Anar al contingut

TROBADES D'ECONOMIA

«Ja es venen a BCN pisos per més de 600.000 euros»

OLGA GRAU: El sector immobiliari ha passat d'una crisi sense precedents a un cert sobreescalfament, ¿com ho interpreta?

ELENA MASSOT: A Barcelona, en concret, i en determinades zones, ja s'està produint sobreescalfament. En part, es deu a la demanda estrangera, que està disposada a pagar un sobrepreu que la demanda local no està disposada a pagar. Es tracta d'inversors particulars, però també de fons d'inversió.

MAX JIMÉNEZ BOTÍAS: ¿Quin paper té la demanda estrangera sobre la pujada de preus?

E. M.:  Hi ha un confluència de diverses raons en aquest increment dels preus. La demanda estrangera afecta. L'actuacions dels fons, també: tenen objectius clars de compra i tensionen els preus a l'alça. Poden comprar car perquè tenen liquiditat per fer-ho.

O. G.: Barcelona, a més, té més atractiu per als fons.

E. M.: Barcelona i Madrid. A Madrid també hi ha molta activitat, i a Barcelona també, però com que hi ha poca promoció d'obra nova, els preus van a l'alça. Quan tens una promoció petita a l'Eixample pots posar preus alts. La setmana passada en vam taxar una amb pisos de tres dormitoris a 600.000 euros, a Mallorca-Muntaner. 620.000 els més grans i els més petits a una mica més de 500.000 euros.

SALVADOR SABRIÀ: Això són preus precrisi, ¿no?

E. M.: A Barcelona hi ha algunes promocions que ja tenen preus de venda d'abans de la crisi.

O.G.: ¿Què s'està fent malament perquè tornem a una situació com la de la bombolla?

E. M.: Crec que la gent de la meva generació està inoculada contra això per als pròxims anys. Però hi ha agents nous en el sector. Inversors que actuen aquí, però que prenen les decisions des de Londres. I pot passar que prenguin decisions diferents de les que es prendrien si estiguessin directament sobre el terreny.

S. S.: El 2006, el 75% del preu d'un pis corresponia al sòl. ¿S'ha arribat ja a aquesta proporció?

E. M.: És possible que ja arribi al 60% del preu a Barcelona. A mesura que t'allunyes de la capital, la pressió sobre els preus baixa i les proporcions ja són diferents. Primer passa a Barcelona i després a Sant Cugat. A Sant Cugat no està en nivells precrisi encara, però també hi ha més oferta que a Barcelona comparada amb la demanda.

M.J.B.:  ¿On construeix Vertix?

E. M.: Tenim un pulmó important al Prat de Llobregat en una de les àrees residencials estratègiques (ARES). Tenim un ritme de producció d'entre 60 i 80 peces a l'any, amb uns preus d'entre 215.000 i 220.000 euros. Era sòl que teníem en cartera des de fa anys i ara el que fem és desenvolupar-lo. A Viladecans tenim un parell de promocions; a Argentona, n'arrencarem una altra i a Sitges tenim un sector en desenvolupament.

S.S.: ¿No s'està produint massa pressió sobre els preus del sòl, també?

E. M.: Si el preu de venda ja està tensionat és perquè el preu al qual s'ha comprat el sòl també hi estava. No ho prengui com una estadística del tot fiable, però en determinades zones el preu del sòl creix a un ritme anual del 20%.

M. J. B.: Però els preus de la vivenda pugen a un ritme del 8% anual. La diferència és gran.

E. M.: Això és relatiu. A Barcelona, la pujada de preus és superior, i en la mesura en què t'allunyes de la capital, baixa. Si es fa una mitjana de Catalunya dona aquest valor. Però aquesta mitjana, en realitat no vol dir res. El mercat és molt local.

S.S.: ¿La creació de les ARE va permetre la creació d'una reserva de sòl suficient per impedir una nova bombolla?E. M.: En els anys precrisi, tothom comprava: la primera vivenda, la segona, la tercera i la d'inversió. Això va provocar una allau de demanda que exigia la producció de molts actius. No crec que torni a passar, la gent està escaldada i els bancs són més conservadors.

