Avis milionaris

Els 660 milions del Gordo 2016 han caigut aquest any a l'administració d'Agustín i María José, uns hostalers a qui la crisi els va obligar a reciclar-se de loters a Madrid. Ho van fer al passeig de l'Esperanza, en ple districte d'Arganzuela (classe mitjana alta). La seva oficina s'havia quedat amb tot el 66.513, encara que per a la fortuna d'alguns barcelonins deu sèries i els corresponents 40 milions van viatjar al Raval per un acord personal entre loters.

Un dels motius de quedar-se el número amb tant d'afany és que tenien un client fix que el volia tant sí com no: una residència pública d'avis que s'ha convertit en el símbol de la bona sort. “¡La Grossa acaba en tretze!” Al sentir el crit d'alerta, avis i treballadors de la residència Peñuelas s'han abraonat davant del televisor. El que ha passat després de sentir com les nenes de San Ildefonso repetien "66.513" qualsevol s'ho pot imaginar. “De sobte tothom ha començat a cridar i abraçar-se. No ens ho podíem creure. Gairebé tots teníem el número, treballadors i residents”, explica la Cristina, la treballadora social que mostra amb la mateixa alegria el seu dècim premiat i un avançat estat de gestació.

DES DEL 2002

Ella ha sigut sempre l'encarregada de gestionar-ne la compra i recorda perfectament com juguen el mateix número des que la residència va obrir les portes el 2002. Se l'han emportat els 220 residents, molts dels avis que van al centre de dia i els treballadors fins a totalitzar uns 350 afortunats, encara que alguns només porten participació. Després d'un càlcul ràpid arribem a la conclusió que al centre li han caigut 80 milions d'euros.

“La veritat és que ha sigut una alegria enorme perquè ens va bé a tots”, ha explicat la directora, Carmen Fernández. “Els salaris aquí no són precisament alts i el perfil dels residents, ja us ho podeu imaginar. És una residència de finançament total de la Comunitat de Madrid, els avis no paguen res perquè no tenen recursos. A molta de la gent li feia moltíssima falta una cosa així”, afegeix amb l'única cara seriosa que es pot trobar ael centre mentre ressonen les trucades dels empleats als familiars. “Rosa, m'ha tocat el Gordo”, crida el Juan a la porta. I així fins a l'infinit.

"PER ALS MEUS FILLS"

¿Qui sap perfectament què en farà, dels diners? Els treballadors no gaire. La majoria, com la mateixa Cristina, reconeixen que no han tingut ni “temps per pensar-ho”. Alguns parlen de les hipoteques i els forats de sempre. Però els que ho tenen més clar són els avis. Tots responien el mateix: “Serà per als meus fills”.

Uns fills com els de Juan Saínz, postrat en una cadira de rodes, que encara no ha tingut temps ni d'avisar-los. “Estic molt content per ells. Porto un dècim sencer. Però jo ja no necessito res. Tinc un paga de funcionari i aquí ho tinc tot”. Té 93 anys. Amb prou feines se l'entén. Em demana que truqui a un cunyat per donar la notícia a la família però no despenja. Segur que la família no trigarà a anar a abraçar-lo.

Notícies relacionades

¿Fins quan es pot cobrar un dècim de Loteria de Nadal?

¿Com podem cobrar un dècim robat, perdut o trencat de la Loteria de Nadal 2019?

La Pepa, una dona de 92 anys, mostrava la seva felicitat perquè "no tenia res per deixar a la família i ara sí". Va comprar tres dècims, 1,2 milions d'euros que compatirà amb dos fills, sis néts i nou besnéts.

Com en totes les residències d'avis, n'hi ha que es troben en pitjor estat. Un dona havia confós una butlleta d'una tómbola del centre amb el dècimo premiat i s'ha posat a reclamar tot cridant. Els treballadors estan acostumats a lidiar amb aquesta mena de situacions. “Té Alhzeimer, que hi farem. Després es calmarà, no passa res”, explicava el Valentín, el recepcionista, que és el que va donar l'alerta al cridar eufòric pel seu compte a una emissora de ràdio.