Joaquima, la insubornable

A les sis de la matinada del 14 de març va morir a l'Hospital del Mar de Barcelona Joaquima Dorado Pita, tres mesos abans de complir cent anys. La recordo amb profunda estimació, respecte, admiració i gratitud. Era una dona anarquista, menuda, bonica, humil, senzilla, generosa, afable, amb fermesa de caràcter i de conviccions, responsable i solidària amb els oprimits

Va néixer al barri de pescadors de Santa Lucía Morelos, de la Corunya, el 25 de juny de 1917. Sensibilitzada amb els patiments i les lluites de la classe obrera sabem que d'adolescent ja va donar suport a diferents vagues de pescadors. L'any 1934, amb 17 anys, va arribar a Barcelona amb els seus pares, va passar a treballar de tapissera i envernissadora en un taller, i va destacar com a mobilitzadora aconseguint millores salarials per afiliar-se tot seguit al Sindicat de la Fusta de la CNT i a les Joventuts Llibertàries del Poble-sec.

Quan es va produir l'alçament militar, el 19 de juliol de 1936, ella va participar activament en la barricada de la ronda de Sant Pau-Paral·lel, que va frenar l'avançada del tercer esquadró sortit de la caserna de cavalleria del carrer de Tarragona. Els primers mesos de la guerra va perdre el seu company milicià al front d'Aragó. Els fets del maig del 1937 els recordava com un dels fets més dolorosos; no tan sols va combatre els estalinistes a les barricades sinó que va socórrer personalment militants del POUM perseguits. El 1938 va ser nomenada màxima responsable de la Indústria de la Fusta col·lectivitzada i autogestionada pels treballadors. Es va passar de 3.000 a 7.000 obrers, es van crear tallers especialitzats i es van millorar les condicions amb la creació de dutxes, guarderies i biblioteques.

El 1939 es va exiliar a França, on va passar per tres camps de concentració. Es va escapar del primer, a Briançon, i del darrer, a Recebidoux, que estava reservat a presoners alemanys, i va participar en diverses accions de la resistència contra l'ocupació nazi.

El 1946, amb el seu company Llibert Sarrau, van passar la frontera per incorporar-se com a guerrillers del M.Ll.R (Moviment Llibertari de Resistència) i va participr en diverses accions armades i de propaganda. Van ser detinguts el 24 de febrer de 1948 i torturats cruelment durant 18 dies. A conseqüència d'aquestes tortures, l'any 1950 li van extirpar un ronyó a l'Hospital Clínic i va salvar la vida gràcies al tractament del doctor naturista Ferrandis i de la penicil·lina aconseguida pel sindicat tèxtil clandestí de la CNT. Va sortir en llibertat definitiva de la presó de les Corts (actual Illa Diagonal) el 1954.

'La Nuri'

Entre els anys 1955 i 1957, coneguda llavors com la Nuri, va ser fonamental en la infrastructura que va permetre les accions del guerriller anarquista Quico Sabaté, el qual reconeixia que la Joaquima li havia allargat uns anys de vida. L'any 1958, exiliada novament a França, es va retrobar a Andorra amb el seu company Llibert Sarrau, que havia sortit de la presó.

Entre les seves accions poc conegudes, sabem que va jugar un paper important en la mobilització organitzada contra l'intent de cop d'Estat a França per part dels militars dretans de l'OAS, també a França va participar en la creació del Moviment Popular de Resistència i el 1962 va col·laborar en la creació de Defensa Interior, que tenia com a objectiu atemptar contra Franco. Va retornar definitivament a Barcelona amb el seu company el 1992 i els darrers anys va ser l'organitzadora de l'homenatge anual a Durruti al cementiri de Montjuïc.

El 2007 va rebre un homenatge per part de la Xunta de Galicia entre 30 Mulleres da Memoria. A Catalunya se li prepara un homenatge per part de diversos col·lectius llibertaris i de l'associació d'expreses de la presó de les Corts previst per al mes de juny, en el centenari del seu naixement.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Joaquima Dorado, malgrat la seva voluntat de ser anònima, és un testimoni a Catalunya en una època convulsa d'Europa, del projecte revolucionari en què els treballadors són els protagonistes del seu alliberament social. Un cop vençut aquest projecte pel feixisme, donada la seva condició de dona lliure va seguir lluitant els anys 40 i 50 per la llibertat enfrontant-se com a guerrillera a la dictadura, tant a França com a Catalunya.

Davant la regressió de drets i llibertats conquerits des de molts anys enrere i l'avanç de les idees totalitàries sostingudes pel capitalisme més salvatge que està produint nous esclavatges, la vida de la Joaquima lluitadora i conseqüent és un exemple de present i de futur que pot servir com a antídot a les noves generacions.