La biosfera té cada vegada menys capacitat per absorbir CO2

La capacitat dels ecosistemes terrestres per captar i segrestar diòxid de carboni (CO2), el principal gas responsable de l'efecte hivernacle, està arribant al límit. Encara que el CO2 impulsa el creixement de la vegetació, tots dos ja mostren símptomes d'estar saturats i són menys productius. Així doncs, l'efecte positiu dels ecosistemes per contrarestar les actuals emissions d'origen antròpic serà cada vegada més petit. 

Així ho subscriu una anàlisi elaborada per investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), al campus de Bellaterra. Segons explica el seu coordinador, Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, una productivitat inferior i la desacceleració de la captació de carboni provocaran un canvi d'escenari: "D'un escenari global dominat pels efectes positius de la fertilització de carboni i nitrogen passarem a un altre període caracteritzat per la saturació dels ecosistemes i amb més impactes del canvi climàtic, especialment per l'escalfament del planeta", comenta Peñuelas.

La investigació s'ha publicat a la revista 'Nature Ecology & Evolution'. 

Gràcies als ecosistemes terrestres, anualment es retira prop d'un terç de les emissions de CO2 que generem els humans amb l'ús dels combustibles fòssils, la indústria i el canvi d'usos del sòl. "Si les emissions humanes segueixen augmentant i els ecosistemes cada vegada són menys eficients per retirar el carboni, passarem d'un escenari on l'excés de CO2 ja no actuarà tant com un fertilitzant que afavoreix el creixement de la vegetació, i avançarem cap a un període on la quantitat de carboni atmosfèric més gran accelerarà l'escalfament global", explica Peñuelas.

De fet, "no només els ecosistemes podran segrestar cada vegada menys carboni, sinó que estarà menys temps a les plantes i els sòls i serà tornat abans a l'atmosfera", afegeix Jordi Sardans, coautor i investigador del CREAF.

Els ecosistemes ajuden a frenar els efectes de l'increment de CO2 i a reduir els impactes del canvi climàtic. Però actualment la falta d'altres nutrients, com el potassi i sobretot el fòsfor, i els canvis en el clima comencen a ser uns obstacles insalvables i limiten el creixement de les plantes. "La disponibilitat de nutrients en el futur serà la que marcarà la capacitat de la vegetació per retirar el carboni de l'atmosfera. És necessari que entenguem millor com funciona el cicle del fòsfor i quins factors regulen la seva circulació als ecosistemes", explica Marcos Fernández Martínez, investigador del CREAF i també coautor de l'estudi.

Notícies relacionades

El canvi climàtic obligarà a modificar la gestió dels boscos

8 races de gats sense pèl

"La severitat de fenòmens climàtics com les sequeres també és especialment negativa per a la productivitat de les plantes, sobretot si tenen lloc en períodes de creixement de la vegetació", explica Jofre Carnicer, autor de l'estudi i investigador del CREAF. De fet, un escalfament global de 2ºC no incrementaria gaire la freqüència d'onades de calor. Però amb un increment de 3ºC, estius tan calorosos com el del 2003 es produirien cada tres o quatre anys, i això afectaria la captació de carboni dels boscos molt més que fins ara.

Durant el 2015 hi va haver grans incendis al Sud-est Asiàtic, blanqueig del coral a Austràlia, sequeres a l'Àfrica i inundacions a Sud-amèrica associades a un Niño històric, alimentat per les temperatures rècord i que il·lustren aquesta transició cap a un món més càlid. Per tant, "hem de conèixer més bé els impactes del canvi climàtic i saber quines mesures de mitigació s'han d'aplicar per complir els acords de la COP21 sobre l'augment de temperatura del planeta", acaba Peñuelas.