme evolutiu natural sense la intervenció humana. La nostra feina com a investigadors es va veure perjudicada durant anys per la violència, fins que va arribar un moment en què sortir al camp es va tornar impossible. Les mateixes universitats tenien prohibit portar-hi els seus professors i alumnes i els centres d'investigació no podien fer treball de camp perquè el risc que corrien era molt gran. Ara això ha canviat».

CULTIUS DE COCA

Barriga forma part de l'equip de l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander Von Humbold, un dels centres que participen en el projecte Colòmbia Bio del Departament Administratiu de Ciència, Tecnologia i Innovació del Govern colombià (Colciencias). En termes científics, Colòmbia Bio és el postconflicte: la demostració pràctica del que es pot fer ara que el principal actor de la violència s'ha retirat de l'escena. Amb el procés de pau pràcticament en estat d'eclosió i a l'empara de l'alto el foc unilateral declarat per les FARC, fa un any va tenir lloc la primera expedició del projecte, un viatge científic fins als Altos del Tigre, al departament de Putumayo (sud del país), una regió conflictiva i plena de cultius de coca històricament controlada per la guerrilla. Una declaració en tota regla.

«Bàsicament s'han seguit tres criteris per a l'elecció dels llocs que investigarem -diu Barriga-: que hi hagués una alta biodiversitat, que fossin llocs desconeguts per a la ciència i que estiguessin en municipis castigats pel conflicte. Hi ha un interès de l'Estat per visibilitzar aquests llocs».

El projecte contempla 19 expedicions en dos anys, totes a llocs als quals el nou escenari de postconflicte permet arribar per primera vegada en molt temps. «Estem novament a l'escenari mundial i volem demostrar que, sent un país amb una increïble biodiversitat, si tenim 50 anys d'endarreriment respecte a altres països no és per la falta de professionals o de ganes, sinó per una altra sèrie de variables que no podíem controlar», diu Barriga. A Colòmbia s'ha comparat el projecte amb la Reial Expedició Botànica del Nou Regne de Granada -per al comú dels colombians simplement l'Expedició Botànica-, la descomunal empresa que va portar a terme el sacerdot i botànic de Cadis José Celestino Mutis durant el regnat de Carles III, i que va donar una idea de l'enorme riquesa que albergava el Nou Món: l'expedició es va allargar tres dècades i va permetre classificar prop de 20.000 espècies vegetals i 7.000 d'animals.

UN PAÍS INEXPLORAT

Colòmbia Bio parteix amb la mateixa ambició que tenia llavors el botànic de Cadis: descobrir. «El cert és que Colòmbia no sap amb quins recursos compta, i un dels objectius del projecte és trobar espècies promissòries que puguin ser d'utilitat per al desenvolupament del país. El propòsit de les nostres expedicions és reconèixer aquestes espècies, ressenyar la biodiversitat», diu l'investigador colombià. Colòmbia és un país inexplorat: s'estima, per exemple, que alberga unes 300.000 espècies d'invertebrats, i no n'han sigut descrites més de 60.000.

Des de l'agost passat, Barriga ha participat en tres expedicions de l'Humboldt com a coordinador de logística: a El Peñón (departament de Santander, al nord-est de Bogotà), a Vichada, a l'orient del país, i a Carmen de Viboral (departament d'Antioquia, al nord-oest de la capital). El Peñón revestia una importància especial: l'objectiu era explorar una sèrie de coves que o bé no havien sigut explorades mai o ho havien sigut superficialment, així com els ecosistemes que les envolten, bàsicament bosc andí.

«I vam trobar moltes coses i molt interessants -diu Barriga-. Hi vam trobar diverses espècies noves per a la ciència, un peix, per exemple, que no s'havia vist mai. Però també vam trobar aus que no s'havien registrat en aquesta zona amb anterioritat, a més d'espècies que només es troben a Colòmbia i que estan en vies d'extinció». En total, «11 possibles noves espècies», segons diu l'esborrany de l'informe, entre elles una granota, un llangardaix, una serp, un escarabat copròfag i quatre plantes.

LOGÍSTICA DIFÍCIL

Notícies relacionades

Que les FARC hagin consumat la retirada i hagin deixat enrere els territoris que abans ocupaven no implica necessàriament que les condicions estiguin donades perquè els científics hi puguin entrar a investigar; moltes vegades no hi ha ni la infraestructura necessària per acollir els equips. «Per exemple, l'expedició a Antioquia. Allà vam seleccionar una àrea que està dins d' una reserva forestal i que contempla dos congostos, el del riu Melcocho i el del riu Santo Domingo. La nostra intenció inicial era explorar el congost del Santo Domingo, perquè és un lloc que va estar minat fins fa només dos anys, un lloc que arrossega 15 anys de conservació, però el problema és que no hi havia infraestructura per allotjar els 40 investigadors que ens desplaçàvem a la regió. Estem parlant d'un lloc que no ha sigut habitat durant tot aquest temps i que ha sigut naturalment copat per la naturalesa, un lloc increïble, on era possible entrar des del punt de vista de l'ordre públic, però impossible per logística. Hi ha seguretat, però encara no hi ha gent vivint en aquesta regió».

L'entusiasme que es viu en el si dels centres científics com l'Humboldt no cega a ningú sobre el significat pràctic de la desmobilització de les FARC. Sí, es retira de l'escena l'actor principal de la violència, el que més combatents tenia sobre el terreny i el que més capacitat ha demostrat de fer mal; un poderós exèrcit irregular. Sí: comença una nova etapa en el violent conflicte que arrasa el país. Però segueix havent-hi conflicte. «No, el conflicte no s'ha acabat -diu Barriga-. L'acord que hi ha és entre un dels actors i l'Estat, però encara queden molts ens violents a Colòmbia, i malgrat que estem molt contents perquè la porta cap a una Colòmbia en pau s'ha començat a obrir, encara hi ha molta violència. Estem fent coses que fa molts anys no podíem fer, però hi ha molt marge per millorar».