De la glòria olímpica a la frustració del Fòrum

Era cridada a ser una trobada que mouria el món, però al final no va tenir res a veure amb això. El Fòrum de les Cultures del 2004 va ser una iniciativa imaginada per Pasqual Maragall i impulsada pel seu successor a l’alcaldia de Barcelona, Joan Clos. Després de l’èxit dels Jocs del 1992, Maragall buscava per a Barcelona un altre gran pretext que permetés rematar la gran transformació urbanística de la ciutat, prolongant la Diagonal fins al mar i continuant la recuperació del litoral des del Poblenou fins al Besòs.

Aquesta vegada, el pretext seria un gran esdeveniment internacional de nova creació, centrat en la cultura i la promoció de la pau, la diversitat cultural i la sostenibilitat.

Sota el paraigua del Fòrum es van construir el Centre Internacional de Convencions, un geriàtric i el Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica. Però, malgrat això, el Fòrum de les Cultures, per al qual es van destinar gairebé 2.000 milions d’euros, no va donar els resultats urbanístics ni socials que es pretenia aconseguir.

No va rebre l’afluència prevista (s’esperaven uns cinc milions de visitants i no van passar de 3,3). No va saber transformar del tot la franja litoral guanyada al mar ni unir-la amb Sant Adrià i, per extensió, amb Badalona. Tampoc va posar fi a l’aïllament del barri de la Mina. Al contrari: els humils blocs d’aquell barri estigmatitzat contrasten amb els alts pisos, moderns i luxosos de Diagonal Mar.

ABANDONAMENT

Avui, la zona del Fòrum és una gran esplanada on se celebren festivals com el Primavera Sound i on hi ha el Museu Blau de ciències naturals, a l’icònic edifici triangular del Fòrum, actualment usat sobretot per a congressos.

La ciutadania, sempre amb matisos, tendeix a considerar-lo un espai inhòspit i desangelat, malgrat que el projecte en el seu moment va comptar amb la complicitat de les tres administracions: el Govern d’Aznar, la Generalitat de Pujol i l’Ajuntament de Clos.

«Els barcelonins van girar l’esquena a aquell gran esdeveniment que va intentar imitar els Jocs», sentencia l’antropòleg Andrés Antebi, coordinador de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). «I urbanísticament, va crear un desert de ciment», afegeix. Per a Antebi, el Fòrum de les Cultures va significar, sobretot, el «monument del drama que és el model Barcelona».

«La ciutat s’ha anat construint sobre la base dels megaesdeveniments [una exposició universal, una altra d’internacional, els Jocs...]. El Fòrum va ser l’últim, només que no va tenir ni punt de comparació amb la il·lusió col·lectiva que van suposar els Jocs», comenta Andrés Antebi.

La prova d’aquest fracàs és, segons ell, que «ningú va voler recollir aquell llegat» i que fins i tot la ciutat «va amagar» el Fòrum. Aquest projecte reurbanitzador no uneix, sinó que separa. «És un espai d’absoluta segregació. Un nyap urbanístic. Es va pensar per albergar un gran esdeveniment, però no quins usos podria tenir en el futur. La relació d’aquest espai amb els seus barris és pràcticament nul·la», diu.

REGENERACIÓ DEL RIU BESÒS

Segons l’opinió de l’arquitecte i regidor de Sant Martí, Josep Maria Montaner, el Fòrum va intentar, fallidament, unir les activitats culturals amb la transformació urbanística de l’àrea. Aquesta última, segons ell, va ser «molt precipitada». A això s’hi suma que no hi va haver articulació entre els diferents projectes del Fòrum.

«Els Jocs es van repartir en quatre zones de la ciutat. El Fòrum està tot en una zona amb molta influència de Diagonal Mar. Hi va haver molta pressió privada», continua Montaner. Tot i que el balanç general que en fa és «negatiu», reconeix un element positiu relacionat amb el Fòrum: la regeneració del riu Besòs, que els 70 i 80 era una claveguera a cel obert.

Notícies relacionades

Sota l'embruix del 'dream team'

El gran salt endavant

«El sanejament del riu es va fer abans del Fòrum, però pensant a redirigir-hi la ciutat», matisa Montaner. En aquest sentit, la renovació urbanística és innegable si es té en compte que abans hi havia un fangar dominat per la depuradora del Besòs.

L’antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà Giuseppe Aricó critica també l’«especulació urbanística» que va generar el projecte. I que no s’integrés a barris adjacents com la Mina. Urbanísticament, el veu com un «laboratori». «Van aconseguir fer una zona exclusiva amb hotels d’alt estànding, que en dieun la Mina pija. Però sense cap utilitat social». El Fòrum és, per a molta gent, el gran exemple de ciutat per consumir.