'Enterprising&Fun': volar més enllà de l'institut

Un centre de secundària de Mataró i un altre de Suècia redacten nou estudis de viabilitat d'empreses de justícia social en el marc d'un projecte europeu

dfp mg 3631

dfp mg 3631 / Daniel Ferrer Páez

4
Es llegeix en minuts
MIREIA BIEL / MATARÓ

Una línia de productes cosmètics ecològics dissenyats per una empresa les treballadores del qual han patit violència de gènere. Una cooperativa editorial que ven llibres de textos a preu de cost. O una empresa que construeixi vivendes sense especulació destinades a lloguer social, que podrien pagar-se amb treballs a la comunitat.

Són només alguns dels nou projectes que formen part de la iniciativa europea ‘Enterprising & Fun’, que es desenvolupa a cavall entre els instituts Miquel Biada de Mataró i l'AfChapman de Karlskrona, a Suècia, per un total de vint alumnes catalans i vint de suecs que mitjançant dues trobades físiques a les dues ciutats i un contacte telemàtic constant, construiran iniciatives que no només puguin ser viables en algun dels municipis, sinó que a més es basin en els principis de la justícia i la responsabilitat social i la sostenibilitat ambiental. 

UNA OPORTUNITAT ÚNICA

Ara, els estudiants de segon de Batxillerat de Mataró estan a Suècia durant deu dies per portar a terme la segona part d'un projecte que, grosso modo, “els està canviant la vida”, segons el coordinador de mobilitat internacional de l'institut Miquel Biada, Martí Giménez.

Ell mateix explica com al llarg del treball, els alumnes desenvolupen “capacitats tan clau com el treball en equip i la capacitat de tirar endavant un projecte amb les noves tecnologies, mitjançant el contacte per videoconferències i amb l'anglès com a llengua vehicular”. Quelcom de ja habitual en molts llocs de treball i que molt probablement serà part de l'ecosistema laboral d'aquí a deu anys, quan aquests joves entrin a formar part d'ell, ja sigui a Catalunya o en un altre país europeu.

I no només això, ja que "els conceptes d'economia del bé comú i justícia social han de ser patents en els seus projectes, per la qual cosa la immersió en aquesta cultura i l'exploració d'aquesta realitat són innegables”, conclou Giménez.

El treball en xarxa i el desenvolupament d'un projecte eminentment social són inqüestionables per a Jenny Casahuga, responsable del projecte a l'institut AfChapman de Karlskrona. “Amb iniciatives com la que ens ocupa donem als nostres alumnes l'oportunitat de veure situacions reals, d'enfrontar-se al procés de creació d'una empresa en un context com l'actual”, resumeix.

No obstant, afrontar aquesta experiència no seria possible sense les estades a les respectives ciutats, que permeten conèixer més profundament l'organització social i econòmica de cada país, així com aprendre a “pensar de forma transversal, amb visió internacional”, tal com explica Casahuga.

CONSTRUIR EL PROJECTE PARTINT DE LA REALITAT

Per a això, són indispensables les visites a emprenedors i universitats, a la vegada que es coneixen de prop cooperatives i s'assisteix a xerrades sobre comerç just, per exemple, tot per analitzar “casos concrets, ingredients de la vida real com el mercat al qual la seva hipotètica empresa hauria de dirigir-se, el sistema del que formaria part i la societat en la que s'inclouria”, explica Casahuga.

A la primera reunió de treball feta a Mataró, al novembre, no va faltar a l'agenda el pas pel Tecnocampus i la seva incubadora, el descobriment de l'espai de cooperatives del Cafè de Mar o la xerrada que aquella setmana donava el creador de l'economia del bé comú, Christina Felber, en el marc de la II Setmana de l'Economia Solidària de Mataró. A Karlskrona, els alumnes han seguit avançant en els seus projectes a la vegada que coneixien el viver d'empreses de la universitat Blekinge Tekniska Högskolan, assistien a una xerrada amb l'emprenedor i alcalde de Karlskrona Rikard Jönsson o s'endinsaven en l'empresa social Resolt, que compra objectes que la gent vol tirar i els recicla i torna a donar-los ús.

 UNA EXPERIÈNCIA IGUALITÀRIA

Finançat per la Unió Europea i avalat pel Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Ensenyament (SEPIE) i l'Ajuntament de Mataró, el projecte compta amb 33.000 euros, 20.000 dels quals s'han atorgat a l'institut català com a organitzador del projecte i 13.000 al suec com a soci col·laborador.

Un pressupost ambiciós i que, a més, permet desenvolupar una activitat inclusiva i igualitària dins dels centres ja que és completament gratuïta per als alumnes,  quelcom especialment interessant per als estudiants de Mataró, alguns dels quals no podrien haver-se pagat el cost de l'experiència sense el finançament europeu.

Per això adquireix especial rellevància curricular el projecte perquè, encara que els estudiants són escollits per mèrits acadèmics, molts no tenen famílies els ingressos de les quals els permetin pagar un viatge d'aquestes característiques perquè les seves situacions econòmiques són complicades i, fins i tot, vulnerables. L'institut Miquel Biada es troba al barri de Cerdanyola de Mataró, on viu el 24,3% de la població del total de la ciutat i que acull fins a un 47,2% d'immigració.

Notícies relacionades

Després de les dues reunions presencials de novembre i gener, els dos grups tornaran a casa per acabar els treballs en el núvol i presentar-los a l'abril. Nou projectes que, o a Mataró o a Karlskrona, podrien convertir-se en realitat.

Més notícies de Mataró