Joaquim Llovet, o el pas de la història local a la Història

Imatge d’arxiu de Joaquim Llovet, historiador de Mataró, mort als 95 anys.

Imatge d’arxiu de Joaquim Llovet, historiador de Mataró, mort als 95 anys. / JOAN CASTELLÀ

4
Es llegeix en minuts
Joan Giménez, doctor en Història Moderna

Aquest malaurat agost de 2017, excessiu en morts, també s’ha emportat d’entre nosaltres l’historiador mataroní Joaquim Llovet.

El mestre i amic nasqué a Mataró un ja llunyà 1921, en el si d’una llar obrera. Féu els seus estudis en els Maristes de Sant Josep, versió pobra de l’esmentada institució a Mataró.

Amb 16 anys, a l’any 1937, començà a treballar a l’Ajuntament de Mataró i l’atzar féu que fos destinat a l’Arxiu Municipal. Aquest fet condicionaria tota la seva vida i alhora l’evolució de la historiografia mataronina.

Per definir la personalitat del senyor Llovet -com l’anomenava tothom a Mataró- hi ha dos elements, al meu entendre, fonamentals. El primer és que fou un model perfecte d’autodidacta. Mai trepitjà -com alumne- les aules universitàries i malgrat això en la seva maduresa el món universitari el reconegué com un dels historiadors modernistes catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX. Mai fou un professional de la història en el sentit que depengué, econòmicament, del seu treball com administratiu a diferents empreses per a la seva subsistència i la de la seva família.

Aquests dos elements circumstancials permeten conèixer alguns dels trets fonamentals que definirien la personalitat de Llovet: la seva intel•ligència i la seva capacitat de treball. Capacitats que ell abocà plenament a la seva passió, l’estudi, el coneixement i la difusió de la història local.

Tanmateix, els seu primers passos de joventut semblaven encaminar-lo cap el gènere periodístic. A l’any 1940 publicava a la premsa local 'Mosaico contemporáneo de nuestra marina' en el qual combinava referències històriques amb comentaris d’actualitat. En els anys següents continuà aquesta tasca periodística amb títols tan suggerents com 'Pasqua en el Islam' (1942) o 'Día de Zoco' (1940) fruit de la seva estada a Melilla en complir el servei militar. Aquesta faceta periodística es complementà amb diverses entrevistes i també amb la crítica cinematogràfica.

En els anys següents el profund coneixement que tenia de l’Arxiu Municipal el portà a escriure diferents articles cada vegada més lligats a la història local i, gràcies a això, en publicar-se la col•lecció 'Enciclopèdia de Catalunya', li foren encomanats els volums 30 i 32 corresponents a la ciutat de Mataró. Això fou a l’any 1959.

M’explicava el senyor Llovet que no sols hagué d’escriure el text sinó que també hagué de fer les gràfiques i la planimetria de l’obra i com que algunes zones de Mataró creixien urbanísticament a més velocitat que la planimetria oficial ell mateix, sobre el terreny, traçava els plànols dels carrers que s’anaven construint a les barriades.

Aquesta obra marcà, sens dubte, el treball posterior de l’autor i definia les seves grans capacitats per interpretar la complexitat del devenir històric. Els vells recursos de la història local d’exaltació del terreny propi deixaven pas a una nova manera de fer història que integrava geologia, climatologia, demografia, urbanisme, agricultura, institucions polítiques i culturals, etc.

Naixia l’historiador que traspassava el marc de la 'història de campanar' o 'història de festa major' -mots despectius encunyats pels detractors de la història local- i naixia de la mà de Llovet la primera historiografia local de base científica.

Amb Joaquim Llovet va néixer a Mataró la primera historiografia local de base científica

Aquesta evolució vingué de la mà del profund coneixement que Llovet tingué dels corrents més innovadors de la historiografia contemporània i, més concretament de la francesa. A través dels seus contactes amb el demògraf Josep Iglésies i amb Jaume Vicens Vives Llovet conegué i es feu seus els principis de l’Escola dels Annales.

Amb aquests fonaments i el seu treball meticulós i rigorós Llovet es llençà, en els anys següents, a escriure un bon nombre d’obres -moltes d’elles guardonades amb el Premi Iluro- que contribuïren a definir el model català de relació amb les colònies americanes i, també, a posar les bases de la Catalunya del segle XIX a partir dels processos engegats en els darrers segles de l’Edat Moderna a zones com a Mataró i el Maresme. Havia nascut el Llovet historiador modernista.

Són testimoni d’aquesta etapa les obres 'Mataró 1680-1719. El pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966)', 'Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró. 1816-1875' (1971), 'Cartes a Veracruz' (1974) i 'Els viatges del capità Moreu' (2009).

Treballador infatigable fins als darrer mesos de la seva vida, continuà publicant en els 'Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria', revista especialitzada en la història de Mataró amb al qual col•laborà des dels seus inicis.

Notícies relacionades

Les aportacions de Llovet li valgueren el reconeixement de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i també de la Real Academia de la Historia.

La ingent tasca investigadora, que dugué a terme en la seva dilatada vida, permeté elaborar una història de base local -de caràcter científic- que ajudà a comprendre els grans processos històrics que visqué Catalunya en els darrer segles de l’Edat Moderna. Al mateix temps posà en el mapa histogràfic, en majúscules, la ciutat de Mataró com a paradigma dels canvis econòmics i socials de la Catalunya del segle XVIII.

Temes:

Obituaris