Lluna de filferro

És una sort que la naturalesa, tan sàvia, no estigui subjecta a les lleis de la moda. Tot i que, espereu, ¿i si, en realitat, sí que ho està?

zentauroepp38501828 mas periodico paisaje surrealista con luna de alambre170519181243

zentauroepp38501828 mas periodico paisaje surrealista con luna de alambre170519181243

2
Es llegeix en minuts
Juan Carlos Ortega

Us imagineu que la naturalesa seguís la moda? Vull dir que les muntanyes, els llacs, els núvols i els ­oceans anessin canviant en funció del que es ­portés a l'Univers en aquell moment.

Per exemple, després d'un període de truites als rius, arribaria una etapa en què tot allò seria qualificat de «vell». De cop i volta, aquells peixos saltadors serien substituïts per uns altres amb una estètica que quadrés millor amb la nova tendència establerta en el cosmos. Les postes de sol, que durant mil·lennis adornaven el final del dia amb tons ­ataronjats, començarien a quedar obsoletes, i en lloc seu la naturalesa decidiria que el sol, després d'unes hores ­brillant allà a dalt, s'hauria d'apagar abruptament.

Una cosa similar passaria amb el vent, que deixaria de moure les fulles dels arbres, perquè aquest vaivé, ja antiquat, a gairebé tothom li semblaria cursi. El so de la pluja variaria segons les èpoques; en ocasions s'assemblaria a una orquestra desafinada i altres vegades sonaria com un lladruc de gos.

La moda no seria seguida només al nostre planeta, sinó a tot l'Univers. Hi hauria èpoques en què les estrelles serien blaves i en lloc de calor irradiarien un fred espantós. La forma espiral de les galàxies s'aniria adaptant als temps, i a vegades serien perfectament quadrades, o triangulars, o fins i tot amb la forma d'una sabata de taló.

Perquè, és clar, irremeiablement arribaria l'avantguarda al cosmos. Després de milions d'anys de variacions per trobar la bellesa, a l'Univers li vindria de gust ser original i les coses serien molt estranyes. Com més lleig, més artístic, pensaria el Gran Dissenyador. En el seu incansable afany de sorprendre, els mars deixarien de reflectir la llum del sol, i en lloc seu apareixe­rien horribles rectangles grisos flotant sobre les onades. Dècades després, fins i tot el mateix mar deixaria d'existir, perquè una cosa que ha agradat tant a la gent no pot tenir virtuts artístiques. «¡El mar és vell!», pensaria la naturalesa i el substituiria per una transgressora massa d'excrements. Seria impossible banyar-se a l'estiu, però ens seria igual, perquè veuríem més modern transgredir que jugar alegrement amb les onades, com van fer de petits els nostres casposos rebesavis.

La lluna, amb l'arribada de l'expres­sionisme abstracte, seria destruïda sense ­pietat. En el que sempre va ser la seva òrbita s'hi instal·laria una depriment massa de filferros recargolats.

Notícies relacionades

Així, a poc a poc, l'Univers es transformaria en un lloc inhabitable. Només per capgirar les coses, els planetes es convertirien en forats negres i els cometes en potents bombes de ­neutrons.

Ben mirat, és una sort que la natu­ralesa, tan sàvia, no estigui subjecta a les lleis de la moda. Tot i que, espereu, ¿i si això és precisament el que passa? ¿I si el món que tenim, tan espantosament ­injust, amb aquesta mania seva de ­matar-nos a l'envellir, no fos altra cosa que ­l'arribada de l'art abstracte a l'Univers? Per favor, naturalesa, deixa de transgredir i conforma't sent, simplement, ­bonica. H