UNA CARRERA POLÈMICA

Serguei Polunin: el ballarí dolentot

El documental ‘Dancer’ explica l’ascens i caiguda –i posterior ascens– d’aquest home que no va voler ser Nuréiev.

zentauroepp38344112 mas periodico serguei polunin  protagonista del documental d170512112627

zentauroepp38344112 mas periodico serguei polunin protagonista del documental d170512112627

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Poques carreres exigeixen tant sacrifici com la dansa. A una edat en què no s’està capacitat per prendre decisions, un aspirant a ballarí és empès a abandonar casa seva i la seva família per entregar-se  a règims dictatorials d’entrenament i preparació física. Per a alguns, això sí, aquest sacrifici és un passaport a la glòria. Ho va ser per a Serguei Polunin.

La segona escena de Dancer, el documental sobre Polunin que ara arriba als cines, és un muntatge d’elogiosos titulars de premsa, autògrafs firmats i sorprenents successions de 'pliés' i 'jetés'. Aquelles imatges ens farien creure que la pel·lícula és el típic producte autopromocional si no fos perquè, just abans, la primera escena ens ha mostrat el ballarí els minuts previs a sortir a l’escenari, drogant-se amb fruïció.

Serguei Polunin va saber des de molt jove que estava cridat a ser el millor ballarí del món; que  d’ell se n’esperava que fos el successor de Rudolf Nuréiev. Però el seu talent es va arribar a convertir en la seva condemna. Mentre recrea el seu ascens i caiguda, el documental Dancer reflexiona no només sobre el cost que la recerca de la perfecció pot comportar sinó també sobre com els pares poden arribar tan lluny per assegurar un futur als seus fills.

Serguei Polunin va néixer ballarí; la seva mare, quan la infermera li va entregar el nadó a l’hospital, es va quedar sorpresa per la flexibilitat de les seves cametes. Als 8 anys ja executava el tipus de piruetes impossibles que en el seu Kherson natal, una localitat ucraïnesa d’economia sostinguda pel cultiu de la col, no portaven enlloc. Als 10 anys es va mudar a Kíev amb la seva mare per rebre una costosa formació artística que va obligar el seu pare a emigrar a Portugal, i la seva àvia a fer-ho a Grècia, per buscar feina. 

Acceptat als 13 anys a la Royal Ballet Academy, va aterrar a Londres sense parlar un sol mot d’anglès per emprendre una vida plena lluny dels seus pares. Va ser dos anys després, al saber que estaven a punt de divorciar-se, quan va començar a entregar-se a la vida canalla. Volia passar-ho bé, i se sentia aixafat pel pes del seu talent. «Et converteixes en un presoner del teu cos, i de la teva obsessió per ballar», confessa a càmera, incapaç d’aturar-se però reticent a seguir endavant.

Rumors d’addicció

Mentre a l’escenari enamorava la crítica, fora d’aquest despertava rumors d’addicció a la cocaïna avivats per tuits incendiaris –«vivint ràpid i morint jove»– i declaracions provocadores. I el 2012, després de convertir-se en el ballarí principal més jove en tota la història de la companyia, la va abandonar. Estava cansat de la rutina, la fèrria disciplina, el càstig físic i el baixíssim salari. Se sentia atrapat. «No vaig escollir mai la dansa, va ser una elecció de la meva mare», confessa a 'Dancer'. «Sempre vaig tenir l’esperança que algun dia em lesionaria».

Notícies relacionades

Després d’això, només va ser  capaç de trobar plaça de ballarí en un reality show per a la televisió russa. El va rescatar l’influent coreògraf Ígor Zelenski perquè formés part de l’Stanislavski Ballet, però no va trigar a cansar-se’n. Quan el fotògraf David LaChappelle el va contractar perquè ballés al videoclip de 'Take me to church', l’himne de Hozier, estava preparat per deixar la dansa per sempre. No sabia que el vídeo arribaria a gairebé 20 milions de reproduccions a Youtube i el convertiria en fenomen viral. 

Als 27 anys, encara que segueix trepitjant escenaris de tot el món, a Serguei Polunin sembla que li agrada més exercir de celebritat que mirar de ser el millor ballarí del món. Mentre disfruta publicitant la seva relació amb la superestrella del ballet Natàlia Osipova, s’obre camí en el món del cine. Aviat el veurem al remake d’'Assassinat a l’Orient Express' i al 'thriller' d’espionatge 'Red Sparrow', amb Jennifer Lawrence. I participarà en 'The white crow', biopic de Rudolf Nuréiev. Però, compte, no serà ell l’encarregat de donar-li vida. Molts veuran això com una ironia; potser per a Polunin és una perversa rebel·lió contra els que  van voler escriure-li el seu destí.