Anar al contingut

INICIATIVA INTERNACIONAL

Viure sense generar escombraries: el repte del residu zero

Cinc llars catalanes compleixen el repte de passar un mes intentant produir el mínim de deixalles domèstiques

Els voluntaris van comprar a granel, van prescindir de bosses de plàstic i van optar per tàpers reutilitzables

Antonio Madridejos

zentauroepp41070651 residuos171124203519

CARLOS MONTANYES

Cinc llars catalanes molt diferents, sense cap relació amb els organitzadors, van accedir al repte que els va proposar la fundació ReZero per intentar viure durant un mes generant el mínim de residus possibles. I el resultat ha sigut espectacular: una muntanya d'escombraries, amb un pes aclapardor dels bolquers d'un sol ús, es va transformar de sobte en només quatre pots, segons l'exemple de Daniel Palou i Cecília Caralt, veïns de Cistella (Alt Empordà) i pares d'un nen d'un any. "Sense un gran esforç i sense que ens hagi costat més car, hem reduït les escombraries a menys de la meitat", diuen dos altres participants en el repte, Jordi Arias i Christian Koester, que viuen a Barcelona.

El desafiament del Residu Zero és una iniciativa internacional que impulsa la reducció dels residus i molt particularment de les escombraries domèstiques com a mitjà per evitar els problemes associats als abocadors i la incineració, l'esgotament dels recursos naturals i la despesa energètica del reciclatge, entre altres qüestions. "És gairebé una filosofia, un canvi de tendència", resumeix Rosa García, directora de ReZero, l'antiga Fundació per a la Prevenció de Residus. "Ara que es dona prioritat als productes no reutilitzables i no reparables, enmig d'una voràgine consumista, nosaltres propugnem tot al contrari", afegeix García. El seu lema és Jo soc Coco, de consumidor conscient.

Sense vinculació amb l'organització

Per a l'experiment es van seleccionar cinc famílies que no fossin activistes i que no estiguessin vinculades amb la fundació o amb associacions ambientals. "Volíem gent normal", diu García. Durant el primer mes, els voluntaris van mantenir els seus hàbits habituals pel que fa a les escombraries. Això sí, havien de netejar els residus generats perquè els tècnics de ReZero els poguessin analitzar, guardar i computar setmanalment. "Molt aviat vam començar a comprovar la gran quantitat d'escombraries que es poden acumular en pocs dies", reconeix Jordi Arias, que regenta dues botigues de te i infusions. A casa seva destacaven especialment els brics de llet i els envasos de iogurt.

Jordi Arias i Christian Koester, amb unes bosses reutilitzables a casa seva, a Barcelona. / JOAN CORTADELLAS

La segona fase va ser el repte en si: un mes intentant reduir al màxim la generació d'escombraries. Encara que els voluntaris rebien un catàleg de consells i un kit d'ajuda, inclosos diversos envasos reutilitzables i una bossa de xarxa per a les compres, l'èxit va dependre exclusivament de la seva força de voluntat i del seu enginy. I, per descomptat, tot el que va ser impossible reduir va acabar correctament al contenidor adequat. "Si no podíem comprar a granel, miràvem que fos en envàs de vidre i de mida gran", diu Isabel Sanuy, estudiant universitària de Balaguer i resident a Barcelona. La Isabel va participar en el repte juntament amb les seves companyes de pis, Carlota Vázquez i Eva Alcácer, també universitàries. Del que no van poder prescindir, admeten, és de l'aigua mineral embotellada.

Gairebé com un reality show, els participants es van gravar a si mateixos reflexionant sobre els seus hàbits i tot aquest material acabarà formant part d'una pel·lícula a internet de cinc capítols que s'ha rodat amb la productora Forma I&M.

La matèria orgànica, un cas a part

Un capítol especial va correspondre a la matèria orgànica, que per motius obvis va tenir un tractament especial. L'únic que havien de fer els participants era pesar-la i portar-la després al contenidor marró. No obstant, una de les famílies va optar fins i tot per reciclar-la per fabricar compost que van utilitzar per fertilitzar un jardí comunitari. Van ser Julita Mañosa i Josep Company, jubilats de Castellar del Vallès, i per fer-ho van comptar amb l'assessorament de l'especialista Ramon Plana.

Cada família tenia les seves necessitats. En el cas del Daniel i la Cecília, tots dos mestres, una de les solucions va ser recórrer als bolquers reutilitzables de tela. "Nosaltres gastàvem gairebé un paquet de bolquers gran sencer cada setmana", recorda ell. Segons la presidenta de ReZero, els de tela reciclable poden suposar "un estalvi de fins a 1.000 euros en la vida d'un nadó". En un altre dels grups, el format per les tres estudiants universitàries, es va optar, encara que amb èxit desigual, per les copes menstruals com a alternativa a les compreses. "Va venir a parlar-los-en una especialista -prossegueix García- perquè es tracta d'un producte molt desconegut".

Sense embolcalls

Segons el criteri dels voluntaris, una de les pràctiques més profitoses va ser la compra de producte fresc sense embolcall. Per exemple, a l'hora d'adquirir peix o carn, anaven a la botiga amb el tàper i demanaven que els ho posessin a dins. "No s'asseca tant i el pots col·locar directament a la nevera o al congelador", diu el Daniel. A més, així s'evita utilitzar porexpan. "Les safates al congelador augmenten el consum energètic perquè es tracta d'un material molt aïllant", insisteix García.

"Hem aconseguit el repte del residu zero llevat d'excepcions, com les cartes i els rebuts que ens arribaven per correu", fa broma el Daniel. La parella de Cistella no va fer servir ni una bossa com a embolcall per al transport. "Sempre en portem quan anem a comprar", prossegueix. Tampoc van comprar productes envasats, excepte el salmó fumat, "que no va hi haver manera de trobar-ne sense plàstic".

Daniel Palou. / JORDI RIBOT (ICONNA)

El Daniel i la Cecília van comprar llet fresca a granel en una vaqueria, pràctica permesa des de la primavera passada, però no ho van aconseguir amb l'oli perquè està prohibit. "Tampoc vam trobar a prop gent que ens vengués cervesa sense envàs", afegeix. També van aprendre a elaborar iogurts al forn: "No només surten boníssims, sinó que a més sabem que no tenen cap additiu", diu ell. Amb un sol litre de llet fresca, que compren a la vaqueria a 60 cèntims el litre, fabriquen vuit iogurts.

Llet a granel

El Jordi i el Christian van tenir més dificultats per trobar llet fresca. "Només coneixem una botiga a Barcelona, que està al Clot, però ens obligava a desplaçar-nos i al final vam acabar sucumbint als tetrabrics", admet el primer. També lamenta no haver sigut capaç de trobar ni una botiga que vengués pinso sense envasar per al seu gos. En canvi, assegura que va ser molt bona l'experiència amb els sabons i detergents de les botigues Goccia Verde. "Hi pots anar amb el teu envàs i te l'omplen", il·lustra.

"Per a nosaltres ha sigut una bona experiència i hem après moltes coses", confessa Daniel. El mateix opinen Vanessa Rodríguez i Carlos Escudero, un matrimoni de Barcelona amb dos fills: "Cada dia anem perfeccionant els nostres hàbits"."És qüestió d'organitzar-se -afegeix Jordi-. Abans anava al súper i comprava per impuls, ara ho faig més diàriament. I gasto menys". "No ha suposat cap esforç. Si estudies Biologia com jo, acostumes a estar molt sensibilitzada per aquestes coses", diu la Isabel.

0 Comentaris
cargando