El 'binguero' madura

Agustí Villaronga riu quan algú li diu que Incerta glòria -el seu últim treball, estrenat divendres- és «una pel·lícula d'Esteso». Pot xocar a molts, però el cineasta de culte ha reclutat Fernando Esteso (Saragossa, 1945) per donar vida a un dels personatges de la seva adaptació de la novel·la de Joan Sales sobre la guerra civil. L'actor dona vida a un moliner angoixat per fer tirar endavant la seva família al front d'Aragó. ¿El protagonista de Los bingueros es posa seriós? ¿L'humorista amb què tot Espanya va riure a finals dels 70 i els 80 ens posa l'ai al cor? Sí. «Esteso és aragonès i té una cosa molt de la terra. Em va sorprendre que fos tan sensible, educat i culte. No és algú que estigui explicant acudits tota l'estona», afirma el mallorquí, membre d'una generació que, per bé i per mal, està marcada pel cine d'aquella època, el de Mariano Ozores, que «no era un cine eròtic, només hisortien ties en pilotes», en definició d'Andrés Pajares, parella professional d'Esteso i amb qui va crear un autèntic subgènere. Reis de les taquilles en una època, a tots dos els agrada recordar de tant en tant que Los bingueros va aguantar més temps als cines que La guerra de les galàxies. «El Goya d'Honor a Mariano Ozores és de les coses més boniques que m'han passat en la vida professional», va assegurar el saragossà l'any passat.

Esteso -que no és precisament Adonis i fa 1,60 d'alçada- ha estat tota la vida actuant. I fent riure. Va debutar amb dos anys en la companyia de varietats dels seus pares. Amb quatre es va transformar en August, el pallasso que sempre rebia els cops. I amb 13 va demanar permís al governador civil per treure's, a Barcelona, el carnet d'artista. Amb 19 es va traslladar a Madrid, on va coquetejar amb el teatre. La seva època daurada va arribar amb els 70, on va entrar a les cases a través de la televisió. Números humorístics com el de Coñac La Parra («el que lo bebe la agarra») va fer que la seva cara es convertís en una de les més populars del país. Los bingueros, Los chulos, Los liantes i Padre no hay más que dos, entre altres, són pel·lícules que formen part de la memòria sentimental d'Espanya. Eren els reis de l'humor blanc. «No ofeníem ningú», segons Esteso. «Andresito (Pajares) era una mica més pocavergonya que jo, però a mi em tocava fer cara de sorprès davant una dona despullada. Mentrestant, jo pensava en el dia de l'estrena amb la meva dona i els nens al costat. La puntada sota la butaca no me l'estalviava», confessava fa anys.

Un caixet molt alt

Es van guanyar l'afecte del públic i uns quants milions. «Cobràvem més que ningú en aquell moment», va confessar la parella artística, amb un caixet que rondava el mig milió de pessetes per pel·lícula.

Esteso i Pajares van abandonar el vaixell perquè es van adonar que feien sempre «la mateixa pel·lícula amb diferents guions». A Pajares li van brindar oportunitats serioses, com ¡Ay, Carmela! (Carlos Saura) i Bwuana (Imanol Uribe). Però Esteso -que no solament havia sigut el rei del cine, sinó també de la música amb La Ramona- va caure en l'oblit.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El 1993 va ser fitxat per Tele 5 per presentar La ruleta de la fortuna. Temps més tard, la cadena va prescindir dels seus serveis per «deteriorament físic i mental». L'assumpte va arribar als tribunals i Esteso va rebre una indemnització de 200 milions de pessetes. Al protagonista de Pepito Piscinas -oblidat per un país que l'havia impulsat fins al cim anys abans- el va recuperar el seu amic Santiago Segura per a la saga de Torrente. El 2014, per fi, vam descobrir el seu costat dramàtic. Va ser a Blockbuster, on es va interpretar a si mateix.

L'actuació no és l'únic terreny en què s'ha mogut. També en l'hostaleria, els negocis immobiliaris i el motociclisme. Tot un home orquestra.