A trets amb les cotorres a Sevilla

«Lamentablement no hi ha un pla B, sabem que és lleig, però davant la urgència per protegir altres espècies amenaçades, com el nòctul gegant o el xoriguer petit, no queda més remei». Martina Carrete, científica de l’Estació Biològica de Doñana (EDB-CSIC), justifica la proposta més dràstica per acabar amb les cotorres de Kramer que envaeixen Sevilla. En un primer moment, i recolzant-se en l’informe particular elaborat per Carrete i un altre investigador del CSIC, José Luis Tella, l’ajuntament va aprovar un pla d’extermini amb escopetes d’aire comprimit, però les protestes de grups animalistes i ecologistes han provocat que la proposta quedi suspesa. El consistori, diu, estudiarà totes les alternatives abans de seguir endavant.

És precisament la falta d’opcions viables a curt termini el que argumenta Carrete, que lamenta que des que va començar la proliferació de cotorres de Kramer ('psittacula krameri') no s’ha pres cap mesura per controlar-les, «i ara és massa tard i s’ha d’actuar d’arrel». Tant aquesta espècie com la cotorra argentina ('myiopsitta monachus') estan incloses en el catàleg espanyol d’espècies invasores. El seu auge es va produir als anys 90, quan s’importaven com a mascotes. Però eren animals salvatges, i s’escapaven així que podien; amb el temps, els seus simpàtics xisclets inicials es feien insuportables, o picotejaven els propietaris, i aquests les deixaven en llibertat. Va ser el primer pas perquè s’establissin a les ciutats espanyoles, i es van convertir en alguns casos en un «seriós problema per a la biodiversitat».

BARALLES PELS ARBRES

A Sevilla, la colònia de cotorres de Kramer es xifra ja en uns 2.800 exemplars, enfront dels 1.000 comptabilitzats el 2011. La principal preocupació ve de la competència que estableixen amb el nòctul gegant ('nyctalus lasiopterus'), un ratpenat europeu catalogat com vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Aquesta espècie tenia al parc de María Luisa de Sevilla la colònia més gran de les conegudes fa una dècada. Ara, els seus nius s’han reduït a un 20%. Les cotorres volen els mateixos forats en els arbres i els en fan fora amb el bec, i fins i tot han arribat a matar-ne alguns exemplars. A aquest ritme, en un termini de dos anys la colònia quedaria extingida.

    

MALA FAMA

 Les cotorres també pledegen amb els xoriguers petits –una altra espècie amenaçada a Europa– per fer-se la llar en cavitats en edificis o façanes. La seva mala fama no acaba aquí: fan soroll, fan malbé el patrimoni, els arbres i els cultius de gra i fruits, i encara que l’índex de prevalença és petit, poden transmetre malalties als humans o altres animals.

Davant la falta de mesures preventives i de control, la colònia segueix creixent exponencialment cada any. Saragossa i Leganés ja van optar per recórrer a les escopetes per posar-les a ratlla. Diuen els animalistes que va ser una cosa excepcional, després d’una dècada acabant amb els seus ous o els nius, i amb poblacions a les quals no arribaven d’una altra manera. En qualsevol cas, per aquesta via es va passar de 1.700 exemplars a 8 en a penes dos anys. Allà es va inspirar l’Ajuntament de Sevilla al contractar una empresa per a «l’ús del tret amb carrabina de petit calibre (aire comprimit)» tant al parc de María Luisa com al monestir de La Cartuja, i rebutjar «mètodes menys efectius» que podrien afectar la resta d’aus, segons consta en el plec de condicions, com ara el taponament de nius o els pinsos esterilitzants.

    

PREOCUPACIÓ

Notícies relacionades

Venjadors de cotorres

Set espècies de lloros i cotorres s'adapten a la vida a Barcelona

La plataforma animalista, que agrupa una vintena d’entitats –inclosa l’Associació Protectora d’Animals Exòtics de Catalunya– comparteix la preocupació pel seu efecte en altres espècies, però insisteix a dir que acabar a trets amb les cotorres és una «salvatjada i una barbaritat», més encara quan s’hi inclou també la cotorra argentina, que malgrat que invasora no afecta altres espècies. «Els temps han canviat. Pensàvem que els mètodes també haurien d’haver canviat», exposa. Retreu a més que la decisió no passés pel recentment creat Consell Municipal de Benestar Animal, i dubten de la seva legalitat al considerar la ciutat un vedat de caça.

La proposta d’aquestes associacions, detalla María José Acosta, de l’Associació per al Vincle Animal, passa per actuar d’urgència amb els nòctuls, proporcionant nous llocs perquè niuïn, i accions alternatives amb les cotorres: des de l’eliminació d’ous a la destrucció de nius. Davant la polèmica, l’ajuntament ha decidit suspendre el contracte adjudicat a una empresa privada, encara que concedeixen «que s’ha d’actuar d’una manera ràpida i contundent».