M.J.B.: També hi ha un canvi cultural, sobretot entre els joves, que es decanten més cap al lloguer.

E. M.: Jo no ho veig. En la promoció del Prat, el perfil del client que compra correspon a famílies molt joves. Em sorprèn, però són parelles de 25 anys. La gent que pot es compra un pis, com sempre.

O. G.: ¿Això no és conseqüència de la situació a què han arribat els lloguers?

E. M.: No ho crec, perquè això estava passant en un moment en què el lloguer estava més barat. I al Prat, no s'han disparat com a Barcelona. És veritat que, com que els bancs no financen el 100% del valor de la vivenda, hi ha molta gent que no pot accedir a la compra i opta pel lloguer. Després, la compra es manté com una alternativa d'inversió. Els que van comprar abans de la crisi han guanyat, patrimonialment.

O. G.: Però una vivenda no hauria de ser un element d'especulació.

E. M.: La vivenda és especulativa o no, segons la intenció amb què es compri. La família que compra una vivenda per viure-hi, no té interès especulatiu.

O. G.: La qüestió és si la vivenda ha de seguir sent la principal font d'estalvi d'una família.

E. M.: ¿I per què no?. No entenc les màximes tendencials com que ara tot ha d'anar-se'n cap al lloguer. Qui vulgui comprar-se un pis ho ha de poder fer, i qui vulgui anar de lloguer ha de tenir l'opció de fer-ho igualment. Però no crec que hi hagi un canvi de tendència absoluta de gent jove que vulgui anar-se'n a viure de lloguer.

M.J.B. ¿S'ha de posar límits de preus en el mercat, com ara es proposa fer la Generalitat?

E. M.: No em sembla que sigui el camí. ¿Com ho volen fer? Amb un preu mitjà sobre Barcelona. I, si és així, com es compara un pis de 100 metres a Pedralbes i un de 50 a Ciutat Vella… Si són capaços de fer-ho i ho fan bé, ho aplaudirem, però em sembla molt difícil perquè el mercat és molt heterogeni.

S.S.: ¿L'ocupació il·legal s'ha convertit en un problema?

E. M.: S'ha convertit ja en una vergonya per al país. Hem tingut pisos ocupats i és un drama. No hi ha cap regulació per a això. I no pensin que són famílies necessitades. En bona part dels casos són penques, gent que vol viure per la cara. No dic que no hi hagi pisos ocupats per famílies necessitades. Estem permetent una cosa que va contra el dret a la propietat i l'únic que es fa és derivar el problema als propietaris.

M.J.B.: Falta un parc de vivenda social suficient.

E. M.: És veritat, però l'haurien pogut fer les administracions. Han tingut el sòl i en comptes d'utilitzar-lo per a aquest parc de vivenda social ha preferit vendre'l. I ara traslladen el problema al sector privat.

O. G.: La relació entre el sector i la política ha tingut diferents clarobscurs que ha deixat un llarg rastre de corrupció. ¿Aquest país ja ha superat aquest període?

E. M.: S'ha produït en el passat, però és veritat que hi ha més gent que treballa de forma legal que no. Potser s'haurà de fer un sistema de finançament de partits diferent i més transparent. ¿S'ha acabat ja amb la corrupció? S'han produït unes eleccions amb uns resultats que afavoreixen partits implicats en diferents escàndols de corrupció, de manera que sembla que la corrupció no preocupa gaire. Això em fa pensar que no hem acabat amb aquest problema.

S.S.: Com a vicepresidenta de FemCat, ¿com veu el procés independentista de Catalunya?

E. M.: La gent té dret a decidir. I tothom té el deure de respectar el que la majoria decideixi. Em sembla tan bàsic i democràtic que discutir això és com discutir les arrels del nostre sistema. Aquesta obcecació a no deixar votar sense cap altra sortida política està desfasada. I aquesta actitud genera tensions, postureig i conflicte. Si aquest problema s'hagués afrontat abans s'hauria solucionat d'una forma millor. Ara és més complicat. Però, si una majoria social vol votar, quin problema hi ha:  ¿No s'ha votat a Escòcia i al Canadà?

0 Comentaris
cargando