Planeta Bezos

Expliquen les cròniques que fa cinc anys va aparèixer a Villafrechós, un poble val·lisoletà d’uns 500 habitants, una família nord-americana que volia rastrejar el seu passat genealògic. Van arribar en diversos «cotxassos», acompanyats de dues mainaderes i una comitiva d’escortes. Van visitar el cementiri i van parlar amb diversos parents llunyans que els van explicar la història d’aquell Bezos que va emigrar a l’Argentina i uns anys després es va establir a Cuba. A l’illa caribenya, va tenir un fill anomenat Miguel, que als 16 anys va prendre part en l’anomenada Operació Pedro Pan amb la qual 14.000 menors cubans van emigrar als Estats Units entre els anys 1960 i 1962 ajudats per l’Església catòlica. Després de ser acollit en una llar dels jesuïtes, Miguel Bezos Pérez es va matricular a la universitat de Nou Mèxic. Allà va conèixer Jacklyn i el seu nen, que va adoptar quan tots dos es van casar.

Aquell nen es diu Jeffrey Bezos i és el mateix que el 2010 es va presentar a Villafrechós buscant les arrels del seu pare adoptiu. El biològic va abandonar la seva mare poc després que el portés al món amb 17 anys. «Pel que fa a mi només tinc un pare. Ell és el meu verdader pare», va explicar un dia a The Guardian. Bezos és avui el quart home més ric del món, amb una fortuna valorada en 58.000 milions de dòlars (54.000 milions d’euros). Fundador del gegant de comerç electrònic Amazon i propietari de The Washington Post des del 2013, se l’ha descrit com un visionari poc transparent, zelós de la seva intimitat, extraordinàriament exigent amb els seus treballadors i despietat amb els seus competidors. No és clar si té enemics reals o imaginaris, però el 2013 es va gastar 1,6 milions de dòlars (1,5 d’euros) a protegir la seva seguretat, més que cap altra de les 100 principals multinacionals dels EUA.

Nascut a Alburquerque (Nou Mèxic) fa 51 anys, encara que es va criar entre Texas i Florida, sempre va ser un estudiant brillant, inclinat cap a la ciència i obsessionat amb l’espai. No se sap què va venir abans si el seu amor per Star Trek o per les colònies espacials. Sent encara un adolescent va treballar un estiu a McDonalds, però en va sortir tan escaldat que el següent va muntar un campament d’estiu per a nens dedicat a la ciència i a 600 dòlars (554 euros) la matrícula. El va batejar com l’Institut dels somnis i el va dedicar a parlar dels forats negres i la guerra nuclear, o a Els viatges de Gulliver o Dune. Tenia somnis grandiloqüents, com va explicar al Miami Herald després de treure la millor nota de la seva promoció a l’institut. Volia «construir hotels espacials, parcs d’atraccions, iots i colònies que orbitin al voltant de la terra per a dos o tres milions de persones».

Els seus plans estan lluny de materialitzar-se, però el 2000 va fundar Blue Origin, una companyia que ha aconseguit fins ara llançar amb èxit un coet reusat a l’espai, una de les idees amb les quals busca abaratir els viatges espacials. Bezos volia ser físic, però va acabar llicenciant-se en informàtica i enginyeria electrònica a Princeton i treballant a Wall Street fins que ho va deixar per revolucionar el comerç digital. El 1994 va fundar Amazon juntament amb el seu amic Shel Kaphan al garatge de casa seva, a Seattle, una empresa que va néixer per vendre llibres a través d’internet però que ha acabat convertida en un mercat infinit on es pot comprar des de repel·lent antimosquits fins a sabates o joguines. ¿Les claus del seu èxit? «Posa el client primer. Inventa. Sigues pacient», ha explicat alguna vegada.

Detractors

El seu model de negoci, que fins fa molt poc no generava beneficis tot i ser el mercat electrònic més gran de tota la xarxa, també té detractors perquè ha deixat a la cuneta moltes pimes incapaces de competir amb els seus preus i amb els avantatges fiscals al comerç digital. Per no parlar de la guerra que ha mantingut amb escriptors i grans editorials. Alguns dels seus antics empleats s’han queixat de la constant eficiència que se’ls exigeix i unes condicions de treball millorables. Bezos té fama de microgestionar l’empresa amb una obstinació i una duresa que no tothom és capaç d’aguantar.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Però la seva màgia com a empresari segueix intacta. Només dos anys després de comprar The Washington Post a la família Graham per 250 milions de dòlars (231 milions d’euros) ha aconseguit superar en nombre de visites el The New York Times, que és un diari molt més global. Bezos no ha volgut traslladar-se a la capital i segueix vivint a Seattle amb la seva dona, l’escriptora McKenzie Bezos, i els seus quatre fills.

A diferència de Bill Gates o Mark Zuckerberg no ha promès donar gran part de la seva fortuna. Poca cosa més se sap de les causes a les quals ha donat diners. Se sap que ho ha fet per recolzar el matrimoni homosexual, oposar-se a l’augment dels impostos per a les grans fortunes i per recolzar els col·legis concertats. El planeta Bezos segueix tenint molt d’incògnita.