La nova carrera nuclear

El 5 de febrer passat estava cridat a ser un dia moderadament feliç. Sense gaire fanfàrria, es va complir el termini establert perquè els Estats Units i Rússia reduïssin els seus arsenals nuclears en virtut del tractat New START, firmat pels dos països el 2011. Durant els pròxims tres anys, renovables a partir del 2021, cap d’ells podrà tenir desplegats més de 1.550 caps nuclears estratègics i 700 vehicles per llançar-los. Aquesta xifra és suficient per destruir el planeta diverses vegades, però empal·lideix davant les més de 30.000 bombes que cada un va arribar a tenir a punt durant el moment culminat de la guerra freda. 

    

Lluny de celebrar-se, la notícia va passar de puntetes. L’ànim era més aviat trist. Només tres dies abans Washington havia presentat la seva nova política nuclear. El pols per qui té el botó més gran torna a figurar a l’ordre del dia.

    

Les dues antigues superpotències fa anys que estan embrancades  en un costós procés per modernitzar els seus arsenals nuclears, projectes que coincideixen amb un nou auge de les tensions geopolítiques. No només entre la Casa Blanca i el Kremlin, sinó també amb diversos actors perifèrics com l’Iran, Corea del Nord i el Pakistan, aquests dos últims potències atòmiques. 

    

El rejoveniment dels arsenals es tradueix en el desenvolupament de nous caps nuclears, míssils balístics intercontinentals més potents, bombes tàctiques (de curta distància i menor càrrega explosiva) capaces de ser utilitzades al camp de batalla i drons submarins. La nova carrera armamentística ja no és una competició per demostrar qui té més bombes, com va passar durant la guerra freda, sinó una pugna per la tecnologia i les capacitats tàctiques per intimidar el rival.

PROVOCACIONS CREIXENTS

Aquesta inversió massiva està coincidint amb les provocacions creixents de tots dos bàndols al cel d’Europa i al del Pròxim Orient, i la tendència per part de Vladímir Putin i de Donald Trump a publicitar sense gaires embuts el seu poder per aniquilar els seus enemics.

    

«Com ha repetit moltes vegades William Perry, el secretari de Defensa de Bill Clinton, jo solia pensar que estàvem caminant adormits cap a una nova carrera armamentística. Això era abans. Amb Trump al poder em penso que ho estem fent d’una manera deliberada», assegura Alexandra Bell, exdirectora de l’Oficina de Control d’Armes del Departament d’Estat.

    

Obsessionat per desplegar una imatge de força al món, la política nuclear de Donald Trump ha trencat amb els objectius del seu predecessor, centrat a reduir el paper i el nombre de les armes nuclears, per posar novament l’èmfasi en la seva importància. 

ARMES TÀCTIQUES DE BAIXA CÀRREGA

Per primera vegada des del final de la guerra freda, la seva Administració ha reintroduït els míssils nuclears de creuer per ser llançats des de submarins. Ha ordenat una integració més gran entre les forces nuclears i convencionals com les que operen a Europa sota el paraigua de l’OTAN. I ha donat instruccions per desenvolupar noves armes tàctiques de «baixa càrrega» capaces de ser utilitzades al camp de batalla durant un conflicte convencional.

    

En aquest sentit, Rússia l’avanttatja, encara que els EUA comptgin amb 150 d’aquestes armes tàctiques desplegades a Europa. La seva descripció no ens hauria d’enganyar, perquè el Pentàgon parla d’una càrrega de sis quilotones, un terç de la qual va convertir la ciutat japonesa d’Hiroshima en cendra. 

    

«Els nostres tractats de control d’armes amb Rússia no cobreixen les armes de curta distància, les anomenades armes tàctiques, de manera que si les coses es descontrolen es podria obrir la porta a una guerra amb aquest tipus d’armament», diu Lisbeth Gronlund, de la Union of Concerned Scientists.

    

Potser la cosa més significativa de la nova estratègia nord-americana és que rebaixa les circumstàncies sota les quals el president i comandant en cap podria ordenar un atac nuclear. Entre altres coses, ho preveu com a resposta a un ciberatac contra les infraestructures essencials dels Estats Units.

EL RELLOTGE DEL JUDICI FINAL

Tots aquests factors, units al risc d’un error de càlcul en el conflicte amb Corea del Nord, les tensions al mar de la Xina, l’increment dels arsenals nuclears de l’Índia i el Pakistan o la falta de mesures per aturar el canvi climàtic, van portar fa unes setmanes el Butlletí de Científics Atòmics a avançar el seu Rellotge del Judici Final. És a només dos minuts de la mitjanit, l’hora que marca la potencial aniquilació de la humanitat, una minutera en què no havia estat des del 1953.

Notícies relacionades

Rússia es llança a modernitzar el seu armament atòmic

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

    

Els seus prestigiosos científics no són els únics que comparteixen aquesta sensació de pessimisme. L’exsecretari de Defensa William Perry va assegurar al desembre que «la possibilitat d’una catàstrofe nuclear és avui més gran que durant la guerra freda».