ILLES CONDEMNADES PER L'ESCALFAMENT

"El mar està inundant les tombes dels nostres avantpassats"

Joves de països afectats denuncien a Barcelona els efectes de l'escalfament global

Demanen al món desenvolupat compromís polític i canvis d'estil de vida

zentauroepp40229888 cambio climatico170922180248

zentauroepp40229888 cambio climatico170922180248 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro / Barcelona

Matea Nauto, de 23 anys, sap que un dia haurà d’abandonar l’illa de l’oceà Pacífic on va néixer, a l’estat de Kiribati. L’hi recorda el so de les onades del mar, que des de casa seva se senten cada dia més a prop. Entre la seva porta i l’aigua hi ha cinc metres, però la platja es fa cada vegada més petita. Aviat l’illa quedarà inundada i el Govern està preparant la població perquè emigri en massa.

    

Nauto és un dels joves d’illes del Pacífic, l’Índic i el Carib que van visitar ahir Barcelona per denunciar que el canvi climàtic està destrossant els seus països. El grup es va trobar amb un centenar d’estudiants d’institut a bord del Peace Boat, un vaixell de l’homònima oenagé japonesa, que des del 1983 recorre els mars per portar a terme projectes ecologistes.

    

Aquests «joves ambaixadors per l’oceà i el clima» van emprendre ahir a la nit un viatge amb parades en diverses ciutats, que acabarà a Nova York, a la seu de l’ONU.

    

Les seves illes són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic. Al pujar de nivell, el mar les inunda i salinitza la seva aigua dolça. La degradació de l’oceà afecta les seves pesqueries. Els huracans cada vegada més freqüents els castiguen i els seus habitants no tenen on fugir. Ja el 2009, l’anterior president de les Maldives, Mohamed Nasheed, va alertar de la situació, celebrant un consell de ministres sota del mar, amb bombones i vestits de neoprè.

UNA ILLA AMPLA COM UN VAIXELL

«L’ample de la meva illa en certs llocs és el d’aquest vaixell, i el lloc més alt és un abocador», explica Selina Leem (19 anys), de les Illes Marshall (Pacífic). «Les inundacions devastadores cada vegada són més freqüents i no tenim turons per refugiar-nos». «És difícil haver d’anar-se’n, però el mar està inundant fins i tot les tombes dels nostres ancestres», afegeix ­Nauto.

    

«Hi ha gent que va passar la seva infància en platges que ja no existeixen. El mar ha arrencat arbres i envaït passejos marítims. Cada vegada que plou ens inundem», afirma Ashwa Faheem (26 anys), procedent de les illes Maldives (Índic). «Encara que disminuïssin les emissions demà mateix, les Maldives estan sentenciades», afirma.

    

El problema afecta totes les terres baixes. Per exemple Belize (Carib) està en suspens per les seves illes, però el més preocupant és la situació de la terra ferma. «Hi ha moltes zones inundables. Tenim l’opció de retirar-nos als turons, però això implica anar a prop de la frontera amb Guatemala, amb el qual hi ha un conflicte territorial», explica Zana Kristen Wade, de 22 anys.

    

El canvi climàtic té altres conseqüències. «L’aigua del mar salinitza els pous d’aigua dolça. Les malalties relacionades amb l’aigua augmenten i contribueixen a la mortalitat infantil», explica Nauto. La degradació de l’oceà a causa de l’augment de les temperatures i l’acidificació té conseqüències en la pesca.

    

Finalment, augmenten els esdeveniments extrems. «Fa cinc anys, un huracà ens va castigar just el dia del meu aniversari», recorda Wade. Aquell esdeveniment va deixar molts agricultors de Belize sense mitjans. «Els huracans castiguen la barrera coral·lina i allunyen el turisme», explica.

    

Els joves que han visitat Barcelona, tots ells implicats en l’activisme contra el canvi climàtic, representen l’empenta de les illes contra l’escalfament i els seus estralls. L’Aliança dels Petits Estats-Illa (AOSIS) ha posat el canvi climàtic al capdamunt de la seva agenda i les illes Fiji (Pacífic) estan dirigint la negociació de la pròxima conferència mundial sobre el canvi climàtic (COP23).

EMIGRACIÓ

«Kiribati està intentant educar la població perquè, quan hagin de migrar, ho facin amb dignitat, com una cosa desitjada pels països receptors», explica Nauto. «No obstant, hi ha por sobre on acabarem i quina serà la reacció de la comunitat internacional», afirma ­Nauto .  

    

Els joves també tenen missatges per als països desenvolupats. «Espanya hauria d’empènyer els EUA i la Xina perquè s’uneixin als acords climàtics», opina Wade. «Parlar està bé, però el que té poder és actuar: muntar plaques solars al sostre, canviar de modalitat de transport», diu Faheem. «S’ha d’utilitzar la tecnologia per desenvolupar una economia amigable amb el medi ambient», afirma Nauto.

Notícies relacionades

    

Però el més important és que l’assumpte importi també aquí. «M’he colat en les manifestacions per la independència», diu Wade, que va arribar dijous a Barcelona. «Imagina que aquesta mateixa passió s’apliqués a l’acció sobre el clima», conclou.