Jove, bella, elegant i estimada

3
Es llegeix en minuts
Lucía Etxebarria
Lucía Etxebarria

Escriptora

ver +

Coincidint amb el triomf d'Emmanuel Macron, el 'Daily Mail' va publicar un article titulat: 'Com desafia l'edat la dona de Macron'.

Atenció perquè la senyora no era Brigitte ni Brigitte Trogneux. Brigitte no tenia nom ni cognom. Era simplement «la dona de». Tampoc importava gaire a què es dedicava, perquè no es dedica a res excepte a ser «dona de». Brigitte va deixar la seva feina per acompanyar en tot moment el seu marit en campanya. Així que com que no fa res excepte acompanyar, només ens importa la seva aparença.

I una plèiade d'experts han revelat els seus secrets al 'Daily Mail': Brigitte porta extensions a la base dels cabells, perquè a partir dels 50 anys a les dones els cabells ens cauen i els cabells de Brigitte (com es pot veure en les poquíssimes imatges que hi ha d'ella de jove) tampoc eren gaire abundants abans. A més, porta un tint molt complicat consistent en una base rossa a la qual es van afegint metxes de diferents tons perquè es creï una il·lusió òptica de volum i joventut. Això és molt temps (visites quinzenals a la perruqueria de tres hores), i molts diners.

Brigitte s'ha fet un tractament de farciment d'ulleres, i porta bòtox a l'entrecella. La resta de la cara la tracta amb vitamines i àcid hialurònic, més cars que el bòtox però que no afecten la naturalitat de l'expressió.

Brigitte està seguint un programa d'exercicis combinats de càrdio i pilates.

El «saludable i natural» to de pell, pràcticament impossible en la naturalesa en una rossa d'ulls blaus com ella, és una barreja de raigs UVA i maquillatge.

El somriure és el resultat de facetes dentals de porcellana, i això s'aprecia perquè les dents superiors són més blanques que les inferiors. El cost és de 200 euros per dent. I per descomptat demana temps implantar-les i cuidar-les.

Els seus models són de Luis Vuitton, i el seu estilista és ni més ni menys que Delphine Arnault, la filla de Bernard Arnault, propietari de l'imperi LVMH. Cada 'look' de la primera dama està estudiat per fer-la semblar més jove. Per descomptat, Brigitte no surt al carrer amb la primera cosa que troba a l'armari, ni tan sols a comprar.

En conseqüència, Brigitte dedica molt, però molt, temps i diners a la seva aparença personal.

Ara fixem-nos en altres dones.

Jóhanna Sigurðardóttir, 70 anys. Theresa May, 60. Angela Merkel, 62. Michelle Bachelet, 65. Ellen Johnson Sirleaf, 78. Erna Solberg, 56. Chrsitine Lagarde, 61. No sé si les coneixen a totes. Va ser primera ministra d'Islàndia i la primera ministra del món que es va reconèixer com a lesbiana. La primera ministra del Regne Unit. La d'Alemanya. La que va ser presidenta de Xile, la que ho va ser de Libèria, la de Noruega. La directora gerent de l'FMI.

Totes tenen arrugues. Cabells blancs, pocs cabells. Vesteixen sense marca coneguda (excepte la Lagarde, que sol anar d'Hermès). Ningú les anomenaria «la dona de», encara que totes estan casades. (Sí, la lesbiana també). No li fa falta a cap anar maquíssima. Encara que, la Lagarde, amb arrugues i cabells blancs, va divina, i ja s'ha convertit en un 'fashion icon' que ha posat a 'Vogue' vestida de Chanel Couture. No oblidem que treballa per a l'FMI.

¿Qui és en aquests moments la dona més poderosa del món? La Merkel, sens dubte. ¿Sabem com es diu el seu marit? Ni puta idea. ¿L'hem vist alguna vegada? Jo no fins avui, que l'he buscat per internet. (És bastant guapo, per cert) ¿ Porta bòtox? No. ¿Segueix una dieta? No ho sembla. ¿Té perruquer? Si en té, que no em pentini mai. ¿Estilista? No, de fet Karl Lagerfeld la va deixar verda perquè vestia molt malament i molt intel·ligentment la senyora Merkel ni es va dignar a respondre. ¿ Què fa la Merkel? Doncs el que fa qualsevol altre primer ministre. Portar vestits anodins, un tallat de cabells sobri, preocupar-se el mínim per la seva higiene personal i la seva aparença i no donar una imatge frívola.

Notícies relacionades

Al final, Brigitte pot ser tan bella i elegant com vostès vulguin, però jo admiro molt més una dona que acapara titulars pel que fa que les que n'acaparen per la seva elegància i bellesa i per ser «la dona de».

Perquè ja ho va dir Albert Einstein: «La gent que s'avergonyeix de la seva roba de mercat o del seu mobiliari de segona mà hauria d'avergonyir-se de les seves idees esparracades o de les seves filosofies de segona mà. Seria molt trist que l'embolcall fos millor que el regal que va a dins».