Visita papal

El papa Francesc demana perdó a Xile pels abusos sexuals comesos per membres de l'Església

El Pontífex diu sentir "vergonya i dolor" i dona el seu suport a les víctimes

undefined41624578 epa1136  santiago  chile   01 16 2018   la presidenta chilen180116141239

undefined41624578 epa1136 santiago chile 01 16 2018 la presidenta chilen180116141239 / LUCA ZENNARO

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

"No puc deixar de manifestar el dolor i la vergonya, vergonya que sento pel mal irreparable causat a nens per ministres de l'Església”, ha dit aquest dimarts el papa Francesc durant la seva trobada amb la presidenta sortint de Xile, Michelle Bachelet. “Em vull unir als meus germans en l'episcopat, ja que és just demanar perdó i recolzar amb totes les forces les víctimes, al mateix temps que hem d'esforçar-nos perquè no es repeteixi”, ha afegit el Pontífex, que va començar dilluns a la nit a Santiago la seva sisena gira pastoral llatinoamericana, que el portarà també al Perú.

“Benvingut, papa Francesc, li obrim les portes a un amic”, ha dit l'amfitriona, i li ha recordat que, a diferència del país que havia visitat el 1987 Joan Pau II, durant la dictadura del general Augusto Pinochet, “avui Xile és un altre”. En tres dècades ha passat “del dolor a l'esperança”. Segons el president electe, Sebastián Piñera, el reconeixement dels abusos sexuals per part del Papa “és un bon senyal”.

Escàndol i descrèdit

L'argentí Jorge Bergoglio oficia aquest dimarts la primera de les misses massives que té previstes a Xile. S'espera que aprofundeixi la seva renovada opció pels menys afavorits i les seves crítiques al liberalisme. Però els escàndols d'abusos sexuals que, d'acord amb l'oenagé Bishop Accontability, involucren 78 sacerdots, germans i monges no han fet més que aprofundir el descrèdit de l'Església local i, d'alguna manera, condicionen la seva visita. Les víctimes reclamen al Pontífex més que una petició de perdó. En una carta oberta a Francesc publicada pel setmanari 'The Clinic', James Hamilton va demanar al Papa que els rebi. “¿No ens creus? ¿O malgrat creure'ns, la consanguinitat de la cúria preval?”.

Hamilton va ser un dels que van denunciar al seu moment Fernando Karadima, que va ser el sacerdot preferit de l'elit de la capital i va haver de ser apartat de les seves funcions. La designació com a bisbe d'Osorno de Juan Barros, acusat d'encobrir Karadima, va provocar indignació entre les víctimes. “¿Per què es permet el trasllat silenciós d'aquests clergues a altres parròquies i fins i tot altres països o continents, on milers de menors i adolescents se segueixen exposant a aquests depredadors? ¿Com s'ha deixat nombrosos sacerdots ja identificats com a pedòfils i abusadors a càrrec de col·legis i llars de menors?”, es queixava Hamilton a la carta.

El cas dels Maristes

Notícies relacionades

El reconeixement dels Germans Maristes de la seva passivitat davant les denúncies d'abusos sexuals per part dels religiosos a menors d'edat, revelat per EL PERIÓDICO dies enrere, també ha marcat l'arribada de Francesc.

“La pluralitat ètnica d'aquesta nació exigeix ser contemplada sense dogmatismes”, ha demanat en un altre ordre Bergoglio, que demà visitarà Temuco, 680 quilòmetres al sud de Santiago, al cor de l'Araucanía. És la zona més pobra de Xile, i on el Papa tindrà la seva parada més complexa. La cerimònia religiosa, a la qual assistiran unes 400.000 persones, es realitzarà molt a prop de terrenys que els maputxes reclamen com a propis. Dimarts al matí hi ha hagut en aquesta zona dos atemptats contra parròquies.