Trump obre la guerra comercial amb Àsia

L’infame mur de Donald Trump a la frontera amb Mèxic segueix sense adquirir forma però les múltiples barreres que el president dels Estats Units està alçant amb la seva filosofia proteccionista, nacionalista i aïllacionista de l’«Amèrica primer» són molt reals. La seva Administració va anunciar la imposició d’aranzels a les importacions de panells i cèl·lules solars (provinents sobretot de la Xina) i de rentadores (principalment de Corea del Sud). 

Es va advertir que aviat poden seguir tarifes semblants sobre acer, alumini i altres productes. Dies abans que Trump assisteixi a la reunió de Davos, la seva declarada guerra al lliure mercat i comerç, que ha fet saltar les alarmes en les elits d’una economia globalitzada, entra en una nova fase. Trump, que poc després d’arribar a la Casa Blanca va abandonar l’Acord Comercial Transpacífic amb 12 nacions que havia gestat Barack Obama i que està renegociant amb Mèxic i Canadà l’Acord de Lliure Comerç, està complint una promesa de campanya, convertint en accions la dura retòrica amb la qual es va guanyar el fervor de bona part dels votants de classe treballadora. Però les seves accions tenen derivades complexes.

Pot exacerbar les tensions amb socis comercials i també provocar una escalada en mesures de resposta que acabin afectant negativament treballadors i consumidors nord-americans.

De moment, tant la Xina i Corea del Sud, que han criticat durament els aranzels, com l’Índia o Mèxic, ja han anticipat que podrien recórrer a l’Organització Mundial de Comerç. I l’última vegada que els EUA va imposar mesures semblants, el 2002 a l’acer amb George W. Bush, l’organisme va dictar en contra de Washington, que per a l’any següent feia marxa enrere. «La preocupació és que estem en un punt d’inflexió», ha dit a The Wall Street Journal Chad Bown, un expert de l’Institut Peterson per a Economia Internacional.

En el cas dels panells i les cèl·lules solars s’imposen aranzels durant quatre anys. Encara que els primers 2,5 gigawatts estaran exempts per facilitar l’accés a aquests components de baix preu, a partir d’aquí estaran taxats amb el 30%, un percentatge que després anirà baixant gradualment fins al 15%. 

En el de les rentadores, els primers 1,2 milions d’electrodomèstics tindran un aranzel del 20% i, a partir d’aquesta quantitat, del 50%. També s’imposa una tarifa del 50% a les parts i els aranzels estan previstos per als pròxims tres anys, un període en el qual també s’aniran reduint.

UNA ECONOMIA GLOBALITZADA 

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

La base argumental de l’Administració Trump per prendre la polèmica mesura és que les importacions estan provocant «un greu perjudici» a productors nord-americans, segons va explicar en un comunicat el cap de comerç exterior, Robert Lightizer. Algunes empreses que les havien sol·licitat han fet més que aplaudir-les i ja han donat material de promoció a Trump. Whirpool, per exemple, ha anunciat que afegirà 200 llocs de treball a una fàbrica a Ohio per cobrir el que espera que sigui un augment de la demanda.

L’equació no és, però, tan fàcil, especialment en un món on fa temps que es van globalitzar les cadenes de producció i es van crear complexes estructures de propietat que fan borroses les fronteres de nacionalitat. Algunes de les companyies a les quals en principi ha d’afavorir la mesura, com les empreses solars Suniva i SolarWorld Americas, són totalment o parcialment de propietat estrangera (en aquests casos de la Xina i Alemanya).  I empreses estrangeres que tenen fàbriques als EUA, com Samsung i LG, defensen que ells també donen feina a nord-americans.