Bàrbara Melenchón: "Es tracta de desconstruir per tornar a construir"

Bàrbara Melenchón (Barcelona, 1969) és la responsable del Departament d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Barcelona, inclòs en la Regidoria de Feminisme i LGTBI, una direcció creada l’octubre del 2016. «La violència masclista que atenem o veiem és només la punta de l’iceberg molt gran. Segons les últimes dades, a Barcelona, el 29% de les dones havien viscut un episodi de violència masclista greu al llarg de la seva vida», afirma.

-¿Què s’entén per violència masclista? 

-S’ha produït una evolució conceptual. Abans, el que ara denominem violència masclista eren temes de la intimitat de les parelles, fets que succeïen en l’àmbit domèstic. Ara violència masclista fa referència a qualsevol classe de violència patida per les dones pel fet de ser dones.

-És un problema sistèmic, que ve de lluny.

-Sí, en alguns països comença fins i tot abans del naixement, amb els avortaments selectius. A més, és un problema transversal, que afecta totes les dones, independentment de la seva formació o estatus social.

-A Catalunya es parla pròpiament de violència masclista des del 2008.

-Sí, va ser amb la llei que va impulsar el Parlament de Catalunya, amb un vessant social, la llei del dret de les dones a l’erradicació de la violència masclista. Aquesta llei determinava que la violència masclista era qualsevol tipus de violència que puguin patir les dones pel fet de ser dones dins de qualsevol àmbit, i que establia diferents classes de vio­lència: física, psicològica, sexual, econòmica, tràfic de dones... El ventall és molt ­ampli.

-L’erradicació passa per l’educació.

-Sí, per l’educació, però també per actuacions i estratègies d’estil preventiu. És necessari un canvi de comportaments i actituds, de les expectatives dels homes respecte a les dones i de les mateixes dones sobre elles mateixes, del paper dels mitjans de comunicació i d’alguns programes de teleporqueria... El sistema patriarcal, amb aquestes agressions a les dones, impregna tota la societat. 

-Cada vegada hi ha més sensibilització sobre el ­tema.

-Les dones són persones de ple dret a nivell legislatiu, però no en la realitat. Encara hi ha dones, per exemple, que cobren menys que els homes tot i que fan les mateixes funcions que ells. 

-¿Els joves d’avui són menys sexistes que els seus avis?

-Les estadístiques mostren unes dades preocupants, amb nois que pensen que la dona s’ha de quedar a casa cuidant els fills perquè és el que li toca. S’han posat en marxa diferents estratègies de prevenció del sexisme, com la xarxa ­d’es­coles per a la igualtat, tallers de prevenció de l’anomenada 'trampa romàntica' als instituts -desmuntant idees com: 'el meu noi és gelós perquè m’estima molt'- i estands en festes majors i zones d’oci nocturn.

-Hi ha serveis per informar i atendre dones, però també per a ells.

Notícies relacionades

A la nit, com de dia, no és no

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

-L’agressor també ha de tenir l’oportunitat de canviar. Quan veus que perds els papers amb la teva parella i crides és el moment de buscar ajuda psicoterapèutica. Es tracta de desconstruir per construir: canviar rols, expectatives i buscar relacions equitatives. En aquest sentit, destacaria el SAH, un servei d’atenció a homes per a la promoció de relacions no vio­lentes, i el SAH Jove, per a  joves de 12 a 18 anys.

Pàgines d'informació de la ciutat elaborades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.