En col·laboració amb

CIUTAT LLIURE D'HERBICIDES

Salut pública i ecologia van de la mà a BCN

Per minimitzar els riscos dels productes químics, l'Ajuntament aposta per la naturalització dels espais públics

zentauroepp37926525 barcelona 04 04 2017 otros  reportaje del parque de la ciuta170420114259

zentauroepp37926525 barcelona 04 04 2017 otros reportaje del parque de la ciuta170420114259 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
LUIS BENAVIDES / BARCELONA

La contaminació atmosfèrica és un dels principals desafiaments per a les grans  ciutats. Aquesta mena de pol·lució es fa visible en determinades ocasions quan es crea una espècie de boirina. Però existeix un altre tipus de contaminació, una mica més desconeguda i invisible, igualment perjudicial per al medi ambient i la salut de les persones. Es tracta de la contaminació provocada per certs productes químics, com per exemple els plaguicides que s’utilitzen en els cultius o els herbicides que s’utilitzen en el manteniment del verd dels jardins i els parcs.

NATURALITZACIÓ

Per minimitzar els riscos per a la salut que signifiquen els productes químics, l’Ajuntament de Barcelona aposta per la naturalització dels espais públics. Això significa, entre altres coses, apostar per la lluita biològica i minimitzar l’ús de tractaments fitosanitaris, que han de ser l’últim recurs. 

  

 Així, herbicides com el glifosat, utilitzat a la ciutat durant més de tres dècades per eliminar les anomenades males herbes de la base dels arbres, va passar a la història a la ciutat de Barcelona des de principis del 2017. El punt d’inflexió: l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) incloïa el glifosat en una llista de substàncies «probablement carcinògenes per a humans». Va ser llavors quan la Comissió d’Ecologia Urbana i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, seguint els passos d’altres ciutats com Vilanova i la Geltrú, va aprovar per unanimitat l’erradicació d’aquest herbicida.

    

«L’increment de les herbes espontànies a l’espai públic és una conseqüència de la política de respecte al medi ambient de la ciutat de Barcelona i la seva aposta per la reducció de l’ús dels tractaments químics», segons expliquen fonts municipals, que destaquen els beneficis per a la biodiversitat i per a la salut i la qualitat de vida de la ciutadania de la naturalització de la ciutat.     

Amb l’erradicació del glifosat, no només milloren les condicions de treball del personal encarregat de mantenir la jardineria urbana que estaven en contacte directe amb aquest producte químic, sinó que també es protegeix la salut de les persones més vulnerables: nens, dones embarassades i persones grans. D’aquesta manera, es respon a una demanda històrica de les persones que pateixen sensibilitat química. El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), per exemple, és una de les associacions no governamentals que fa anys que promou un canvi de model, molt més natural, per garantir la qualitat de vida de tota la ciutadania.

BIODIVERSITAT

Al marge dels clars beneficis per al benestar de les persones, la naturalització dels parcs i jardins de la ciutat també permet enriquir la biodiversitat. Aquesta naturalització permetrà oferir «un hàbitat de qualitat per a la flora i la fauna i per fer-ne més ecològica la gestió, amb un canvi cap a un model a favor dels processos naturals i d’ecosistemes més equilibrats i resilients», subratllen fonts d’Ecologia Urbana de l’ajuntament.

    

Notícies relacionades

Més enllà de l’erradicació de certs productes químics perjudicials, algunes accions empreses per Barcelona per naturalitzar els espais de la ciutat són la substitució de la gespa per l’herbassar –en el qual es desenvolupen una gran quantitat d’invertebrats que permeten alimentar diferents grups faunístics com poden ser els ocells–, la creació de tanquetes vegetals mixtes d’interès per a la biodiversitat i l’eliminació de plantes invasores per restaurar espècies autòctones i pròpies del clima mediterrani.

Piràmides de fusta

La construcció d’aquesta singular estructura de troncs de fusta morta és només una de les actuacions previstes per l’Ajuntament de Barcelona per naturalitzar els espais públics. En aquest cas, la piràmide de fusta es va complementar amb la sembra d’un  prat de flors a favor de la biodiversitat. I és que és important que la piràmide de fusta estigui a prop d’herbes o d’arbustos i de l’aigua perquè aquests insectes puguin alimentar-se sense haver de moure’s en excés.

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.