EUA perd a l'ONU la votació sobre Jerusalem malgrat les seves amenaces

Des que Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units el seu desdeny per la diplomàcia s'ha desplegat nombroses vegades ja en escenaris internacionals i diverses a les Nacions Unides. la seva virulència havia pujat d'intensitat aquesta setmana davant un parell de votacions de resolucions de condemna de la seva decisió de reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel i anunciar el trasllat de l'ambaixada. I aquest dijous, a l'Assemblea General de l'ONU, s'ha desplegat amb tota la seva fúria. I no ha impedit un revés, però també ha demostrat que les seves tàctiques d'amenaces i intimidació funcionen amb alguns.

Dels 193 països representats a l'Assemblea General 128 han aconseguit aprovar una resolució, no vinculant, que condemna Washington i demana que faci marxa enrere en les seves decisions sobre Jerusalem. Però nou països han votat en contra d'aquest text preparat pel Iemen i Turquia, 35 més s'han abstingut i 21 ni tan sols han participat en la votació.

Aquestes xifres no eliminen però sí que rebaixen la imatge d'aïllacionisme de l'Administració de Trump, que dilluns passat es va quedar sola al Consell de Seguretat i va haver d'usar el seu poder de veto per frenar una resolució molt similar (que sí que hauria sigut vinculant).

"Apuntar els noms"

Des d'aquesta votació del dilluns, el llenguatge de Trump i de la seva ambaixadora davant l'ONU, Nikki Haley, s'havia anat intensificant. Com va fer el dia que va arribar a l'organització al gener, l'exgovernadora de Carolina del Sud va amenaçar amb "apuntar els noms" de qui votés en contra dels EUA. Va enviar una carta a prop de 180 de les delegacions avisant que Trump es prendria el vot d'aquest dijous de forma personal. I el mateix president, dimecres, va avisar directament que es planteja deixar sense ajuda econòmica els que votessin en contra seu. Parlant de països als quals Washington dona "centenars i fins i tot milers de milions de dòlars", Trump va afirmar: "Deixin-los votar contra nosaltres, ens estalviarem molts diners. No ens importa".

Si Trump parlava dimecres davant la premsa en una reunió del seu gabinet, Haley ha portat l'amenaçant missatge aquest dijous a un dels suposats temples de la diplomàcia: la seu de l'ONU a Nova York. I allà ha desplegat la duresa del missatge. "Ho recordarem quan tants països vinguin com fan tan sovint demanant-nos que paguem més i que usem la nostra influència en benefici seu", ha dit l'ambaixadora, que també ha qüestionat el futur de les contribucions a la mateixa ONU, que els EUA són el principal contribuent.

El to de Haley no deixa lloc als matisos. Ha insistit que els EUA obriran la seva ambaixada a Jerusalem assegurant que "és el que volen els nord-americans i és el correcte". I ha afirmat després: "Cap vot a l'ONU establirà una diferència però sí que farà una diferència a com mirem l'ONU i els països que ens falten al respecte a l'ONU".

Poden respirar davant aquesta amenaça Guatemala, Hondures, Togo, Palau, Micronèsia, les Illes Marshall i Nauru, els països que amb Israel i els EUA han votat contra la resolució, o qui se n'ha abstingut, 35 nacions entre les quals es compten Mèxic, Argentina, Panamà o Paraguai.

Duríssimes crítiques

Malgrat el triomf relatiu de les tàctiques nord-americans la resolució de condemna segueix constant com a aprovada per una majoria. I també a la seu de l'ONU s'han sentit duríssimes crítiques cap al nou perdonavides de l'escena internacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El ministre d'Afers Exteriors palestí, Riad al-Maliki, ha capgirat les tàctiques amenaçadores nord-americans i ha declarat que "la història apunta noms, recorda noms", però que són "els que estan al costat correcte de la història i els que diuen falsedats". També havia demanat als països que "rebutgin el xantatge i la intimidació" i votessin "per la pau".

El titular d'Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu, també ha denunciat com a "actitud inacceptable" les amenaces als membres de retallar l'ajuda al desenvolupament. "És bullying", ha dit Cavusogli. "No és ètic pensar que la dignitat i el vot estan en venda. Pots ser fort, però això no et fa tenir raó".