El tsunami que va qüestionar el renéixer nuclear
A Europa no s'inaugura una central des del 2002, mentre que a l'Àsia n'hi ha cada cop més
amadridejos2331759 undated recent photo of the current nuclear plant 160310193817 /
La indústria nuclear pot presumir d’haver resistit al tsunami de Fukushima, ja que al món s’estan construint 70 reactors i fins i tot hi ha mitja dotzena de països que se sumaran aviat al club de l’àtom, però el cert és que l’empenta de passades dècades s’ha esfumat i les perspectives de creixement es limiten a les potències emergents, especialment a l’Àsia. De fet, avui hi ha al món tants reactors en operació, 437, com n’hi havia fa 20 anys: se’n creen de nous, però també es clausuren els més vells.
L’accident de l’any 2011 va tenir un gran efecte simbòlic perquè va afectar el Japó, un paradigma de la tecnologia. «Va ser un cop molt dur, perquè l’accident va ser a causa d’un fet que mai s’havia previst», resumeix Lluís Batet, director del màster d’Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Les centrals d’arreu del món ja tenien enormes mesures de seguretat –prossegueix–, però Fukushima va obligar a extremar-les per fer front a accidents inimaginables. Aquesta és la lliçó apresa». Per exemple, explica el professor de la UPC, s’han previst sistemes redundants per a avaries en el sistema de refrigeració o per suportar tres dies sense subministrament elèctric extern.
No obstant, més enllà de la seguretat, el sector ja s’enfrontava amb anterioritat a Fukushima a uns costos de construcció cada vegada més elevats, que necessiten llargs períodes d’amortització, així com a la competència d’altres fonts d’energia i al problema indefugible dels residus. De les 70 plantes previstes per als pròxims anys, almenys 30 acumulen retards de consideració. Malgrat tot, en opinió de Batet, l’energia nuclear segueix sent molt interessant perquè «garanteix poder cobrir la demanda en moments en què no hi ha ni vent ni sol». «Prescindir-ne no sortiria gratis –afegeix–. No es pot arribar a un subministrament totalment renovable de la nit al dia».
PAÏSOS LÍDERS
Dels reactors en construcció, 27 es troben a la Xina, 6 a l’Índia i 5 a Corea del Sud, països necessitats amb urgència d’un gran subministrament elèctric que garanteixi la seva indústria en auge. Bielorússia i els Emirats Àrabs disposaran possiblement aquesta dècada de les seves primeres centrals, i més a llarg termini tenen previst iniciar les obres Bangla Desh, Turquia i Vietnam, entre altres.
No obstant, aquest futur no compensa la situació als països occidentals. Actualment, a la UE només hi ha dues plantes en construcció, una a França i una altra a Finlàndia, que a més arrosseguen un retard més que considerable i uns sobrecostos milionaris, més dos projectes no cristal·litzats encara al Regne Unit o Hongria, però poca cosa més. En canvi, Alemanya ha instaurat un calendari de tancament de les seves plantes d’aquí al 2020, mentre que Suïssa va suspendre l’aprovació de tres noves plantes i a Itàlia un referèndum va ratificar la negativa a construir centrals acordada el 1988. L’última central inaugurada a Europa occidental es va connectar a la xarxa el 2002.
ESTRATÈGIA DE PROLONGACIÓ
Antonio Cornadó, president de Fòrum Nuclear, el 'lobby' del sector espanyol, no veu un panorama tan negatiu: «A nivell global, l’impacte de Fukushima no ha sigut significatiu. Pocs països s’han plantejat tancar-les, i l’únic cas significatiu és Alemanya». En qualsevol cas, l’estratègia de la indústria europea és una altra. «El que s’està plantejant és allargar la vida operativa de les centrals fins, per exemple, als 60 anys, com ja s’està fent als Estats Units –prossegueix el president de Fòrum Nuclear–. França. Bèlgica i Suïssa ja han acceptat operar més enllà dels 40 anys». Potser no es construeixen noves plantes, però s’aposta per la continuïtat de les existents. «No vull dir que l’energia nuclear sigui bona, però sí que és necessària, si més no a curt termini. És complicat canviar de cop i volta els hàbits socioeconòmics», considera Batet. «Val la pena tenir l’opció nuclear, amb independència que apostem per les renovables», acaba dient Cornadó.
