Anar al contingut

Dolors Novell: «Entre el cafè del bar i el de casa canvia gairebé tot»

La gerent de Cafès Novell planteja l'expansió a l'estranger com un dels objectius de la firma per als pròxims anys

OLGA GRAU / J. M. BERENGUERAS / BARCELONA

OLGA GRAU: ¿Com està en aquests moments el sector del cafè i cap on es dirigeix?

DOLORS NOVELL: En el mercat del cafè sempre hi ha hagut separació entre l'hostaleria i l'alimentació (supermercat, càpsules). Hi ha molt poques marques que siguin fortes en tots dos sectors i de l'un a l'altre canvia gairebé tot, des dels cafès que componen el blend (barreja), la manera de torrar-lo, com s'envasa i es ven

-a hostaleria en gra, al súper molt-, els formats, les màquines, els preus -el d'hostaleria és molt més car-... Podem dir que en els últims anys hi ha hagut dues tendències. D'una banda, l'aparició de les càpsules: ara es pot tenir un cafè de qualitat similar al de l'hostaleria amb les càpsules, perquè el seu preu et permet posar-hi a dins cafè de més qualitat. De fet, gràcies a les càpsules s'ha introduït el cafè de més qualitat a les cases particulars. De l'altra, una altra cosa que ha passat en el sector de l'hostaleria és la third wave, la tercera onada: cafeteries on es ven cafès especials, de finca, de microlots... Molt especials. Té molt a veure amb els mil·lennistes, amb els joves.

O. G.: ¿Hi ha més cultura de cafè a Espanya actualment? ¿I respecte a d'altres països? 

D. N.: Jo crec que n'hi ha més ara. Però s'ha de tenir en compte que el cafè es pren de forma diferent en molts països: per exemple només Itàlia, Portugal i pocs països més prenen exprés com nosaltres. La resta pot ser des de l'exprés llarg fins als filtrats. Els països on més cafè es consumeix és on es pren cafè filtrat, en especial al Nord d'Europa: Finlàndia, Suècia...

O. G.: ¿Això significa que consumeixen molta més cafeïna?

D. N.: En general, un cafè llarg té més cafeïna que un de curt. El que passa és que depèn del tipus de cafè: un 100% aràbic pot tenir 2-3 vegades menys cafeïna que un robusta, simplement per la mateixa composició de cafè.

O. G.: ¿En què està innovant actualment Cafès Novell?

D. N.: Estem preparant una innovació molt important que s'alinea amb els nostres valors: responsabilitat social, orientació al client i innovació. És el llançament l'1 d'abril de les càpsules compostables: si les has llençat a les escombraries orgàniques, en 12 setmanes es degraden. No ho té ningú més. El cafè que va a dins és orgànic, certificat. Les traurem amb la marca Cafès Novell

als supermercats, i ja fa uns quants anys que estem treballant en el projecte. Per a nosaltres és una vella reivindicació perquè creiem que és fonamental. És un desenvolupament totalment nou.

JOSEP M. BERENGUERAS: ¿On es fabriquen les càpsules?

D. N.: Les càpsules les fabrica una empresa química amb la qual tenim un acord. Ells han apostat per nosaltres perquè sempre havíem volgut tenir un producte així, que s'adigui amb el nostre ideal. Ho llançarem com una línia a part, específica, però creiem que a la llarga substituiran la resta de les càpsules. El llançament serà amb dos cafès, un amb cafeïna i l'altre sense.

O. G.: ¿La marca blanca ha afectat el seu negoci?

D. N.: En hostaleria hi ha molt poca marca blanca, només d'algun distribuïdor. No és significatiu, no treuen negoci. En altres països sí que és més important.

O. G.: ¿Quin percentatge de la facturació representa l'exportació i quins plans de futur tenen?

D. N.: Pocs, de moment entre el 5% i el 10%. El nostre pla és arribar al 15% en dos o tres anys. A més, el pla estratègic marca arribar al 30% en set o vuit anys. La internacionalització és un dels aspectes on estem més enfocats. Tenim delegacions o empreses pròpies al Regne Unit, Itàlia i Hong Kong. Després exportem a altres països a través de distribuïdors.

