RÈPTIL DE GRANS DIMENSIONS

Neixen 38 anacondes al Bosc Inundat de CosmoCaixa

Els exemplars se cediran a zoos i centres d'investigació quan tinguin les condicions per ser donats

Algunes de les cries d’anaconda nascudes al Bosc Inundat de CosmoCaixa. / COSMOCAIXA

1
Es llegeix en minuts

La parella d'anacondes verdes que viuen al Bosc Inundat de CosmoCaixa, a Barcelona, han tingut descendència: 38 cries vingudes al món després dels set mesos 'd'embaràs' de la seva mare, que viu en aquest espai des de fa 12 anys. "La reproducció d'aquests animals que viuen en captivitat és un indicador de les bones condicions en què es troba el seu hàbitat, tant en manteniment com en nutrició, socialització i estat de salut", ha destacat l'Obra Social La Caixa en un comunicat.

Les cries que acaben de néixer, que pesen 250 grams i que fan entre 75 i 80 centímetres de llarg, estan en bon estat, tot i que encara han de mudar la pell per començar la ingestió d'aliments. En el moment que ja estiguin en condicions de ser donats, els exemplars se cediran a diferents zoos i aquaris, així com a universitats que tinguin projectes d'estudi sobre aquesta espècie amb l'objectiu d'aprofundir en el seu coneixement.

L'anaconda verda ('Eunectes murinus') és la serp més gran del món. Pot arribar fins a 12 metres de llarg, encara que el més habitual és que els mascles facin uns tres metres i la femelles arribin a sis. Es tracta d'una espècie semiaquàtica que habita en zones d'aigües poc profundes en sabanes i boscos tropicals. És comú sobretot a la conca de l'Orinoco, a l'est de Colòmbia i a la conca del riu Amazones, al Brasil, així com a les terres planes inundables de Veneçuela.

Notícies relacionades

Les femelles són ovovivípares i coven internament els seus ous durant uns set mesos. Normalment tenen de 20 a 40 cries, però el rècord està en 82. Com més gran és la femella, més nombrosa pot ser la posta. Normalment, en la naturalesa es reprodueixen cada dos anys. 

ALIMENTACIÓ

Després de néixer, les cries ja són totalment independents. La seva alimentació inclou des de peixos fins a mamífers, passant per rèptils i aus. Detecten les preses per les vibracions dels moviments així com per l'olor (estímuls químics detectats a través de la llengua i de l'òrgan de Jacobson (o òrgan vomeronasal) o bé pels òrgans detectors de calor, situats a la cara, sobre el llavi superior. Prefereixen les preses més grans que elles i consumeixen des de caimans fins a pècaris, aus o altres anacondes (sobretot les grans femelles, que poden depredar els mascles més petits).