Anar al contingut

Patrocina:

COMERÇ DE PROXIMITAT

Ludovic Nau, tècnic de Barcelona Activa: "Detecto oportunitats i ofereixo recursos"

Ludovic Nau actua com a enllaç entre l'agència de desenvolupament econòmic Barcelona Activa i els barris del Raval Sud i Sant Pere i Santa Caterina

Luis Benavides

zentauroepp40558416 barcelona 16 10 2017 otros foto de ludovico nau para entr171019102059

periodico

«Soc com l'antena de Barcelona Activa al Raval Sud i Sant Pere i Santa Caterina». Així resumeix la seva feina Ludovic Nau (Bordeus, 1980), tècnic d'accions dirigides a fomentar el comerç de proximitat en aquests barris de Ciutat Vella, el primer dels sis districtes a posar en marxa un pla de desenvolupament econòmic.

-¿Quines són les seves funcions com a tècnic? 
-El meu dia a dia consisteix a mantenir el contacte amb entitats del barri, tant de comerciants com d'inclusió social o d'una altra mena, i també amb particulars, per detectar oportunitats de desenvolupament econòmic territorial i posar a disposició els recursos municipals.

-¿Quina radiografia faria dels seus dos barris?
-Malgrat estar molt a prop geogràficament, els dos barris són molt diferents. Al Raval hi ha una xarxa d'entitats molt extensa i bastant professionalitzada. A Santa Caterina-Sant Pere, en canvi, es troba a faltar una mica més de feina en xarxa. En aquest sentit, l'any passat vam encarregar un estudi sobre la intercooperació a Ciutat Vella i es van detectar possibles projectes.

-¿Pot posar algun exemple?
-El programa anomenat Neteja Mancomunada n'és un bon exemple. Aquesta iniciativa, ideada per l'entitat Impulsem al Raval i finançada per Barcelona Activa, està basada en una formació dirigida a la neteja i a través de la qual s'han contractat unes set persones perquè puguin treballar en diferents establiments del Raval.
 
-Comparteixen treballadors de la neteja. 
-Sí, si no fos així, tindrien molt complicat fer contractes a persones per netejar els seus locals unes quatre o cinc hores a la setmana. Així, el programa, a més de donar feina i cobrir les necessitats laborals de molts veïns i veïnes del barri, permet oferir un servei legal a preu competitiu.

-¿Hi ha altres mesures en marxa per fomentar la intercooperació?
-Sí, recollint l'experiència prèvia que havia al Raval de mancomunar unes carpes i altres materials per a esdeveniments. Ho estem pensant segons l'experiència de Tot Raval, l'entitat que gestionava abans aquest material, i amb l'actual treball d'Ítaka, una altra entitat que té l'encàrrec d'inventariar possible material a compartir, tant de l'Administració com de les entitats, i pensar en el protocol de cessió i en les possibilitats de generar ocupació de qualitat al districte. 

-A nivell comercial, ¿quina és la situació en aquests barris?
-Com a tota la ciutat, el petit comerç de proximitat té dificultats per mantenir-se, tant per noves tendències en el consum com per la recent crisi econòmica. A Ciutat Vella s'hi ajunta el gran problema de la pressió immobiliària, amb pujades espectaculars de lloguer o propostes de compra difícils de rebutjar, així com el canvi de població a causa del turisme i la gentrificació. Hem detectat productes i serveis que falten en algunes zones. Així, per exemple, no hi ha peixateries ni ferreteries a la Barceloneta Est, el Gòtic Sud i a la Ribera del Casc Antic. Per això el pla de desenvolupament busca idear maneres per cedir locals municipals a activitats específiques o com aconseguir incentivar que en locals privats s'hi instal·lin aquestes activitats. 

-El turisme deu influir en els preus…
-Sí, sobre preus també hem fet una anàlisi: el resultat ha sigut que un litre de llet és de mitjana un 15% més car a Ciutat Vella que al barri del Camp de l’Arpa.

0 Comentaris
cargando