Una exposició permet viure en primera persona els efectes del canvi climàtic

A Barcelona hi regna el caos. Una llanxa motora avança a tota velocitat per l’avinguda del Paral·lel. Som l’any 2068 i on abans circulaven cotxes, ara només ho fan embarcacions. La plaça d’Espanya s’ha convertit en un entramat de canals on les dues torres venecianes se senten com a casa. El cel gris cendra contrasta amb la potent gamma de neons dels panells publicitaris digitals. La ciutat té l’aire de l’escenari de la pel·lícula Blade runner.

Posar-se a la pell dels barcelonins obligats a sobreviure en aquest futur distòpic és l’objectiu de l’exposició The zone of hope (La zona de l’esperança). L’experiència, que ha organitzat Aigües de Barcelona amb la col·laboració de Mediapro, permet als visitants traslladar-se a una Barcelona assolada pels efectes del canvi climàtic sense moure’s del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

De la mà de Violeta, una nena que neix el 2018, l’espectador podrà viure com l’escalfament global del planeta afecta la protagonista en tres escenaris i etapes diferents de la seva vida.Aquesta experiència és possible gràcies a l’entorn immersive extreme (immersió extrema) generat utilitzant sistemes de realitat virtual d’última generació. L’equipament que permet recrear i situar el públic en aquest futur gairebé apocalíptic en tres dimensions i 360 graus està format, entre altres, per unes ulleres de realitat virtual i uns sensors col·locats a les mans i als peus.

Del fred a les inundacions

El recorregut virtual comença en una cova glacera de l’Àrtic el 2038. Violeta ja té 20 anys i estudia biologia. Els visitants no només podran sentir i palpar el fred al seu propi cos, sinó que també seran testimonis de com s’ensorra el sostre de la cavitat i de la dràstica transformació del paisatge glacial fruit del desglaç provocat per l’escalfament.

La parada següent de l’experiència situa l’espectador a Barcelona tres dècades més tard, el 2068. Les greus inundacions han convertit la ciutat en verdaders canals venecians i els equips d’emergència no donen l’abast a l’hora d’evacuar la gent atrapada en edificis o que encara segueix al carrer.

El visitant es troba en una espècie de muntacàrregues amb unes comportes que Violeta s’afanya a tancar per poder pujar a plantes on no pugui arribar l’aigua. L’aparell s’atura al capdamunt de l’edifici. A l’obrir-se les portes, una terrassa permet observar una plaça d’Espanya castigada per les inundacions i on el neó i les projeccions tridimensionals són els protagonistes. 

L’últim escenari és un paratge desèrtic ubicat on abans solia descansar l’embassament de la Baells del riu Llobregat. La calor és aclaparadorar i l’antiga presa resisteix com un gran esquelet de formigó a mercè de la pols. Violeta acaba de complir 75 anys. Ens convida a casa seva al mateix pantà. L’aigua és escassa i perquè funcioni l’aire condicionat s’ha d’esperar durant llargues hores.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Malgrat l’impacte que provoca l’experiència, l’objectiu de la iniciativa és traslladar a la gent un missatge d’esperança. L’exposició s’acaba amb una peça audiovisual que recull el testimoni de diverses personalitats internacionals, com per exemple Barack Obama, Al Gore o el Dalai-lama, per intentar conscienciar el públic que un altre futur per al planeta encara és possible.

L’entrada és gratis per a clients de la companyia Agbar i per assistir-hi  s’ha de fer la reserva  24 hores abans i ser un grup d’un màxim de quatre persones.