En col·laboració amb

Miquel Porta Serra: "El glifosat actua com un pertorbador d'hormones"

El prestigiós epidemiòleg subratlla que els riscos per a la salut dels herbicides estan provats i aplaudeix la mesura de l'ajuntament per a erradicar-los

zentauroepp38020974 barcelona 11 04 2017 barcelona   el investigador miquel port170420120335

zentauroepp38020974 barcelona 11 04 2017 barcelona el investigador miquel port170420120335 / JUAN LUIS ROD

3
Es llegeix en minuts
LUIS BENAVIDES / BARCELONA

Miquel Porta Serra (Barcelona, 1967), investigador de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),  celebra que l’Ajuntament de Barcelona hagi erradicat des de principis del 2017 l’ús del glifosat per al manteniment del verd de la ciutat. Els riscos per a la salut de l’herbicida, subratlla, estan demostrats.

–Que s’hagi abandonat el glifosat als espais públics és una molt bona notícia. 

– Sí, sobretot perquè moltes vegades el ciutadà se sent indefens com a individu si els poders públics no actuen amb fermesa per garantir la seva salut, el seu benestar. En el cas de l’erradicació del glifosat, l’ajuntament ha actuat en defensa del medi ambient i de la ciutadania, especialment dels més vulnerables: nens, dones embarassades i persones grans.

–El benestar de la població, primer.

–Sí, en lloc de parlar tant del futbol, el brexit i les banderes  hauríem de preocupar-nos més del que mengem, bevem i respirem. I és molt important que institucions com l’ajuntament es preocupin d’aquests temes. Quan actuen i expliquen pedagògicament per què ho fan i com ho fan el ciutadà experimenta que la política val la pena. I això, ara que regna l’escepticisme respecte als nostres governants, que semblen més preocupats per l’escenificació i la gesticulació, és important.

–Barcelona és una de les primeres ciutats que elimina el glifosat. ¿Podem dir que és un referent?

–No ha sigut la primera ciutat a eradicar el glifosat, però sempre ha sigut un referent en aquest àmbit. Barcelona és l’única ciutat d’Espanya que ha mesurat els compostos químics presents a la sang dels seus habitants. Ara estem recollint sang per tercera vegada. Vam començar l’any  2002, ho vam repetir el 2006 i ara ja estem immersos en la tercera fase. Això forma part de les anomenades Enquestes de Salut, i ens permet tenir una fotografia de la contaminació interna de la població, a partir d’una mostra a l’atzar.

–¿Quins efectes pot tenir el glifosat en la salut de les persones?

–El glifosat és una substància química amb efectes indesitjats. L’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) –un organisme vinculat a l’Organització mundial de la Salut (OMS)– el va incloure l’any 2015 a la llista de productes «probablement carcinògens».

–S’utilitzava des de feia tres dècades per al manteniment de parcs i jardins, com a herbicida, però poca gent es podia imaginar que era tan perjudicial. 

–Encara que la gent actualment és més conscient de la contaminació, perquè poden veure la boina grisa que tapa la ciutat, el problema dels herbicides és real. És, parafrasejant Al Gore quan parlava del canvi climàtic, una veritat incòmoda. Els estudis demostren que aquest potent herbicida actua com un pertorbador de les nostres hormones.

–Parlem d’estudis científics, de dades contrastades.

–Sí, estem parlant de biomarcadors. Estem parlant de fets tan concrets com que s’ha trobat glifosat a l’orina de persones. I no som alarmistes, perquè més aviat pequem de prudents.

–Tots hi hem estat en contacte, d’alguna manera, en algun moment.

–Es pot dir que tots estem contaminats, en més o menys mesura, per substàncies tòxiques que ens envolten. En el cas d’aquest herbicida, afortunadament, no s’acumula com altres. Encara que aquesta substància s’excreta, s’ha demostrat que una exposició continu-

ada pot comportar problemes de salut molt greus.

–¿Quina mena de problemes?

–Alguns càncers i trastorns hormonals. El problema és més greu del que sembla i ens movem a poc a poc.

–El seu treball com a epidemiòleg és demostrar que els agents químics tenen efectes en la salut de les persones. 

–Estudiem l’anomenada contaminació interna, i posem de manifest la càrrega tòxica que portem a dins. Podem fer més, perquè tenim la capacitat tècnica per poder fer-ho. Ara només falten els recursos econòmics necessaris.

Notícies relacionades

–L’ajuntament aposta per la naturalització dels espais, lliures de productes químics.

–Em sembla bé, encara que no tinc quimiofòbia. Hem de puntualitzar que també hi ha productes químics innocus, com alguns medicaments, eficaços i segurs.