Anar al contingut

«Estem en contra de les decisions unilaterals»

VÍDEO: DANNY CAMINAL

OLGA GRAU: ¿Quines seran les seves prioritats al capdavant del Cercle?

JUAN JOSÉ BRUGERA: Una d'elles és opinar sobre com hauria de millorar la productivitat. Després d'una crisi molt llarga que ha destruït molt de teixit industrial, han sobreviscut moltes empreses gràcies a la seva innovació tecnològica i, encara que han patit falta de finançament, han emergit, han exportat i han canalitzat molt bé el talent i la investigació. I això s'hauria de fomentar.

O. G. : ¿Com?

J. J. B. : Fomentar les habilitats de les empreses que han aportat tecnologia i innovació; millorar el seu finançament i descobrir quin ha de ser el nou model industrial i impulsar-lo. Avui ens basem en el turisme, la construcció i el sector industrial tradicional. Aquest esquema canviarà.

SALVADOR SABRIÀ: ¿Quins són aquests nous sectors?

J. J. B. : La biotecnologia, que ja aporta dos dígits al creixement del PIB espanyol. És important que continuï, i a més està molt radicada a Catalunya, on hem sigut pioners. També el món de la tecnologia digital.

AGUSTÍ SALA: ¿Més prioritats?

J. J. B. : El Cercle va néixer per parlar de democràcia, economia social de mercat i Europa. Quan es va fundar el 1958, la preocupació era l'arribada ràpida de la democràcia. Avui són els episodis de baixa qualitat democràtica, la corrupció... Al Cercle, en tant que entitat d'opinió, el preocupa i vol una renovació de la vida institucional.

A. S. : ¿Com s'hauria de fer?

J. J. B. :És molt el que s'ha aconseguit. Per tant, no hem de partir de zero, com pretenen alguns, però sí que seria bo que es reformulés tota la vida institucional des del punt de vista de qualitat democràtica, d'atenció dels problemes a mitjà termini. I també que es pactin a llarg termini els temes fonamentals, com ara les pensions, i com fer front a l'atur juvenil i el talent que es desaprofita perquè se'n va fora després de gastar molts recursos en la seva formació.

O. G. : ¿S'han proposat atraure nous socis?

J. J. B. : El Cercle té uns 1.300 socis. Augmenta entre 80 i 90 cada any, i si féssim una anàlisi de la composició, en el sector terciari, de serveis i noves tecnologies ja comença a haver-n'hi molts, però tenim molt d'interès que això continuï, és a dir, que el Cercle sigui atractiu per a les persones que treballen en economies emergents. Aquí sí que farem tot el proselitisme que faci falta per anar renovant l'entitat.

S. S. : ¿Amb quins temes començaran?

J. J. B. : El Cercle ha d'opinar sobre la revolució digital. Precisament la primera reunió que farem passat festes serà amb Aleix Valls, conseller delegat de Barcelona Mobile World Capital, per parlar de tot això. També hi ha qüestions relacionades amb l'educació.

A. S.: El mandat del seu predecessor, Antón Costas, va estar marcat per la política, ¿ho estarà també el seu?

J. J. B. : El Cercle ha d'opinar sobre les qüestions que més preocupen els ciutadans, encara que no totes siguin en clau econòmica. El mandat d'Antón Costas va estar marcat per esdeveniments polítics i el que comencem ara també promet. El Cercle és un lloc de trobada i per promoure el diàleg. Sempre s'ha debatut amb molt de respecte, amb gran capacitat de diàleg i, des d'un punt de vista pluridisciplinari, s'han articulat opinions interessants i de profit per a l'interès general. Seguirem aquesta línia si la demanda social ho requereix.

O. G. : ¿Quina posició mantindran en relació amb el referèndum?

J. J. B. : No correspon al Cercle substituir el debat dels partits. Sí que fem una aposta clara pel diàleg. El Cercle acceptarà, com correspon a una societat democràtica, els acords als quals arribin les persones que representen els ciutadans. Nosaltres no estem per les decisions unilaterals que trenquin amb el marc legal vigent. Sí que entenem que, fruit del diàleg, aquest marc pot canviar. Tenim una societat que opina segurament fraccionada i de manera diferent dels temes que estan sobre la taula, i conduir-los a una resposta de sí o no... Crec que hi ha d'haver molt més camí entremig.

