Cada gos hauria de tenir un nen

Quan la van portar de la gossera pesava dos quilos. Tenia els ulls sortint, com els d’una granota, i clapes a la pell, i les dents de la mandíbula inferior sobresortien sobre les de la superior. Li vam dir Amy perquè se li marcaven els ossos de les costelles, com a Amy Winehouse, i perquè Winehouse en castellà significa 'bodega' i la 'gossa', en teoria, era una 'bodeguera' (qualsevol semblança amb una 'bodeguera' de raça és pura coincidència). 

Tremolava sense parar. Es va amagar a sota d’una taula i si intentaves acostar-hi la mà per treure-la d’allà, mossegava. 

Venia per quedar-se uns dies fins que li trobéssim una llar definitiva, però vam pensar que ningú voldria un gos més lleig que insultar una mare. 

Avui pesa gairebé cinc quilos. Sorprenentment quan penjo la seva foto a Instagram rep comentaris del tipus «que maca», «és adorable».

Es fa pipí per tota la casa, perquè competeix amb l’altra gossa per marcar el territori. Jo m’he gastat en amoníac i pals de fregar prou diners per comprar-me un abric de marca. Molts amics em suggereixen que me’n desfaci.

La meva filla va començar a posar-se malalta sense raó aparent. A part de la malaltia congènita amb què va néixer, mai havia passat ni tan sols un refredat, ni havia hagut d’anar a urgències. Deia que li feia mal el cap o l’estómac, que no podia anar al col·legi. Es quedava tot el dia al llit. La gossa no s’apartava del seu costat. Era difícil convèncer-la, fins i tot, que es mogués per menjar o per sortir al carrer.

Finalment vaig descobrir què passava. Una nena amb problemes d’audició, que llegeix llibres per a adults, a qui no agrada el reggaeton i que no veu la tele –i, a sobre, filla d’una persona famosa–, una nena així, en suma, és el blanc perfecte per al tipus de ganàpies que han d’assetjar algú per elevar la seva deficitària autoestima. 

No, no li pegaven. Ni li enviaven missatges: veuen la tele i a aquestes altures saben de sobres que la policia ho té molt fàcil per rastrejar una IP. Es diu 'bullying indirecte' o social. Fer el buit a un alumne i fomentar entre els companys la mateixa mesura, propagant rumors falsos si fa falta.

La nena lideressa que havia iniciat tot l’assumpte va cada diumenge a missa. Quan la meva filla tenia 8 anys li va dir que estava condemnada a anar a l’infern perquè no estava batejada. Hi ha catòlics de paraula que no tenen ni idea del missatge de Crist: «¡Ai de vosaltres, hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa!».

A la gossa li és igual que la nena no hi senti bé, que no sàpiga què és el reggaeton i que no pugui comentar ni un sol programa de màxima audiència, perquè no els veu. No li és igual que la nena es passi el dia llegint, s’ajeu al seu costat mentre ho fa. La gossa sap que la nena la va acollir a casa tot i que el primer dia li va clavar una mossegada que la va fer sagnar. I que la segueix tenint a casa encara que es faci pipí.       

El neurocientífic Gregory Berns va utilitzar com a subjecte d’experimentació la seva pròpia gossa, entrenant-la amb salsitxes per ensenyar-li a estar quieta dins d’una màquina de ressonància magnètica que escaneja el cervell. La investigació de Berns ens ensenya  per què els gossos empatitzen amb les nostres emocions. Les zones que s’activen al cervell caní quan els animals ensumen la roba dels seus humans són les mateixes que s’activen en l’humà quan nosaltres veiem fotos dels nostres éssers estimats, i els gossos desenvolupen en la seva relació amb nosaltres la mateixa substància química cerebral que s’activa entre les persones quan estimen: l’oxitocina. 

Quan em diuen «et preocupes més pels animals que pels nens» la meva resposta sol ser que em preocupo pels animals precisament perquè m’encanten els nens. Normalment, la persona que em retreu això no gasta ni un cèntim d’euro ni un minut de temps en associacions de protecció a la infància o en voluntariat.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Per una altra part, els pregunto a vostès: si haguessin d’anar a una illa deserta amb a) Hitler, b) Pol Pot, c) Idi Amin Dada, d) aquell veí al qual odien profundament des de fa anys o e) un gos Labrador entrenat per ajudar invidents, i només en poguessin triar un, ¿a qui elegirien?

Mentre s’ho pensen, vaig a buscar el pal de fregar, que la gossa s’ha tornat a fer pipí.