Les protestes a l'Iran, una peça més en el tauler del conflicte regional

Les protestes a l’Iran es produeixen en un context regional de forta tensió, amb guerres o conflictes en què l’Estat persa està implicat i que formen part de la soterrada lluita que manté des de fa anys el règim de Teheran, líder i defensor de la comunitat musulmana xiïta, i l’Aràbia Saudita, protector dels països àrabs sunnites. No es tracta d’un conflicte estrictament regional, sinó, com passa sempre en aquest convuls racó del planeta, amb fortes connexions internacionals i implicació de les grans potències.

La revolta que ha esclatat a l’Iran, de conseqüències imprevisibles encara que alguns analistes desconfien que suposi un perill per al règim, és del gust dels Estats Units, Israel i, evidentment, de la monarquia saudita, països als quals el Parlament iranià va acusar ahir de fomentar i instigar les protestes, tot i que hi ha qui veu la mà del sector més conservador del règim per debilitar el reformista Rouhani.

En qualsevol cas, el president dels Estats Units, Donald Trump, ja s’ha manifestat en diverses ocasions sobre la situació d’aquests dies a l’Iran a través dels seus habituals tuits, en què anima els manifestants a seguir amb les concentracions i en què critica les autoritats de Teheran. «El gran poble iranià ha patit repressió durant molts anys. Està afamat de menjar i llibertat. Juntament amb els drets humans, la riquesa de l’Iran està sent saquejada. ¡És l’hora d’un canvi!»

També s’ha expressat el primer ministre israelià, el dretà Benjamin Netanyahu, que en un missatge de vídeo penjat a la seva pàgina de Facebook saluda els «valents iranians» que han ocupat els carrers per protestar contra «un règim que es gasta milions de dòlars per difondre l’odi». El Ministre de Transport i Intel·ligència israeliana, Israel Katz, també ha desitjat l’«èxit» de les protestes en unes declaracions a una ràdio local.

Suport incondicional

Rouhani no ha trigat a respondre a Trump. «Aquest senyor que fa alguns mesos va titllar de terrorista el poble iranià no té dret a simpatitzar amb el nostre poble». En referència a l’Aràbia Saudita, el president de l’Estat persa va afirmar que el règim de Riad i «els països àrabs de la regió» no poden tampoc simpatitzar amb el poble iranià «tenint en compte que aquests anys s’han esforçat a actuar contra ell».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Però si els saudites compten amb el suport incondicional dels Estats Units i comparteixen clars interessos estratègics amb Israel 

–aliança que va arrencar amb el rebuig a la primavera àrab i que s’ha enfortit ara restant poder i influència iraniana i xiïta a la regió– el règim de Teheran té el suport de Rússia. Vladímir Putin ha entrat amb força al Pròxim Orient amb la seva implicació militar a Síria, en suport del president Baixar al-Assad, pertanyent a la minoria alauita (branca del xiisme) que durant dècades ha regit els destins del país. Moscou ha comentat també els tuits del president Donald Trump de forma implícita a través d’un portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors que defineix com a «inadmissible» la «ingerència forana» en el que qualifica d’«assumpte intern de l’Iran».