O. G. :¿Hi haurà menys enfocament polític en les jornades del Cercle a Sitges?

J. J. B. : Els polítics n'han sigut protagonistes i, si ho segueixen sent, hi haurà una part més o menys substancial on se'ls ha de deixar que s'expliquin. Sí que intentarem oferir-los la nostra plataforma, que és una reunió anual i important, però embridant-los en els temes que ens preocupen. Aquí serem més exigents.

ALBERT SÁEZ: Un dels eixos fundacionals del Cercle era Europa. ¿No falta una mica de debat sobre això?

Sí. S'està qüestionant el projecte europeu. Hi ha qüestions de política exterior en les quals Europa no s'ha posat d'acord, com els refugiats. El projecte s'ha de redefinir d'alguna manera. Hi ha altres entitats com la nostra en altres països comunitaris amb les quals comencem a estar en contacte per veure si som capaços d'articular un estat d'opinió que recondueixi el projecte europeu.

A. S. : ¿Ha perdut pes, Espanya?

J. J. B. : Espanya ha sortit del nucli de poder i rellevància europeu per la crisi que va passar. És cert que s'està sortint d'aquesta crisi des d'un punt de vista de paràmetres econòmics, amb un creixement per sobre de la mitjana; però és clar que Espanya té un fractura social com en altres països del sud d'Europa. Però Espanya s'ha vist amb una certa admiració, més de la que veiem des d'aquí, per com s'ha pogut sortir de la crisi, i probablement arribaran a complir els objectius de dèficit.

O. G. : ¿És essencial complir el dèficit?

J. J. B. : Potser serà necessari tenir una mica més de pausa, donat que som complidors, i així dedicar part dels recursos a restaurar l'estat del benestar i ajudar les persones que s'han vist desplaçades de la classe mitjana.

O. G.: ¿Quina serà la seva postura amb els salaris?

J. J. B. : No ho hem debatut encara, però estem a favor que millori la capacitat adquisitiva. És necessari que les empreses facin esforços de productivitat per compensar-ho.

O. G. : ¿I sobre les propostes de reforma horària?

J. J. B. : Estem a favor del benestar familiar i de la conciliació. Alguns usos horaris que fem són bastant salvatges i dificulten la conciliació, la formació, l'oci...

O. G. : Afavoriria la incorporació laboral de les dones, ¿oi?

J. J. B. : Sí. Estic totalment a favor que no hi hagi cap mena de discriminació per sexe. Però no ens passem amb les quotes. A les empreses hi ha d'haver executius i executives competents.

O. G. : Sense quotes, ¿com es pot incorporar la dona?

J. J. B. : El que no hi ha d'haver és discriminació. S'ha de promoure que els tabús sobre la desigualtat desapareguin. Que al davant vegis una persona responsable i qualificada, és igual el sexe.

O. G. : ¿I pel que fa a la renovació del Cercle?

J. J. B. : No posem en un altar ni els joves ni les dones. El que hem de tenir són socis compromesos i amb capacitat d'aportar al Cercle.

S. S. : ¿S'estan posant les bases per a una altra bombolla immobiliària?

J. J. B. : Crec que serà difícil. L'atractiu que té avui el sector a Espanya és la recuperació del preu en la vivenda i en els lloguers. Els inversors han vist que estaven en la part més baixa del cicle de rendes i que el valor pot seguir pujant. L'altra vegada la bombolla es va produir perquè la banca va finançar sense límits un sector que va fer una explosió de preus. La banca ha passat pel sanatori i encara té molts actius, i a més el supervisor sap que no es pot finançar la vivenda com abans. En el sector residencial, a més, hi ha molta gent que demana lloguer, que és una cosa que abans no passava.

0 Comentaris
cargando