Un atles censa barri per barri les 83 espècies d'aus que nien a Barcelona

A la ciutat de Barcelona es reprodueixen i crien 83 espècies diferents d’aus, amb un total aproximat de 140.000 exemplars, segons revela l’'Atles dels Ocells Nidificants de Barcelona', el primer estudi sistemàtic sobre els efectius i les àrees de distribució, inclosos els boscos de Collserola, de totes les espècies que es reprodueixen i crien al terme municipal. L’atles culmina un treball titànic que han desenvolupat durant tres anys més de 320 col·laboradors i voluntaris coordinats per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i la Universitat de Barcelona (UB), sota l’impuls de l’ajuntament.

Tot i que ja hi ha diversos llibres i guies que exploren la diversitat d’aus a la ciutat, l’atles permet conèixer l’abundància a nivell de barri o fins i tot menys, ja que el terme municipal s’ha dividit en 507 petites quadrícules de 500 x 500 metres, com destaca el comissionat d’Ecologia de l’ajuntament, Frederic Ximeno. «No teníem una obra d’aquesta intensitat científica», assegura.

Els col·laboradors de l’atles han recorregut en diverses ocasions la quadrícula que els corresponia apuntant totes les aus que observaven i el nombre d’exemplars. Les dades procedeixen de les temporades de cria –de primavera a estiu– dels anys 2012, 2013 i 2014. A més a més dels mapes d’abundància, l’atles compta amb unes boniques il·lustracions del dibuixant Martí Franch i traducció dels textos a l’espanyol i a l’anglès. Es posarà a la venda al preu de 30 euros.

Acabada d'arribar

Un exemple de l’atles i «un dels resultats més inesperats», segons explica Marc Anton, editor i coordinador principal, és la gavina corsa, una au marina endèmica del Mediterrani i una raresa a Catalunya fins fa tres dècades. Les primeres 63 parelles es van instal·lar a Barcelona l’any 2013 en un gran solar abandonat de la Zona Franca. Amb posterioritat, l’espècie va començar a nidificar a les properes instal·lacions del port i avui dia són en total més de 400 parelles, fet que constitueix la colònia nodrida més septentrional del món i també la més gran dins la trama urbana d’una ciutat. Com reflecteix l’atles, les mateixes gavines es poden observar de pas en altres punts del litoral barceloní. 

La gavina corsa, que no s’ha de confondre amb l’ubic gavià argentat de potes grogues, d’una mida molt superior, és un exemple de la notable biodiversitat que atresora Barcelona, un territori densament poblat i aparentment tan hostil per a la fauna, afirma Ximeno. De fet, a la ciutat, que suposa el 0,30% de la superfície, hi estan representades el 36% del total d’aus nidificants de Catalunya i en alguns casos extrems, com succeeix amb els bernats pescaires, s’hi troben les poblacions més importants.

«Més que espècies noves, una cosa realment difícil, el llibre constata la riquesa d’aus que es poden observar en espais insospitats, com petits jardins, cementiris o els interiors d’illa de l’Eixample –diu Ximeno–. ¡Fins i tot el camp del Barça té una població de ballesters». En qualsevol cas, com era d’esperar, el parc natural de Collserola, que ocupa el 18% del terme municipal de Barcelona, és també l’enclavament amb més diversitat, incloent-hi espècies poc comunes com el picot verd, el picot garser gros i diverses rapinyaires, entre elles l’astor, l’àguila marcenca i l’esparver. Dos inquilins de Collserola, el gaig i l’oriol, aus típicament forestals, han iniciat la colonització dels barris alts de la ciutat, relata Anton.

Malgrat totes les dificultats, moltes aus consideren Barcelona un ambient acollidor, entre altres motius per la menor presència de depredadors o per la disponibilitat permanent d’aliment i aigua en escombraries i estanys. Al marge dels omnipresents coloms, a Barcelona destaquen per la seva abundància aus oportunistes com les merles, les tórtores turques i les garses. Entre les que hi ha en clara expansió, no obstant, també es poden citar petits ocells com els carboners comuns, les busqueretes capnegres i les cueretes, «que ja crien fins i tot en suports per a testos i places dures», afirma Anton.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La ciutat tampoc és tan dolenta per a algunes aus si es té en compte que disposa d’edificis alts que poden funcionar com a talaies on col·locar nius i observar el territori. I això és de fet el que fan els xoriguers i falcons, entre altres espècies. Finalment, Barcelona també és atractiva per la seva posició estratègica dins de la ruta migratòria que segueix la costa i per una temperatura una mica més alta de la que s’hauria d’esperar per la seva situació geogràfica, una circumstància de què s’aprofiten les 10 espècies nidificants amb un origen exòtic, com les cotorres argentines i de Kramer, l’aratinga mitrada, el rossinyol del Japó i també el bec de corall senegalès. 

Una espècie típicament forestal, el mosquiter pàl·lid, també es veu afavorida per les temperatures més suaus de les últimes dècades i ara és possible observar-la a diversos parcs, conclou Anton.