L''Ebola de les oliveres' salta a la Península

La 'Xylella fastidiosa' ja ha arribat a la península. Conegut com l’'Ebola de les oliveres' per la virulència amb què ataca aquestas i altres espècies i per la rapidesa del seu contagi, aquest bacteri va ser detectat fa uns dies en ametllers d’un camp de Guadalest, a comarca alacantina de la Marina Baixa. Ahir es va procedir a la destrucció de la plantació, una de les mesures del pla de contingència però no l’única. «Erradicarem, no pensem actuar tèbiament», va explicar Francisco Ro-dríguez, secretari autonòmic d’Agricultura de la Generalitat valenciana.

Quan a finals de l’octubre va ser detectat a les Balears es van encendre les alarmes, amplificades per les imatges dels seus estralls a Itàlia. Però, al mateix temps, es va començar a acceptar que la seva arribada a la península era qüestió de temps. «Teníem clar que apareixeria perquè l’evolució ha sigut així. D’Itàlia al sud de França, després a les illes i ara aquí», resumeix Rodríguez. Encara que no hi ha proves de com ha viatjat aquests 300 quilòmetres, tot apunta a un particular pont aeri.

TRANSPORTAT PER UN INSECTE

«Es tracta d’una plantació d’entre 20 i 30 anys, sense moviments ni empelts recents, així que el més lògic és que hagi sigut transportat per un insecte, però és un tema obert», recalca. En qualsevol cas, el secretari autonòmic d’Agricultura creu que, sense les mesures que es van posar en marxa, haurien trigat molt més a detectar-lo. «Fa dos anys vam fer un pla de contingència propi. Vam incrementar sensiblement els nivells de control, vam posar en marxa 1.400 trampes per a insectes i vam millorar la formació dels tècnics i la informació als agricultors», resumeix.

Per això, quan al desembre un dels pagesos va anar a l’oficina comarcal per comunicar que havia detectat una reducció en la producció, es va començar a vigilar de prop la seva plantació, malgrat que al ser hivern els ametllers en qüestió no tenien fulles i no se’n van poder obtenir mostres. A la primavera els símptomes eren contradictoris, però al maig i el juny es van assecar alguns brots i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, el laboratori de referència estatal, va confirmar els pitjors pronòstics.

MESURES DE XOC

De manera immediata es van posar en marxa les mesures dels protocols autonòmics, estatal i comunitari. Per una banda, informar-ne totes les administracions implicades, incloses les comunitats veïnes. Per l’altra, actuar sobre el terreny. El primer de tot va ser aplicar un tractament en un radi de 150 metres contra els insectes per evitar la seva expansió. En  segon lloc, acabar ambels arbres afectats i els que són hostes potencials de la xilel·la en 100 metres.

«Hem arrencat d’arrel i triturat tot el material vegetal», resumeix Rodríguez, que aclareix que, com que el bacteri «no viu en material inert», ja no hi ha perill de contagi. Encara que els resultats de les oliveres pròximes han sigut negatius, els controls a tota la zona es multiplicaran. Tan important és la calma com la fermesa, apunta. «La millor forma d’entendre el problema és sense alarmismes però actuant amb total contundència quan apareix un brot. Se n’ha d’aprendre dels errors i a Itàlia se’n va cometre un, i és que no es va ser contundent. Si no ho ets amb tot el material i no erradiques el focus se te’n pot anar de la mans», adverteix.

Per això el protocol determina igualment que s’immobilitzi tot el material vegetal en deu quilòmetres a la rodona, cosa que en aquest cas ha afectat un total de set vivers. Ara caldrà analitzar les mostres i fins que no es descarti la presència del bacteri no podran vendre.

CONVIVÈNCIA OBLIGADA

La xilel·la sembla haver arribat per quedar-se, malgrat que això no suposa haver de resignar-se als devastadors efectes que ha tingut en el camp italià. Això sí, en aquesta fase el que resulta primordial és evitar que s’estengui, i la clau per a Rodríguez és deixar-la sense transport. «El que s’ha de fer és combatre els insectes vectors, que són els que el transmeten», apunta.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

I tenir activa la millor xarxa d’observadors possibles: els agricultors. «El sector ha d’estar conscienciat i ha d’haver una col·laboració absoluta. Els agricultors han de tenir clar que se’ls indemnitzarà i que no tindran problemes», recalca. També aprofita per enviar un encàrrec a la Unió Europea, que encara no s’ha pronunciat des que els van donar l’avís.

«Espero que siguin capaços de dedicar alguns fons per ajudar-nos. Que siguin conseqüents», reclama. A mitjà i llarg termini, la solució està en la investigació. Des de productes per combatre’l o neutralitzar-lo, a espècies més immunes. Però ara l’urgent és posar portes al camp.