Anar al contingut

NOVETAT EDITORIAL

Els altres antifranquistes, per Joan Safont

El periodista i escriptor de Mataró posa sobre la taula els empresaris, eclesiàstics, intel·lectuals i militants conservadors a 'Sabotatge contra Franco'

Joan Salicrú

joansafont sabotatge

El periodista i escriptor de Mataró Joan Safont, autor de ‘Sabotatge contra Franco’. / J.S.

Al periodista i escriptor Joan Safont (Mataró, 1984) li agrada endinsar-se en terrenys incòmodes. Sortir dels tòpics. Fer punta al llapis.

Després de diversos treballs sobre principis de segle i dels seus personatges rellevants en l'àmbit del catalanisme polític i cultural, Safont avança ara una mica en el temps i a ‘Sabotatge contra Franco’ (Angle Editorial) dona el protagonisme a “els altres antifranquistes”, per dir-ho com Candel: empresaris, eclesiàstics, intel·lectuals i militants conservadors que, malgrat veure la victòria de Franco inicialment com un mal menor, quan va quedar clar que la dictadura anava per llarg van començar una sèrie d'accions per posar fi al règim.

“Parlem de gent que era una minoria, que havia fet la guerra amb el bàndol franquista o que li havia donat suport perquè se sentia incòmode a la zona republicana però que després entrarà en estratègies d'oposició. I parlo de sabotatges perquè té aquesta connotació ‘des de dins’. Podríem dir que són sabotatges sota les faldilles del mateix règim”, ironitza.

Segons el periodista i escriptor, en el fons, aquesta és la història de la ruptura d'un pacte tàcit entre la burgesia catalana i el règim, pel qual després de la guerra se'ls va tornar als primers les fàbriques confiscades durant el conflicte però se'ls va exigir lleialtat absoluta a canvi.

“Al principi això va ser així, però a poc a poc els mateixos burgesos seran els mecenes d'activitats subversives i això ho faran encara que segueixin fent negocis amb el règim”, explica Safont referint-se al cas de Fèlix Millet pare, per exemple.

En concret, l'autor apunta tres motius de ruptura entre el règim i aquesta burgesia: la qüestió catalanista, l'enfocament excessivament “rigurosista” i nacional-catòlic de la religió catòlica i l'absència de qualsevol mecanisme democràtic.

“Completar la visió de l'antifranquisme”    

L'autor explica que la voluntat del llibre és completar la visió de l'antifranquisme, moltes vegades reduït als moviments d'esquerres a partir dels anys 60, i de subratllar l'existència d'“els altres antifranquistes”. “No es tracta de blanquejar biografies sinó de completar la història, d'explicar complexitats”, assegura.  

"No es tracta de blanquejar biografies sinó de completar la història"

Joan Safont

Autor de 'Sabotatge contra Franco' 

El periodista i historiador de Mataró recorda que l'empremta d'aquest procés arriba com a mínim fins a 1980, ja que tres dels presidenciables de les primeres eleccions autonòmiques –Jordi Pujol (CiU), Joan Raventós (PSC) i Anton Cañellas (Centristes de Catalunya-UCD)- són persones pertanyents a la segona generació d'aquest món burgès però que ja no havia viscut la guerra. A més, a un altre personatge tan important com Josep Benet, que sí que havia viscut la guerra i era secretari de Millet, també se'l podria inscriure en aquest grup.   

Safont recorda que, just després de la Guerra Civil, els possibles antifranquistes estaven o ben exiliats o morts, a presó “de manera que els que poden començar a fer oposició són els que són aquí. I primerament, el 1942, que és el moment més totalitari del règim, l'activitat subversiva és fer una lectura de poesia en una casa; el 1960 els sabotatges seran d'una altra mena, més explícits, teixint el fenomen de la Nova Cançó o la creació del Grup 62”.

L'autor ha treballat intensament en el volum durant l'últim any. “No sé si tots els episodis que explico són molt coneguts o no, però en tot el cas el que he fet és inscriure'ls en un marc més ampli, en un relat conjunt; això és el que no s'havia fet fins al moment”, reflexiona. Al volum es repassen fets crucials de la història contemporània catalana, com l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947 o els Fets de Palau de 1960.    

Entre les perles que es poden llegir al llibre hi ha la carta ‘Notas sobre las formas de solución del problema catalán’, que teòricament –no està firmada- va escriure el 1942 Ramon d’Abadal, vell polític de la Lliga, a Don Juan de Borbón, pare de l'actual rei emèrit.     

El llibre serà presentat el 20 de setembre per Jordi Amat a la llibreria Ona de Barcelona, precisament un d'aquests espais creats per la resistència antifranquista, el 1962, de la mà de Josep Espar Ticó. A Mataró, ciutat natal de l'autor, la presentació tindrà lloc a Dòria Llibres dos dies després que a Barcelona i serà presentat pel periodista Agustí Pons.   

Tornar al passat

Per a l'escriptor i periodista de Mataró, tractar fets del període 1939-1975 –que és el que comprèn el llibre- és com haver viatjat al futur, ja que la majoria dels seus treballs versen sobre principis de segle, una època poc treballada en l'àmbit historiogràfic. “Però en el fons t'adones que en tractar el tram central del segle XX no fas més que desenvolupar línies ja apuntades a principis de segle”, apunta.

“De totes maneres, de seguida tornaré a principis de segle”, assegura; no en va treballa en la biografia d'Amadeu Hurtado, en la qual treballa des de fa temps.     

Safont és llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Reporterisme i Periodisme Avançat a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Actualment és doctorand a la Universitat de Girona.

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

0 Comentaris
cargando