O. G.: ¿Quins mercats consideren prioritaris per a l'expansió?

D. N.: Aquest any hem posat el focus en el Pròxim Orient, Europa de l'Est i Europa. Tant el Pròxim Orient com Europa de l'Est, encara que no siguin mercats bevedors de cafè com nosaltres, són mercats que s'emmirallen en el nostre, que són més permeables als costums d'Europa i per tant estan en expansió. Als Estats Units, per exemple, és molt més complicat vendre'ls alguna cosa nova. Hi posem el focus, però sense plans d'obrir-hi cap filial. Es tracta de trobar una persona de confiança amb qui s'hi pugui treballar. No busquem un mercat en concret, sinó aquella persona o empresa en qui confiar.

J. M. B.: També tenen cafeteries a Hong Kong. ¿Com van?

D. N.: A Hong Kong vam fer una empresa conjunta amb un grup britànic. Allà els coffee shops estan molt de moda, en tenim set o vuit, es diuen Espuma. Nosaltres ens encarreguem de la venda de cafè.

O. G.: ¿A Espanya planegen obrir cafeteries?

D. N.: Tenim una línia de franquícies anomenada el Club del Cafè, que vam obrir cap al 1995. En tenim 18, però no és un projecte que estiguem empenyent. Nosaltres som bons en la nostra especialitat, en la venda de cafè.

O. G.: ¿Com és la competència?

D. N.: Nespresso (Nestlé) no està a la nostra franja de mercat, no ens ha fet mal. De fet, si alguna cosa ha fet és per bé, ja que s'ha tornat a parlar de cafè, de qualitat. No són competència perquè les cafeteries només tenen càpsules quan venen poc cafè. Després hi ha les multinacionals, que sempre n'hem tingut: Lavazza, Illy... Després també els grups locals. Per a nosaltres, la nostra màxima preocupació és preguntar-nos per què els nostres clients d'horeca (hotels, restaurants i càtering) ens han de comprar. Sempre hem pensat que l'hostaleria ens comprarà si els ajudem a guanyar més diners. Per això hem creat un argumentari: més enllà que el cafè sigui boníssim, nosaltres els ajudem a fer que el cafè surti perfecte (revisió setmanal de les màquines), els proporcionem estadístiques, formació... I també fem de consultors per a l'hostaler: vídeos, manuals, etcètera perquè preparin productes més elaborats que els donin més rendiment econòmic.

O. G.: ¿Quin marge té un cafè?

D. N.: És un dels productes de bars i restaurants que més marge dona. És per això que nosaltres sempre repetim que l'important és oferir el millor cafè possible, no anar a rebaixar el cost, perquè les diferències entre un i altre poden ser cèntims mentre que fidelitzar el client és bàsic.

O. G.: ¿Com afecta que hagi canviat la propietat de molts bars?

D. N.: Hi ha una tendència a la concentració, a grups de cafeteries cada vegada més grans. Hi ha diverses cadenes amb 20, 50, 100 locals: El Fornet, 365, cadenes de restaurants... Una altra tendència és que han entrat molts immigrants en l'hostaleria, perquè molta gent s'ha venut la cafeteria. Ha passat a Itàlia també, però segueixen intentant comprar un bon cafè.

J. M. B.: ¿El canal 'horeca' s'ha recuperat ja de la crisi?

D. N.: Hi ha més alegria, s'està recuperant. Va baixar molt, calculem que més del 30%. Va ser sobretot perquè es va ajuntar la crisi amb la segona llei del tabac (2011). Moltes cafeteries s'han reinventat amb les terrasses, per exemple. Nosaltres hem llançat productes especials per a terrasses, com ara tes que s'infusionen en fred per fer gintònics.

O. G.: ¿On compren el cafè?

D. N.: El cafè es produeix als països situats entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn, on no gela mai. El Brasil és el principal productor mundial, el Vietnam està creixent molt... Després hi ha els països centreamericans, on fan uns cafès més suaus. A l'Àfrica també hi ha cafè, en aquest cas robusta, amb alguns dels millors cafès del món (Kenya, Etiòpia). Nosaltres sempre comprem directament, en origen. Cada dos o tres anys viatgem cap allà, a conèixer les cooperatives, i després ells ens envien mostres. Tot es produeix després a Vilafranca.

O. G.: ¿Quants empleats tenen i quant van facturar el 2016?

D. N.:  En tot el grup, que inclou diverses unitats de negoci (com una societat de vending), som 190 treballadors. L'any passat vam facturar 25 milions d'euros, el 8% més. Per a aquest any hem planejat un increment de les vendes similar, d'entre el 7% i el 8%.

Temes: Empreses

0 Comentaris
cargando