ESPÈCIE EN PERILL

Buscant la pantera de les neus

Marc Alonso, un guia de naturalesa, segueix els passos de l'esquiva espècie a les terres altes del Caixmir

Només en queden entre 3.000 i 6.000 exemplars, repartits per una dotzena de països de l'Àsia central

zentauroepp41046652 marc alonso171123172902

zentauroepp41046652 marc alonso171123172902

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

La pantera de les neus és un animal tan esquiu i difícil d’observar que una de les estratègies dels guies locals de Ladakh, al nord de l’estat indi de Jammu i Caixmir, és accedir a territoris inaccessibles i despoblats, sovint per sobre dels 4.000 metres d’altitud, i allà vigilar amb molta paciència els moviments de les seves possibles preses: si veus un grup de bàrals o cabres dels Alps amb moviments nerviosos, és possible que no gaire lluny hi hagi un exemplar de pantera. «La clau és seguir la gent que en sap».

Així ho relata Marc Alonso, experimentat guia de naturalesa i muntanya que ha recorregut les terres àrides i agrestes de Ladakh, al nord de l’Himàlaia, buscant el rastre del fascinant animal. La pantera de les neus o Panthera uncia, un dels felins més amenaçats del món, ocupa de manera intermitent un vast territori que s’estén per 12 països de l’Àsia central, des de Mongòlia fins al Kirguizistan. No obstant, la població estimada se situa com a màxim entre 3.000 i 6.000 exemplars i amb una tendència clara a la baixa a causa de la persecució humana. Segons l’associació Traffic, consagrada a l’anàlisi del comerç il·legal d’espècies en perill d’extinció, cada any moren entre 221 i 450 individus per causes no naturals. 

Zones abruptes

Sortint de Leh, la principal localitat de Ladakh, són necessaris diversos dies de trajecte per arribar al parc nacional Hemis i després endinsar-se en l’indòmit territori del lleopard. «Ho has de carregar tot en cavalls perquè allà no hi ha ni pistes, ni cotxes, ni res», explica Alonso. «Els lleopards viuen al lloc més abrupte que he vist en la meva vida –recorda–. Zones amb moltes roques, arestes, absolutament instransitables. Sense arbres, però amb uns paisatges majestuosos. Et desesperes una mica quan veus les distàncies». A l’hivern, la terra queda coberta per la neu i les temperatures baixen fins a 40 graus sota zero.

 Una pell de lleopard pot arribar a tenir un valor de 13.000 euros al mercat negre. Però a diferència del que s’acostuma a afirmar, els furtius professionals no són els principals responsables de la caça, ja que se’ls atribueixen només el 21% de les baixes, segons l’estudi de Traffic, sinó els pastors i ramaders, amb un 55%, en la majoria dels casos com a venjança per atacs als seus ramats. A més a més, un 18% dels felins van morir per trampes destinades a cérvols i altres animals.

«La coexistència amb els grans depredadors mai ha sigut bona en cap país, però a Ladakh, possiblement per la seva tradició budista de respecte als animals, la situació és una mica diferent. Ladakh ha sigut tradicionalment una de les millors zones de fauna de l’Índia», afirma Alonso. Als mateixos territoris del lleopard també s’hi observa la presència de llops tibetans.

Notícies relacionades

Part dels ingressos procedents dels turistes que s’endinsen a la llar del lleopard es destinen a mesures per a la conservació de l’espècie i per al desenvolupament dels poblats locals, «incloent-hi la construcció de tancats per frenar els atacs al bestiar», explica Alonso. L’allotjament també contribueix a l’economia local. En una regió gairebé sense arbres i inhòspita per a l’agricultura, les principals i pràcticament úniques vies d’ingressos són la ramaderia (iacs, ases, cavalls, ovelles, cabres) i l’incipient turisme. «La gent comença a pensar que val més un lleopard viu que no pas un iac mort», diu el guia.

«De sobte, sense esperar-ho, un lleopard va aparèixer a 20 metres d’on ja era. Va sortir i se’n va anar. A dos més els vaig observar amb telescopi, movent-se per les roques buscant alguna cabra. No es pot demanar més», conclou satisfet Alonso. «Va ser una pujada d’adrenalina».