ESPÈCIES MARINES

El Mediterrani es queda sense peixos

La biomassa a tota la conca s'ha reduït un 34% des del 1950, segons un estudi coordinat pel CSIC

El principal responsable és la menor productivitat del fitoplàncton, la base de la cadena tròfica

 

  / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

La biomassa o pes en tones de les principals poblacions de peixos, incloses espècies comercials i no comercials, ha disminuït el 34% al Mediterrani des del 1950 a causa especialment de la reducció del fitoplàncton, base de la cadena tròfica, i també a la superior pressió pesquera, segons mostra un model d’anàlisi matemàtica coordinada per investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La regió occidental de la conca mediterrània i l’Adriàtic són els sectors més afectats.

El model permet simular com els diferents grups marins es veuen afectats pels canvis en la productivitat primària (creixement de la biomassa del fitoplàncton) en combinació amb la pressió pesquera (les captures totals van augmentar el 189% fins a finals del segle XX, encara que després han disminuït gradualment). «De fet, ara podem predir com evolucionarà en un futur la biomassa marina si modifiquem els factors», comenta a aquest diari la primera firmant de l’estudi, Chiara Piroddi, investigadora del departament de recursos marins de l’ICM-CSIC. El model matemàtic també obre la porta a considerar altres factors antropogènics com la contaminació o l’arribada d’espècies invasores foranes.

PEIXOS DEL FONS I DEPREDADORS

Per grups marins, al conjunt del Mediterrani s’observa una clara tendència decreixent en el cas de peixos farratgers o que alimenten altres peixos (-34%) i, en menor mesura, de peixos demersals o que viuen al fons marí (-14%). El descens de la biomassa de les espècies situades al cim de la cadena, com ara foques i taurons, s’estima en el 41%. 

Al contrari, augmenta la biomassa dels organismes de mida inferior que se situen en una posició inferior de la xarxa tròfica, previsiblement «per una menor pressió perquè hi ha menys depredadors», prossegueix Piroddi. Els invertebrats, per exemple, han incrementat la seva biomassa en el 23%.

L’estudi, publicat a la revista Scientific Reports, ha comptat amb la participació de col·laboradors de la Comissió Europea i investigadors de diverses institucions espanyoles, italianes, franceses i canadenques. «És una prioritat europea –destaquen els autors– conèixer l’impacte» dels diversos factors que afecten la productivitat marina. «Els models de càlcul estan millorant la seva capacitat per predir dinàmiques complexes», insisteix Paroddi.

ECOSISTEMES PRESSIONATS

Encara que analitzar les causes del retrocés no era l’objectiu del treball, els autors recorden que els ecosistemes marins «d’arreu del món» estan cada  vegada més pressionats per una combinació de «factors antropogènics estressants» com la pesca intensiva i l’aqüicultura, la contaminació i la degradació de l’hàbitat, l’arribada d’espècies invasores i l’augment de la temperatura per culpa del canvi climàtic. El Mediterrani, escriuen, «s’ha definit com en estat de setge» per les intenses pressions que pateix. «No obstant –afegeixen–, pocs estudis s’han efectuat per quantificar l’impacte acumulat d’aquestes amenaces sobre l’ecosistema i els seus recursos».

Per validar el model matemàtic, els científics han analitzat dades anuals de biomassa i pesca de diverses espècies d’organismes marins durant més de sis dècades (1950-2011). Les dades provenen essencialment de les bases de dades de la FAO i d’articles científics. «Els primers grans estudis científics sobre biomassa no es van portar a terme fins als anys 90 del passat segle», diu la coordinadora del treball. 

Notícies relacionades

La reducció de la biomassa de peixos i mamífers no és tan acusada com la que han observat altres estudis anteriors, prossegueix la investigadora italiana, però això és així «probablement» perquè en el nou model matemàtic s’han tingut en compte totes les zones del Mediterrani. De fet, els contrastos són notoris: la reducció de biomassa més elevada es registra al Mediterrani Occidental i l’Adriàtic (el 50% menys), mentre que al Jònic el descens és de només el 8%.

És el primer estudi d’aquest tipus que es realitza per a tot el Mediterrani. Els resultats indiquen que tant els canvis en la producció primària com en la pressió pesquera han tingut un paper important en la dinàmica temporal del 1950 al 2010. No obstant, com explica Marta Coll, també investigadora de l’ICM-CSIC i coautora del treball, «el principal factor de canvi en aquest període ha sigut la variació en la productivitat primària». 

Temes:

Pesca