Macron mou fitxa a Còrsega

Emmanuel Macron comença a moure fitxa en el delicat dossier cors. Mes i mig després de l’aclaparadora victòria electoral que va portar els nacionalistes corsos a la majoria absoluta a les institucions de l’illa francesa, l’autonomista Giles Simeoni, president de l’Executiu regional, i l’independentista Jean-Guy Talamoni, al capdavant de l’Assemblea corsa, viatgen a París per reunir-se amb el primer ministre, Edouard Philippe.

El terreny de la trobada ha sigut desbrossat per la visita que la ministra delegada per a les col·lectivitats territorials, Jacqueline Gourault, batejada com a Madame Còrsega, va fer a Ajaccio el 5 de gener. Aquell primer contacte va ser positiu. Va establir les bases del diàleg, va obrir la porta a una de les reivindicacions clàssiques dels nacionalistes –l’acostament de presos a presons corses– i va oferir la perspectiva d’incloure una referència a l’especificitat de l’illa en la revisió constitucional que Macron pretén llançar aquest estiu.

Però l’ambient que va presidir aquell primer contacte podria ser una mica més tens demà, dilluns, al palau de Matignon, quan s’entri en els detalls. El Govern té les seves línies vermelles. Entre elles, la cooficialitat de la llengua corsa. «La llengua de la República és el francès», ha recordat la ministra Gourault citant l’article 2 de la Constitució. Un altre aspecte sobre el qual París no s’ha pronunciat encara és l’estatut d’autonomia de ple dret que els nacionalistes volen aconseguir en deu anys.

Simeoni i Talamoni van a París amb la intenció d’exposar els seus arguments per obrir un diàleg «sense condicions prèvies», tot i que defensen el seu catàleg de reivindicacions amb fermesa recolzant-se en la legitimitat del 56,5% dels vots aconseguits el 10 de desembre.

Fi de la violència

Creuen que, després de la renúncia a la lluita armada de l’FLNC (Front d’Alliberament Nacional Cors) el 2014, s’ha entrat en una nova fase que el Govern hauria d’aprofitar per establir un nou marc de relació. «[París] té l’oportunitat de saldar un conflicte que ha enverinat la vida de tots els governs durant 40 anys i avançar cap a unes relacions pacífiques i constructives», assenyala a EL PERIÓDICO el president de l’Assemblea corsa, que reclama a l’Estat «un senyal positiu per obrir un diàleg sense tabús».

El primer gest de bona voluntat que esperen els dirigents corsos és que s’acordi l’acostament de presos. Sobre el dossier ja hi treballa la ministra de Justícia, Nicole Belloubet, estudiant cas per cas i recolzant-se en el «dret comú», cosa que tanca definitivament la porta a una llei d’amnistia.

Pacte girondí

La trobada de demà donarà pistes de fins on està disposat a portar Macron el nou pacte girondí, això és, descentralitzador, promès durant la campanya electoral. El president no és hostil a dotar l’illa de noves competències, sobretot ara que Còrsega ha fusionat les seves antigues divisions administratives per convertir-se en una col·lectivitat territorial única amb més poder.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La lectura que en fan París i Ajaccio no és, però, la mateixa. «El diàleg amb Còrsega no pot tenir simplement una dimensió tècnica, administrativa, econòmica o institucional. El nivell adequat és un marc polític», advertia Simeoni a Le Figaro.

Als dirigents nacionalistes els molesta el rebuig del Govern a negociar la qüestió lingüística o el silenci sobre la reclamació d’una llei d’amnistia sobre els presos que ells consideren polítics. «Esperem que el primer ministre tingui en compte les nostres reivindicacions, que van ser validades per un sufragi universal amb una majoria absoluta. Si París no ho fes, estaria negant la democràcia», apunta Talamoni.