Alta velocitat contra la sorra

La firma catalana BSI té la missió de protegir de les tempestes d'arena l''AVE del desert'

37304455 60

37304455 60 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'AVE del desert, el tren d'alta velocitat que enllaçarà en dues hores i mitja els 453 quilòmetres que hi ha entre les ciutats santes de Medina i la Meca (Aràbia Saudita), xoca constantment amb la inexperiència. Un projecte portat a terme per un consorci de 12 empreses espanyoles, sense precedents per la dimensió i per la més que especial situació geogràfica de la multimilionària inversió ferroviària.

És el primer tren d'alta velocitat que travessarà un desert, un abrupte i inhòspit paisatge, a 300 quilòmetres per hora. Les condicions climatològiques del desert d'Aràbia, amb temperatures que poden sobrepassar els 50 graus de dia i baixar dels 0 de nit, i la sorra obliguen a buscar fórmules per protegir els trens. Les tempestes de sorra freqüents, a més de sepultar les vies, poden perjudicar seriosament els costosos trens.

I en la guerra contra l'abrasió i l'erosió que provoca la sorra apareix una empresa catalana, Barcelona Serveis Integrats (BSI), que subministra una capa de protecció indispensable per als vidres dels trens. BSI treballa en el projecte per encàrrec de Talgo, l'empresa basca que fabrica els combois. En total es produiran 35 trens, cada un d'ells compost per dues locomotores dièsel i 13 vagons.

La construcció de túnels a les zones crítiques del desert i una màquina llevasorra, una locomotora que neteja els raïls, són altres exemples d'enginys per combatre les condicions extremes de la zona. La companyia catalana, fundada el 1993, té en el món del transport i, en particular, el ferroviari, la seva principal activitat. BSI es dedica a comercialitzar tots els productes de la marca nord-americana 3M que requereixen manipulació i instal·lació. Com és el cas d'aquestes innovadores làmines protectores per a l'AVE del desert. Un 70% de l'activitat de BSI es basa en la fabricació i manteniment de trens, i aquests films adhesius especials transparents són el seu producte que té més demanda.

L'AVE del desert ha suposat el 40% de la seva facturació els últims tres anys. Abans de la sorra del desert d'Aràbia, ja havien protegit trens espanyols i metros, com el de Roma o el de Ciutat de Mèxic, de les ratllades, els grafitis o l'àcid. Les anomenen làmines antivandàliques. En aquest cas, el vàndal és el mateix desert.

«Davant una tempesta de sorra, sense aquestes làmines, els vidres sortirien de l'estació totalment transparents i arribarien translúcids, gairebé opacs. És com metralla», explica Kim Juvé, fundador i responsable de l'empresa, sobre l'efecte que produeix la sorra a l'impactar contra el vidre. «Això, evidentment, posaria en perill els passatgers, perquè el maquinista tampoc s'hi veuria gens», afegeix. A més de protegir els vidres, BSI també aplica als estreps dels trens i als fars de les locomotores una capa de poliuretà per combatre l'abrasió provocada per la sorra i els passatgers.

Notícies relacionades

A la seva seu de Barcelona modifiquen els productes i un equip de professionals es desplaça fins a les fàbriques de Talgo per instal·lar-los. La làmina és de polièster i té quatre capes, cada una d'un gruix de 100 micres (una micra és una mil·lèsima part d'un mil·límetre). Així doncs, cada làmina té quatre vides, i la climatologia marcarà quant es prolonga cada una. El desgast, per tant, requereix una tasca de manteniment, punt en què la religió condiciona la feina.

Al trobar-se els hangars en llocs sagrats, en què només poden entrar musulmans, els treballadors de BSI no poden encarregar-se del manteniment dels seus productes. Això ha fet que part de l'equip de l'empresa hagi viatjat a l'Aràbia per formar un grup de treballadors de manteniment de Talgo, tots ells musulmans. D'aquesta manera, una vegada construïts tots els trens, BSI passarà a ser només firma subministradora. «El manteniment és el nostre futur. Però perquè hi hagi consum, han de posar-se en marxa els trens», sentencia Juvé.