Alacant, la zona zero de la 'Xylella fastidiosa' a la península Ibèrica

Carmen Solbes passeja emprenyada per les parcel·les d’ametllers que ha treballat durant 30 anys a Guadalest, a la Marina Baixa (Alacant). El terra és ple de trossets de fusta: a això van quedar reduïts els 140 arbres que van triturar fa un parell de mesos. Van ser les primeres víctimes de la 'Xylella fastidiosa' a la península. És la zona 0 del focus peninsular. No se sap quan va arribar el bacteri, però pel que sembla fa bastants anys que era per aquí, emmascarant els seus efectes amb els de la sequera. Tampoc hi ha consens sobre com frenar-lo, perquè tothom ja assumeix que l’'Ebola de les oliveres' ha arribat per quedar-se, encara que sigui reencarnat en la malaltia que seca els ametllers de tres comarques alacantines.

«El bacteri és aquí per quedar-se. S’ha d’arribar a un escenari de convivència, com amb altres plagues», explica a EL PERIÓDICO Elena Cebrián, consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. Per aconseguir aquest «equilibri», Cebrián avisa que caldrà que el focus no es descontroli i per això farà falta mà ferma, temps i diners. «Necessitem més investigació i coneixement de com lluitar i defensar-nos del bacteri, com controlar l’insecte vector i buscar varietats diferents. Hi ha d’haver inversions, començant per la UE», adverteix.

Pla frenat als jutjats

En l’aplicació del pla europeu se centra ara mateix un debat que ha arribat als jutjats per la controvertida obligació de triturar, en 100 metres a la rodona del focus, totes les espècies susceptibles d’albergar el bacteri. Una mesura a la qual s’oposen els afectats, i també organitzacions agràries com ASAJA Alacant. És per això el recurs presentat en un jutjat d’Alacant que dijous passat va suspendre cautelarment la destrucció d’exemplars sans, segons va anunciar l’Ajuntament de Castell de Guadalest. A la conselleria encara no han rebut la sentència, però apunten que quan ho facin demanaran «un informe a l’Advocacia de l’Estat i a la Generalitat» i actuaran en conseqüència, «tenint en compte que s’està aplicant la normativa europea i la llei de sanitat vegetal espanyola». Abans de conèixer la resolució, Cebrián admetia que es tracta de «mesures molt dures», però advertia que no hi havia cap altra opció.

La pista inicial

Notícies relacionades

¿Què és la 'Xylella fastidiosa'? 5 claus

Catalunya intensifica els controls per evitar l'arribada de la 'Xylella fastidiosa'

La sentència reforçaria la idea de Solbes que van pagar «els plats trencats per ser els primers». Va ser el seu marit qui va donar la veu d’alarma fa gairebé un any. Va avisar d’una minva en la producció que ningú va saber explicar inicialment. Però quan l’home va veure un programa de La 2 sobre la crisi de les oliveres italianes, va identificar de seguida el problema. Uns mesos després, les anàlisis li van donar la raó i va estrenar el pla de contingència. Primer, fumigar la zona per tractar de matar el vector que transporta el bacteri i crear una zona coixí de 10 quilòmetres de la qual no es pot treure material susceptible de provocar contagi. Després, triturar totes les espècies que estiguin a 100 metres del focus, i això inclou els arbres sans. «Va ser tant sí com no en 15 dies, no es van poder ni esperar un mes a la collita. Hem perdut els 3.000 euros de la collita i els arbres, que això és per a tota la vida», lamenta Solbes, que demana que s’aclareixi com més aviat millor la fórmula per a les indemnitzacions i que es tinguin en compte totes les variables, inclòs l’efecte que pot tenir sobre el turisme una tala massiva en aquestes valls: «Diuen que s’ha d’aprendre a conviure amb el bacteri, però per això no és congruent talar arbres sans».

Expansió imparable

A la zona molts no volen parlar. Un afectat que fa mesos que estudia a fons la situació accedeix a fer-ho anònimament per apuntar que la solució més eficaç «seria distribuir amb avionetes un insecticida granulat que s’activi amb la pluja». «Però no crec que es permeti», afegeix. En tot cas, subratlla que s’ha de trobar un químic eficaç. I si un jutge ha estimat oportú paralitzar l’entrada en un camp, ¿què passarà –es pregunta– quan un propietari d’una casa es negui que talin l’ametller del seu jardí? Així no hi ha manera d’erradicar-ho, assegura. «Els agricultors no volen veure que si la plantació està infectada acabarà morint-se. Exigeixen una cosa que no té sentit», apunta. I recrimina a l’Administració que no sigui capaç de capturar el 'Philaenus spumarius', presumpte responsable del trasllat de la Xylella. Les dades de la conselleria li donen la raó, perquè les més de 40.000 prospeccions de trampes que s’han fet al País Valencià només han capturat 15 exemplars d’aquest insecte el 2017 i tots ells han donat negatiu. «D’aquí quatre o cinc anys no quedarà ni un ametller a la zona», augura pessimista. ¿I si passa als cítrics o a les nespres? «Seria una catàstrofe», sentencia.