Anar al contingut

CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT A CATALUNYA

Els danys causats per ossos i voltors es redueixen al mínim

La Generalitat ha passat en sis anys d'abonar 97.000 a 2.700 euros en concepte d'indemnitzacions

L'Administració està obligada a compensar els atacs i altres pèrdues ocasionades per fauna protegida

Antonio Madridejos

dcaminal34057530 primeres imatges d una nova cadellada d160527135431

periodico

Els danys ocasionats per ossos, voltors i altres espècies protegides s’han reduït pràcticament al mínim en els últims anys a Catalunya degut essencialment als treballs de prevenció i amb menys intensitat a una millor atribució dels suposats atacs. La llegenda negra no es justifica. Si el 2009 la Generalitat va haver d’abonar 97.000 euros per indemnitzacions de resultes de 123 danys causats, el 2015, últim exercici amb xifres disponibles, en van ser 2.700 en 18 expedients. Les dades formen part d’una resposta parlamentària del conseller de Territori, Josep Rull, a preguntes del diputat Javier Rivas, de Ciutadans.

Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora (Departament de Territori), destaca que aquesta situació s’ha aconseguit malgrat el més que notable augment de les poblacions d’os i voltor, les dues espècies que monopolitzen gairebé la totalitat dels expedients tramitats per la conselleria entre els anys 2009 i 2015. S’estima que hi ha actualment uns 40 plantígrads –en els dos vessants del Pirineu central– i més d’un miler de parelles de l’au necròfaga.

La Generalitat està obligada a indemnitzar els propietaris de ramat, ruscos i terrenys de cultiu perjudicats per la fauna protegida. Al marge d’ossos i voltors, en aquest apartat també s’inclouen rapinyaires com l’astor o l’àguila cuabarrada, els còrvids i fins i tot el llop, el gran depredador el rastre del qual sembla haver-se diluït en els últims anys. Encara que no figuren en l’estadística anterior, també s’abonen les pèrdues derivades de flamencs, polles blaves i altres aus que poden causar pèrdues en els arrossars.

FAUNA CINEGÈTICA CONFLICTIVA 

En canvi, no succeeix els mateix amb les destrosses –moltíssim més habituals, incloent-hi accidents de trànsit– derivats de la presència d’espècies no amenaçades i cinegètiques com el senglar, el cabirol, la guineu o el conill, ni tampoc les que ocasionen els gossos assilvestrats. Les poblacions d’algunes d’aquestes espècies s’han disparat en els últims anys fins a convertir-se en un gran problema per a l’agricultura i, a causa del risc de transmissió de malalties, també per a la ramaderia. El Departament d’Agricultura tindrà ben aviat una nova normativa.

La disminució progressiva de les «sol·licituds tramitades favorablement» –confirmades i abonades– en el cas dels ossos respon, segons explica Casanovas, a la posada en marxa de mesures finançades per la Generalitat (agrupació dels ramats, gossos mastins de vigilància, refugis de muntanya per a pastors, tancats per protegir ramats durant la nit i amb tanques elèctriques per protegir ruscos, entre altres). No és que la Generalitat pagui ara menys pels atacs dels ossos, insisteix a dir el cap del Servei de Fauna, és que els atacs són molt més escassos. «Tot el que fa l’os es paga. Gràcies als peritatges, podem distingir perfectament si ells en són els responsables», afegeix.

El cas del voltor comú és diferent. Aquí sí que s’ha reduït sensiblement el nombre d’expedients que acaben amb el pagament d’una indemnització, sobretot per la introducció de «peritatges més precisos», diu Casanovas, per discernir si les aus necròfagues eren realment les responsables de la mort de cries d’ovella o vaca acabades de néixer.
    
EVITAR PICARESQUES 

«S’han evitat picaresques, casos que antigament eren considerats positius», afegeix. «El voltor difícilment ataca. No està capacitat per fer-ho». Els únics casos positius es produeixen després del part, quan grups nodrits de carronyeres poden llançar-se sobre la placenta de la mare i acabar perjudicant les cries. «Els voltors exerceixen una funció molt necessària a la muntanya eliminant cadàvers i altres restes que troben», explica.

Pel que fa al llop, l’últim cas verídic del qual es té constància va succeir el 2011 en una explotació ramadera a Castellterçol (Vallès Oriental). Des d’aleshores, i malgrat constatar la presència d’algun exemplar dispers al Pirineu i Prepirineu, «no s’han detectat ni s’han comprovat danys causats a la ramaderia, segurament degut a les mesures d’agrupament, vigilància i protecció de ramats», destaca el Departament de Territori.

A la llarga, considera Casanovas, la prevenció resulta més econòmica i causa menys rebuig social que no pas la simple indemnització, que és l’opció que s’ha pres a França. Encara que estigui ben pagada. L’any passat, la Generalitat de Catalunya es va comprometre que els danys ocasionats per voltors i ossos s’abonarien en un termini màxim de cinc dies.

0 Comentaris