Madagascar es dessagna

Madagascar era segles enrere una illa coberta gairebé completament per boscos d'una biodiversitat sense comparació, plens d'espècies endèmiques com els lèmurs, les fosses i infinitat de ratpenats, rosegadors i camaleons, però en les últimes dècades ha patit una desforestació galopant que l'ha portat a perdre el 85% de la seva coberta original. «Ara, els turistes que surten de la capital, Antananarivo, i es dirigeixen als parcs nacionals del sud observen durant el camí hores i hores d'estepa desarborada», explica Álvaro Fernández-Llamazares, especialista en etnoecología que treballa a Ma­dagascar en diversos projectes que intenten fomentar el creixement sostenible de l'illa. Fernández-Llamazares, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, participa en un programa coordinat i sufragat per la Universitat d'Hèlsinki, a Finlàndia.

L'illa, amb una mida lleugerament superior a la d'Espanya, es desforesta per dos motius essencials: per una part, el creixement accelerat de la població té com a resultat una necessitat imperiosa de noves terres de cultiu; per una altra, a l'empara de poderoses màfies, les motoserres avancen a la recerca d'or i fustes tropicals com el palissandre. A tot això s'hi uneix una inestabilitat política que ha suposat perdre bona part dels fons internacionals d'ajuda al desenvolupament. «Des de l'espai, els astronautes diuen que sembla que Madagascar s'estigui dessagnant perquè l'erosió arrossega cap al mar la terra ferruginosa típica de l'illa. Despoblats de vegetació, els rius tenyeixen de vermell l'oceà», diu l'investigador.

El que busca el programa de gestió, encapçalat per Mar Cabeza, professora d'Ecologia de la Universitat d'Hèlsinki, són «alternatives» per a les poblacions que viuen a prop o fins i tot a l'interior de les poques zones conservades en bon estat. Fernández-Llamazares creu que existeixen fórmules per explotar la terra sense fer malbé les seves riqueses, cosa que es coneix com permacultura. «Es necessiten sistemes agrícoles estables perquè, una vegada desproveïdes de la seva coberta vegetal, les terres s'empobreixen ràpidament, igual que a l'Amazònia», afirma. L'investigador es mostra partidari de la creació de zones «tampó» a prop dels parcs nacionals en què es pugui cultivar, caçar i fins i tot instal·lar plantacions per produir fusta. I també que es permetin dins dels espais protegits algunes activitats tradicionals com la recollida de fruits (mel i vainilla, per exemple) i determinats cultius. En cas contrari, la pressió sobre els parcs serà insuportable. L'equip també cataloga tota la riquesa biològica, cosa essencial per conèixer el que ha de protegir-se.

ESCOLES I MESTRES 

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Una de les esperances és el turisme a l'estela del model costa-riqueny. Un exemple és el que succeïa al parc de Ranomafana, una de les joies del país: les comunitats locals, diu l'investigador de l'ICTA, rebien el 50% dels ingressos, cosa que els permetia crear pous, millorar els seus sistemes agrícoles o construir escoles, però «des del cop d'Estat del 2009 no han vist res». Per encarar el futur, el programa de gestió forma joves universitaris malgaches. «Confiem que siguin la base d'una nova de generació de polítics i ecòlegs». El programa també canalitza fons des de Finlàndia perquè hi hagi professors a les escoles de les comunitats en què treballen els investigadors.

Fernández-Llamazares diu que es dedica a «establir lligams» amb les comunitats locals, lluny del «paternalisme». «Nosaltres, que hem devastat el nostre medi ambient, no estem en condicions de dir-los a la gent d'aquí el que ha de fer. Seria hipòcrita», conclou.