Sisena gira papal per l'Amèrica Llatina

Francesc té a Xile una de les seves proves més difícils

Les protestes maputxes i les denúncies d'abusos sexuals que involucren 78 integrants de l'Església marquen la seva visita

monmartinez41608132 epa4514  roma  italia   15 01 2018   el papa francisco sube 180115101056

monmartinez41608132 epa4514 roma italia 15 01 2018 el papa francisco sube 180115101056 / TELENEWS

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Francesc besarà aquesta nit el terra de Santiago en la seva sisena visita pastoral a Amèrica Llatina des que va iniciar el seu papat. "Us dono la meva pau", és el seu lema. Jorge Bergoglio va ser aclamat al Brasil el 2013 durant la Jornada Mundial de la Joventut i, dos anys més tard, a l'Equador, Bolívia i el Paraguai. El 2015, també va jugar un paper crucial a l'Havana en el restabliment de les relacions entre Cuba i els EUA. El Pontífex va portar la seva empremta a Mèxic (febrer del 2016) i, l'any passat, a Colòmbia. Francesc sobrevolarà el seu país, l'Argentina, i a Xile, primera etapa de la seva gira, l'espera un escenari insospitat anys enrere. Un dels països que havien sigut més catòlics de la regió, amb més feligresos del món, posarà a prova la seva força carismàtica. Les protestes maputxes i les denúncies d'abusos sexuals -que EL PERIÓDICO ha denunciat exhaustivament- que involucren 78 integrants de l'Església marquen la seva visita.

Una enquesta de Latinobarómetro informa que els xilens tenen la valoració més baixa sobre Bergoglio a la regió (5,3 davant una mitjana de 6,8). La situació és tan inèdita que, després d'una sèrie de sis atacs contra parròquies, la presidenta Michelle Bachelet i el seu successor electe, el magnat Sebastián Piñera, van demanar a la població que rebin el Papa amb respecte, pau i alegria a Santiago, Temuco i Iquique (al nord), escenari de tres misses multitudinàries.

L'escàndol dels abusos sexuals

Bergoglio arriba amb el seu missatge de renovada opció pels menys afavorits i les seves crítiques al liberalisme. Però els escàndols d'abusos sexuals que, d'acord amb l'oenagé Bishop Accountability, involucren 78 sacerdots, germans i monges, no ha fet més que aprofundir el descrèdit de l'Església i, d'alguna manera, condicionen la seva visita. Molts fidels xilens no es refan de les revelacions dels últims anys.

La més impactant ha tingut a veure amb el cas de Fernando Karadima, que va ser el sacerdot preferit de l'elit de la capital i va haver de ser apartat de les seves funcions. La designació com a bisbe d'Osorno de Juan Barros, acusat d'encobrir Karadima, va provocar una indignació que arribarà a orelles del Papa quan arribi a Temuco. Dos anys enrere, el Pontífex va defensar Barros i va dir que els seus crítics s'havien deixat manipular per "esquerrans".  

El reconeixement dels Germans Maristes de la seva passivitat davant les denúncies d'abusos sexuals per part dels religiosos a menors d'edat va sumar una altra capa d'indignació prèvia a la visita. EL PERIÓDICO ha revelat com el modus operandi dels abusos sexuals a alumnes menors es va exportar durant anys des d'Espanya als centres xilens.modus operandi

Una Església elitista

Mario Puga, el "capellà obrer" d'una de les poblacions pobres de la perifèria de la capital, va ser categòric en declaracions al setmanari The Clinic. Francesc es trobarà "amb l'Església xilena més fome (conservadora) de la història", que "s'ha oblidat de Jesús i l'Evangeli" i "no mira als exclosos". Francesc vol donar un senyal alliçonador en aquest sentit. Es farà present a la parròquia San Luis Beltrán, a prop de l'aeroport, on resarà davant la tomba de monsenyor Enrique Alvear, mort el 1982 i conegut com el "bisbe dels pobres".

La qüestió maputxe

Dimecres, Francesc oficiarà una “missa pel progrés dels pobles”, juntament amb 300 sacerdots, 20 seminaristes, un cor de 122 músics i una representació de la comunitat originària maputxe. A Temuco, ubicada 680 quilòmetres al sud de Santiago, al cor de l'Araucanía, la zona més pobra de Xile, el Pontífex hi tindrà la seva parada més complexa. La cerimònia religiosa, a la qual assistiran unes 400.000 persones, es farà molt a prop de terrenys que els maputxes reclamen com a propis. El Papa és conscient de tot el que es juga en aquesta ciutat. Abans de viatjar es va fer al Vaticà una foto amb una integrant d'aquesta comunitat davant la qual inclina el cap. “No volem que repeteixi el perdó de Joan Pau II, del 1987, ni el perdó sense efectes de Bachelet, sinó un que estigui orientat a indemnitzar i rescabalar les víctimes”, va dir un dels líders comunitaris Aucán Huilcaman. L'Institut Nacional de la Joventut (Injuv) ha revelat que el 68% dels maputxes se senten discriminats. Les protestes a l'Araucanía estan a l'ordre del dia. Tretze activistes han sigut assassinats en els últims 17 anys durant intents d'ocupacions de terres o mentre eren a casa seva o al carrer. Els dirigents --alguns radicalitzats-- asseguren que els Governs els persegueixen sobre la base d'una llei antiterrorista que té l'origen en la dictadura d'Augusto Pinochet.

Migrants

Notícies relacionades

Un altre dels punts forts de la gira xilena tindrà a veure amb la seva presència a Iquique, a uns 300 quilòmetres de la frontera amb el Perú. Allà, Francesc reiterarà la seva condemna als discursos contra la immigració. El tema triat no és fruit de la casualitat. Mesos enrere, el Centre d'Estudis de Conflicte i Cohesió Social (COES) de la Universitat Catòlica va donar a conèixer una enquesta segons la qual un 40% dels consultats pensen que "amb l'arribada de tants peruans, Xile està perdent la seva identitat".

El mateix dijous, Bergoglio arribarà a Lima. El Pontífex viatjarà al cor de l'Amazones peruà, un dels pulmons del món, on també es reunirà amb pobles autòctons i reiterarà la seva crida a cuidar "la nostra casa comuna", el planeta. El Perú té les seves pròpies tensions des que el president, Pedro Pablo Kuczynski, va indultar l'autòcrata Alberto Fujimori. En aquest país tornarà a sentir denúncies d'abusos sexuals comesos per integrants de l'Església. Dies enrere, el Papa va decidir intervenir el grup catòlic conservador Sodalicio de Vida Cristiana, el fundador del qual, Luis Fernando Figari, també ha sigut acusat d'haver vexat menors.