L'any de Zelda

Des del seu paper de nimfòmana encadenada a Black snake moan, fa més d'una dècada, a Christina Ricci li ha costat trobar projectes a l'altura d'un talent com el seu, gairebé diabòlic.

Últimament ella és l'única cosa bona de tot allò on apareix, i torna a passar a Z: The beginning of every­thing (foto), la sèrie sobre Zelda Fitzgerald que es va estrenar divendres als EUA i arribarà al nostre país durant aquest trimestre, segons Amazon Prime Video. Basada en la novel·la de The­rese Anne Fowler Z: A novel of Zelda Fitzgerald, explica de forma, en principi, poc apassionant la relació i matrimoni de Zelda Sayre amb el famós escriptor F. Scott Fitzgerald.

Ganxo principal de la sèrie, Ricci -que també fa de productora- deixa entreveure amb subtilesa les emocions reprimides d'aquesta it girl dels anys 20, enamorada de la vida i enemiga de les convencions de la seva educació tradicional del sud dels EUA. La imatge de Zelda com a dona avançada al seu temps no ha deixat de guanyar força les últimes dècades, però la seva lluita encara no és tan coneguda com hauria de ser.

Altres biografies filmades contribuiran pròximament a la difusió d'aquesta icona de l'era del jazz: es preparen no un sinó dos biopics luxosos, un de protagonitzat per Jennifer Lawrence i l'altre per Scarlett Johansson. El primer es dirà, simplement, Zelda. El dirigeix Ron Howard, que ja ha temptejat el gènere del bio­pic. El segon projecte es dirà Los hermosos y malditos, com el llibre de F. Scott Fitzgerald amb inspiració en la seva vida marital.

El projecte, diguem-ne, oficial, és el protagonitzat per Lawrence, que compta amb el beneplàcit dels hereus de Zelda. Segons ha explicat The Hollywood Reporter, la pel·lícula «incorporarà expedients trobats recentment d'un sanatori on Zelda va estar confinada que indiquen que el seu marit es va apropiar indegudament de les idees de la seva dona».

Dura de rosegar

Però comencem pel principi. ¿Qui va ser Zelda Fitzgerald? Alguna cosa més que la dona de l'escriptor, encara que el seu matrimoni amb l'autor d'El gran Gatsby influís clarament no només en la seva vida, sinó també en els seus intents artístics, com Zelda va influir (altres dirien va alimentar) en l'obra de Scott Fitzgerald, en què els personatges po­dien dir literalment paraules pronunciades per ella.

Nascuda a Montgomery, Alabama, la més petita de sis nens, Zelda era coneguda en la seva joventut com a gran belle local. Va conèixer Scott Fitzgerald als 18, en una festa en un club de camp de la seva ciutat. Ell era llavors un soldat destinat a un fort pròxim, però no pensava fer carrera militar, sinó dedicar-se a l'escriptura.

Zelda no se'n va anar a Nova York amb ell així que va acabar la guerra. Abans havia de ser un escriptor amb futur. Es va casar amb Scott Fitzgerald una setmana després que publiqués la seva primera novel·la, Aquest costat del paradís, a la important editorial Charles Scribner's Sons. En la pel·lí­cula El editor de libros, estrenada recentment, Colin Firth és l'editor de Scott, Max Perkins, mentre que Guy Pearce és l'escriptor, i Vanessa Kirby, Zelda (no és la primera Zelda del cine; vegeu el complement).

Un camí propi

El dia de Sant Valentí de 1921, la vida boja de Scott i Zelda, reis de la festa de la Nova York de l'era del jazz, va baixar una mica de revolucions: ella va descobrir que estava embarassada. Un cop nascuda la seva filla Frances, Scottie, Fitzgerald, Z no va seguir l'abc de la bona mestressa de casa. Va preferir desenvolupar la seva pròpia escriptura (relats i articles), cosa que segons Ernest Hemingway era producte de la seva gelosia per l'èxit del seu marit.

La proximitat de Zelda amb un aviador francès (se'n desconeix la distància exacta) l'estiu de 1924 va refredar el matrimoni, però no el va acabar de trencar. Z i S eren un, una cosa indivisible. No obstant, ella volia brillar amb llum pròpia, i això la va portar a pintar i a reprendre el seu somni de ser ballarina. Després de vuit hores de ballet durant tres anys, va patir una crisi mental diagnosticada com a «esgotament nerviós».

Considerada esquizofrènica, encara que segons opinions recents, el que patia era un trastorn bipolar, Zelda va passar els anys 30 en hospitals psiquiàtrics. En un, el Johns Hop­kins, va escriure la seva primera i única novel·la, la molt autobiogràfica Resérvame el vals, complementària de la famosa Tendra és la nit del seu marit. A l'ell no li va fer gràcia, perquè se suposava que aquestes ambicions artístiques estaven perjudicant la salut mental de la seva dona; i també, potser, perquè Zelda només va trigar sis setmanes a acabar una novel·la que no estava gens malament.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Com escriu Harry T. Moore al prefaci de l'edició de Vintage Classics, el llibre «té una vida pròpia, com a retrat d'una era fabulosa i la gent que hi va viure; és més que una simple curiositat literària».

Si al Johns Hopkins va néixer com a novel·lista, va ser en un altre hospital, el Highland d'Asheville, on va perdre la vida, vuit anys després de la mort sobtada del seu marit el 1940. El seu llegat i influència, sigui com sigui, perviuen. I la sèrie d'Amazon, amb els seus defectes, servirà com a recordatori de la valentia d'una dona que va lluitar abans de temps per ser el màxim de moderna i individual possible.