LA GÈNESI D'UN LLOC MÀGIC DE LA COSTA BRAVA

Un misteriós conte de fades

El Festival de Cap Roig se celebra tots els estius en un magnífic emplaçament de la costa de Calella de Palafrugell amb vistes al Mediterrani que conserva la curiosa història dels seus primers propietaris.

5
Es llegeix en minuts
Josep Maria Fonalleras
Josep Maria Fonalleras

Escriptor

ver +

Si Wilko, que són el cartell inicial del Festival de Cap Roig d'aquest any, canten el 7 de juliol Don't forget the flowers someday... és molt probable que els fantasmes de Nicholai Woevodski i de la seva dona Dorothy Webster es facin presents a l'escenari. Hi ascendiran des de les seves tombes, que miren a Rússia, a la mareta Rússia de la qual Nicholai va fugir ara fa 100 anys, i sobrevolaran aquest espai alhora bellíssim i enigmàtic, amb xipresos, mimoses, cactus, i vegetació d'arreu del món. I recordaran als presents que les flors (i les plantes en general: pensem que es tracta d'un jardí) no s'han d'oblidar mai.

Ells no ho van fer i, de fet, el seu matrimoni es pot dir que es va fonamentar en la cosa botànica. Ella, que sembla que no es deia Webster sinó Saymour i que era coneguda pel Foreign Office com a Page, va tenir una joventut arrauxada i molt activa. Aristòcrata i aventurera, model i amant de la flor i dissenyadora de jardins, va participar en la descoberta de la tomba de Tutankamon i després va muntar una botiga d'antiguitats. Va protagonitzar uns quants escàndols a Londres i, en conèixer Woevodski, va decidir abandonar la disbauxa i centrar-se en l'obra de la seva vida, en un poblet mariner de la Costa Brava.

VISTES A LES ILLES FORMIGUES 

Al seu torn, el «coronel» (hi ha cometes perquè no és gens clar que ho fos), era un attaché culturel a l'ambaixada de l'imperi tsarista a Londres i, en arribar els bolxevics, va decidir que aquell exili no estava gens malament. Dibuixava i muntava a cavall i, segons Pla, era un «arquitecte tradicional gens vulgar». És a dir, no era arquitecte, però va pensar un castell i tot un poble al seu entorn, amb uns esbossos exquisits, un sofregit d'herències escoceses, renaixentistes i medievals. I després de voltar món i de veure fortificacions i jardins, van comprar el terreny de Cap Roig, «un penyal inhòspit amb vinyes abandonades, alzines i pins», aquell lloc des d'on es poden veure les illes Formigues amb netedat, escenari de batalles èpiques i de naufragis sense fi, amb tot de fantasmes dels corsaris vagant pels segles dels segles. 

obra més encertada

Xavier Febrés, que és qui més ha investigat sobre la parella de promotors que van arribar als anys 20 del segle passat, diu que el rus «sempre va indicar als servents de tractar-lo com a coronel Woevodski, amb el grau que ell creia que li corresponia». I afegeix que part del seu misteri rau en el fet del desinterès --«estrictament recíproc i generosament correspost»- dels propietaris envers els de Calella i dels calellencs envers aquells «russos» que no se sabia ben bé d'on venien. Van ser «russos», doncs, i en tenim testimonis ben reculats, de l'any 1930, en una publicació local: «Fins els vailets del carrer saben avui que és aquell l'auto del rus, conduint el propietari i la seva esposa, els quals estan bastint un magnífic i senyorial castell que sembla un conte de fades».

LA 'BANYERA DE LA RUSSA'

Una de les llegendes és que Dorothy Webster baixava en burro a través del jardí de Cap Roig per anar a parar a la cala d'en Massoni, on es banyava nua. Es coneix com la banyera de la russa o el mirador de la Lady i es un petit entrant de la costa, de roca vermellosa, envoltat de penyasegats, entre Calella i Mont-Ras. Es pot veure si es fa el recorregut pels jardins, i també es poden veure les tombes de la parella, amb una creu ortodoxa, en companyia del gos Nerón, del gat Bonzo (l'esperit del qual també vola per Cap Roig) i dels burros Navidad Lunes, els que duien Dorothy a banyar.

De la història de Cap Roig se'n podria fer una pel·lícula i, de fet, ja se'n va publicar una novel·la, però el cert és que més enllà de la mitologia, l'espai és, segons Pla, «l'obra més reeixida de la nostra costa, amb gran superioritat». Potser ho deia perquè, entre d'altres coses, la idea dels jardins i la bogeria del castell, el claustre, l'església, la torre octogonal inspirada en les talaies de la costa, i totes les altres construccions, va evitar en la pràctica que aquest indret sucumbís, com tants d'altres de l'Empordà, a la voràgine dels anys 60 i 70. Va ser aleshores quan els russos es van veure obligats a cedir la finca a la Caixa de la Diputació de Girona (després Caixa de Girona) a canvi d'un vitalici i de la promesa d'acabament d'aquelles obres faraòniques, i mai millor dit.

EL PARADÍS

Anys més tard van venir els festivals. Ara, a part de la música de Tom Jones i de Leonard Cohen (un altre fantasma que deu vagar entre els xipresos, que tenen «davant del mar una presència elegantíssima literalment sensacional», com diu Pla), l'Obra Social «la Caixa», actual propietària, pensa construir-hi un espai soterrat que ha de funcionar com a think tank econòmic i social. Quan el coronel Woevodski i la seva dona van pensar el seu paradís -en la línia dels altres grans espais botànics gironins, els noucentistes de Santa Clotilde, Lloret, i el Mar i Murtra de Blanes- no podien imaginar aquest final.

Notícies relacionades

Ara bé, com diu el periodista Evarist Puig, Cap Roig, entre enigmes i meravelles, «tancant els ulls, el visitant pot veure Dorothy Webster, penjada literalment d'una corda com si es tractés d'un trapezi, arran del cingle, esporgant les mimoses per tal de veure, des del corriol, les siluetes grises, minúscules i immediates de les illes Formigues retallades sobre l'aigua».

Ho cantarà Wilko: Don't forget the flowers... 

Un paratge idílic per a la música i la reflexió

La Fundació Bancària «la Caixa», que gestiona l’Obra Social de l’entitat financera, titular dels Jardins de Cap Roig, ha anunciat recentment, en paraules del seu director general, Jaume Giró, la voluntat que el recinte –que alberga tots els estius des de l’any 2002 un festival  musical de referència– sumi al seu ús cultural el  social i l’econòmic, i aculli jornades de reflexió i debats.         La idea de l’Obra Social «la Caixa» és que a Jardins de Cap Roig es porti a terme un projecte similar al que realitza el Palau Macaya a Barcelona, que, a més a més de ser la seu i l’Escola Europea d’Humanitats, organitza conferències, trobades, exposicions i cursos, encaminats a analitzar els reptes que té plantejada la societat actual.             Per tal de  disposar d’espais adequats per al nou ús que es vol donar a aquest paratge idíl·lic de Calella de Palafrugell, es construirà un edifici d’una planta soterrat a sota de la plaça que hi ha al davant del castell, on durant el festival s’instal·len les carpes de l’àrea de restauració.             Les dependències, per tant, quedaran absolutament integrades, amb l’objectiu de preservar el paisatge i evitar l’impacte visual.